Vés al contingut
Catalunya Religió

(Abadia de Montserrat) Diumenge 9 de setembre, després de la missa conventual, aproximadament sobre les 12h, Montserrat retrà un homenatge a Joan Cererols (1618-1680), monjo de Montserrat i músic, quan es compleixen 400 anys del seu naixement. En acabar l’eucaristia, a la Basílica de Santa Maria, la musicòloga Aura Porta Amat repassarà la biografia, contextualitzarà la producció musical i parlarà del llegat de les obres de Cererols. En acabar la xerrada, que porta per títol Joan Cererols, figura cabdal del barroc català. Una aproximació a la vida i l’obra del mestre montserratí en el 400 aniversari del seu naixement, l’Escolania cantarà la Salve Regina d’eccos, de Cererols, i el Virolai. Aquest acte d’homenatge es podrà seguir en directe através de Montserrat TV, a www.montserratcomunicacio.cat.

El diumenge 9 de setembre farà justament 400 anys de la data del bateig d’aquest mestre i compositor montserratí. “El mestre, el músic, el compositor”, com l’anomenaven a l’època, apunta Aura Porta, “és una figura clau per entendre el desenvolupament de la música catalana i, en particular, de l’escola montserratina. Cererols va viure tota la seva carrera musical a Montserrat, durant el seu mestratge al capdavant de l’Escolania van passar per les seves mans una gran quantitat de músics i alumnes”. “Tot i la desaparició de l’arxiu musical montserratí, es conserva bona part de la seva producció musical a partir de les còpies distribuïdes pels seus deixebles arreu de Catalunya -recorda Aura Porta-. El seu llegat musical ha perdurat fins l’actualitat, una mostra d’això és que, a dia d’avui, les seves obres continuen sonant a la basílica i a multitud de sales de concerts”.

Joan Cererols i Fornells (Martorell, 1618-Montserrat, 1680) va tenir com a mestre de música Joan Marc, a l’Escolania de Montserrat. L’any 1636 va entrar al Monestir, on va exercir com a mestre de música a l’Escolania i com a mestre de capella durant més de 30 anys. Hàbil instrumentista –tocava l’orgue, l’arpa i altres instruments-, va ser un home d’una cultura humanista notable. Es va distingir, sobretot, en la composició musical. Va crear moltes obres vocals a un i a més cors, en llatí –misses, vespres, completes, antífones, motets, lletanies...- i en castellà, algunes de les quals no s’han pogut conservar. La seva música, d’una gran categoria, té paral·lelismes i afinitats amb els grans compositors polifònics castellans, com ara Tomás Luis de Victoria, i italians -escola romana. Va tenir molts deixebles, que van difondre la seva obra. És el compositor més apreciat i més conegut de l’escola de Montserrat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.