Moore: “Casaldàliga va canviar molt el meu cap, una mica el meu cor i potser menys els meus peus”

(Claret) L’Editorial Claret ha presentat aquest dimecres el llibre en la seva versió catalana Pere Casaldàliga. Quan la fe es fa poesia i en la seva versió en castellà, Pedro Casaldáliga. Cuando la fe se hace poesía, just quan falta exactament un mes perquè faci un any de la mort del bisbe Pere. El llibre ens apropa al poeta català a través de la seva poesia.

La presentació, en format virtual, ha comptat amb les intervencions de diferents personalitats relacionades amb la figura de Pere: José Ignacio González Faus, autor del pròleg; Glòria Casaldàliga, neboda de Pere Casaldàliga; Joan Soler, claretià del Casal Claret de Vic; Joan Bové, representant de l’Editorial Claret i Michael Patrick Moore, autor del llibre.

Humilitat i de senzillesa franciscana

Joan Bové, en representació de l’Editorial Claret, ha donat la benvinguda al públic assistent i a tots els participants de la presentació i ha recordat, breument, alguns dels títols publicats des de l’Editorial sobre Pere Casaldàliga, entre ells Meditacions vora l’Araguaia, Joventut amb esperit o Un bisbe contra tots els murs.

Joan Soler, claretià, president de Casal Claret de Vic i traductor del llibre en la seva versió catalana, ha explicat que, quan li van encomanar la tasca de traduir els textos de Michael P. Moore i de José Ignacio González Faus, ho va fer de tal manera que les seves veus ressonessin juntament amb la veu d’en Pere. Joan ha subratllat el repte i la dificultat que hauria significat per a l’autor seleccionar, entre tants, els textos, les poesies i les confessions del bisbe claretià. "Penso que ha estat un preciós treball d’humilitat i de senzillesa franciscana”, ha dit.

Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe Pere i membre des dels seus orígens de l’Associació Araguaia, és actualment la presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga, una fundació impulsada aquest any 2021 per la mateixa Associació Araguaia i pels familiars de Pere. El seu objectiu és recuperar, aprofundir i difondre el pensament d’en Pere promovent estudis, investigacions i reunions de persones interessades en el llegat el bisbe. Glòria ha destacat, entre d’altres aspectes del llibre, la coherència entre la poesia i la vida de Casaldàliga. També s’ha emocionat recordant l’epíleg del llibre: “Les mans, els peus de Pere, una canoa, un sepulcre. Pere Casaldàliga mort i ressuscitat. L’epíleg ve acompanyat de deliciosos poemes”. I en va voler destacar un: “A la fi de el camí em diran, Has viscut? Has estimat? / I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms”.

Un bastó per caminar

José Ignacio González Faus, autor del pròleg, s’ha referit a Pere Casaldàliga com el Juan de la Cruz de l’Amèrica Llatina. Ha explicat que en ell s’havien unit dos aspectes que a la Bíblia s’ajuntaven també: la profecia i la poesia. González Faus ha parlat de l’autor, Michael P. Moore, com un gran expositor i ha acabat la seva intervenció dient que “aquest no és un llibre per llegir. És un bastó per caminar”. Ha explicat que no cal llegir-lo de pressa, sinó lentament, ja que és un llibre per a meditar i deixar-se amarar.

L’última intervenció la va fer Michael P. Moore, autor de el llibre, religiós franciscà argentí. “Avui puc dir que en Pere Casaldàliga va canviar molt el meu cap, una mica el meu cor i potser menys els meus peus”, ha dit. Moore ha explicar que el llibre, petit i entranyable, va sorgir en primer lloc com una mostra de gratitud cap en Pere per contribuir a seguir difonent la seva figura. I també, arran del sentiment de gratitud: “el vaig escriure com una mena de desfogament davant la seva mort”.

Casaldàliga va arribar a Brasil fa més de 50 anys per fundar una missió a l’estat de Mato Grosso i ja no va tornar mai més a Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la causa del món indígena, l’alliberament dels pobles i l’Església dels més pobres. El bisbe claretià va viure una vida plena, solidària i compromesa.