L'Abadia de Montserrat ha acollit, del 24 al 27 de juny, la dissetena edició del Congrés Internacional de Turisme Religiós i Pelegrinatge, una trobada de referència impulsada per l'Institute for Religious Tourism and Pilgrimage (IRTP) i organitzada conjuntament amb la Universitat de Girona. Aquesta és la segona vegada que el congrés se celebra a Catalunya, després de l'edició celebrada a Girona l'any 2015.
La trobada ha reunit una cinquantena d'investigadors, acadèmics i professionals del sector procedents principalment d'Europa, Àsia i Amèrica, amb l'objectiu de compartir experiències i analitzar els desafiaments que afronten el turisme religiós i les rutes de pelegrinatge en un context de profunds canvis socials i culturals.
Al llarg de quatre jornades, els participants han presentat ponències i treballs de recerca centrats en l'evolució del fenomen religiós en la societat contemporània i les seves implicacions per al futur del turisme de fe. Entre els temes més destacats hi han figurat l'aplicació de la intel·ligència artificial i els algoritmes en la gestió dels espais religiosos, així com qüestions relacionades amb la sostenibilitat, la mobilitat i la preservació del patrimoni espiritual.
El congrés també ha posat de manifest la necessitat d'impulsar un ús responsable i ètic de les noves tecnologies, aprofitant el seu potencial per millorar la gestió dels santuaris i espais de pelegrinatge sense perdre de vista la seva dimensió espiritual i patrimonial. Igualment, els participants han remarcat la importància d'una gestió que integri criteris de sostenibilitat i que afavoreixi una interpretació adequada dels valors culturals i religiosos d'aquests indrets.
Espais de diàleg, natura i interpretació
Entre els ponents convidats, Nour Farra, de la Lebanese University, va defensar que els espais de patrimoni religiós han de convertir-se en llocs de respecte i diàleg entre cultures i religions. Per la seva banda, Ricard Fernàndez, col·laborador de la Càtedra UNESCO, va destacar el paper dels llocs sagrats com a espais de restauració personal vinculats a la natura, la salut i la preservació dels seus valors espirituals.
Finalment, Tomasz Duda, de la University of Szczecin, va subratllar la importància de construir relats interpretatius coherents però adaptables als diferents perfils de visitants, amb l'objectiu d'afavorir una experiència més enriquidora i fomentar el respecte pels espais religiosos.
Coordinació acadèmica i homenatge a Dolors Vidal
L'organització científica del congrés ha anat a càrrec de les professores de la Universitat de Girona Dolors Vidal Casellas i Silvia Aulet Serrallonga, juntament amb Carlos Fernandes, del Polytechnic Institute of Viana do Castelo; Darius Liutikas, del Lithuanian Centre for Social Sciences; Kevin Griffin, de la Technological University Dublin, i Razaq Raj, de la Leeds Beckett University.
La cloenda del congrés va servir també per retre homenatge a la trajectòria acadèmica de Dolors Vidal Casellas, en reconeixement a les seves aportacions a l'estudi del turisme religiós tant en l'àmbit nacional com internacional. El reconeixement va posar en valor la seva contribució a una visió del turisme centrada en les dimensions cultural i social, més enllà dels aspectes estrictament econòmics, així com el paper que ha tingut per convertir la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona en un referent en aquest camp.
A l'acte d'homenatge hi van assistir el degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Lluís Coromina, i el pare Bernat Juliol, majordom de l'Abadia de Montserrat, en representació de la comunitat benedictina, que va voler reconèixer també la llarga col·laboració que la professora ha mantingut amb el monestir.
