Mor el capellà de presons Josep M. Fabró

Jordi Llisterri –CR Més de 30 anys vivint a les presons. Aquest dimarts ha mort Josep Maria Fabró, un dels sacerdots catalans amb una dedicació més intensa a l’acompanyament dels reclusos dins i fora de la presó. Va ser capellà de Brians 1 i Brians 2 i va tenir diverses responsabilitats en els organismes de coordinació com el Secretariat de Pastoral Penitenciària de l’Arquebisbat de Barcelona.

Va néixer el 1945 al Prat de Llobregat en una família de pagesos i, format al Seminari de Barcelona, va ser ordenat sacerdot el 1969. Capellà obrer, combinava la seva dedicació parroquial amb el treball a un fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat.

El primer destí va ser el 1970 de vicari a Bellvitge, un barri perifèric de L’Hospitalet de Llobregat que tot just començava a articular-se i amb grans necessitats socials. Amb el rector de la parròquia de Sant Joan Evangelista, Josep M. Monfort, van impulsar una parròquia permeable al barri i implicada amb els moviments reivindicatius. Van arribar a tenir problemes amb els líders veïnals del PSUC que consideraven els dos mossens massa profètics i radicals i que no es plegaven a les consignes del partit. El butlletí setmanal de la parròquia, “La comunidad”, va ser un dels instruments principals per difondre el compromís de l’Església amb els pobres i amb una lectura radical del Concili Vaticà II.

Dues anècdotes dels anys de la Transició mostren el caràcter fort de Fabró. A Bellvitge una de les principals reivindicacions era la construcció d’un ambulatori, però els terrenys on s’havia de fer estava ocupat per una torre d’alta tensió. Per avançar en el seu desmantellament, expliquen que Fabró va participar en el sabotatge per fer caure la torre elèctrica. Va ser detingut, amonestat per l’arquebisbat i trasllat a Viladecans.

A Viladecans protagonitza una altra acció contundent per reclamar les infraestructures sanitàries que reivindicaven els veïns. Fabró va promoure la impressió i difusió d’un ban municipal fictici en el que s’anunciava que els veïns serien atesos en un centre de salut a la seu de mateix ajuntament. Una crida que gairebé provoca aldarulls dels veïns que es van concentrar davant de l’ajuntament. Finalment, també va ser apartat de la Viladecans i enviat Torre Baró.

Després de deu anys a Bellvitge i deu més a Viladecans, va estar a diverses parròquies de Barcelona i, els darrers anys, del Baix Llobregat i va encaminar la seva vocació al món penitenciara. El 1991 va ser nomenat capellà del Centre Penitenciari Brians 1 i el 2007 de BRIANS-2, fins que es va jubilar el 2020.

Va ser molt crític amb el sistema penitenciari per la seva incapacitat per reinserir i rehabilitar els reclusos. Entenia la pastoral de presons com un servei d’atenció i acollida a les persones. Per això, acompanyat d’alguns laics, va obrir una casa per acollir temporalment reclusos que acabaven de sortir de presó. Una casa a Martorell per on els darrers anys hi han passat alguns reclusos protagonistes de casos més mediàtics que no volia acollir ningú.

Des del món penitenciari se l’ha reconegut com a defensor implacable dels drets i la dignitat de les persones empresonades. Malgrat que no s'estava de protestar i denunciar quan veia maltractes i arbitrarietats, pel seu testimoni de servei i proximitat els més marginats es va guanyar el respecte de funcionaris i responsable de presons.

També va saber integrar i formar a voluntaris laics en aquesta tasca pastoral que entenia com una atenció integral a la persona, sense jutjar mai el que havia fet. Com a capellà, va casar diversos reclusos o batejar els seus fills, alhora que els buscava centres d'acollida quan sortien de la presó.

Josep Maria Fabró actualment era rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilalba a Abrera, al bisbat de Sant Feliu del Llobregat del qual formava part des de la divisió de l’arquebisbat de Barcelona. Ha mort als 77 anys. La missa funeral se celebrarà el dimecres 4 de gener de 2023, a les 17 h., a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, del Prat de Llobregat i no hi haurà vetlla perquè ha donat el seu cos a la ciència.