(Bisbat de Lleida) Les restriccions sanitàries en el actes públics per evitar el contagis de la Covid 19, ha obligat l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i la Paeria a celebrar l’acte d’obertura del Cicle de Nadal 2020 celebrat la tarda del 19 de desembre al saló de Plens del Palau de la Paeria, sense públic, si bé s’ha pogut visionar mitjançant les xarxes socials i continua penjat a Youtube.
La pregonera d’aquest Nadal 2020 ha estat Montse Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, directora general de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, amb la glossa intitulada “Nadal Emmascarat”. L’han acompanyat en la presidència de l’acte solament tres persones, el paer en cap, Miquel Pueyo, el bisbe Salvador Giménez i el president de l’Agrupació de Pessebristes Jordi Curcó, que en la seva breu intervenció de benvinguda s’ha referit al fet que mai en 41 anys de pregons de Nadal s’havia donat aquesta circumstància de obrir el Cicle de Nadal amb el Saló de Plens buit i no s’oblidà de referir-se tradició del Pessebre amb un missatge: “No salvarem el Nadal sense el Pessebre que és art, cultura i tradició”.
La que havia estat delegada de Pastoral de la Salut de la diòcesi de Lleida Montse Esquerda, inicià la seva glossa justificant el títol Nadal Emmascarat: “Nadal emmascarat, més amagat i sense tanta lluentor, potser és en realitat més autèntic, més proper més humà. No tant sols per les mascares que s’han convertit en part de la nostra realitat diària, sinó perquè sembla que el Nadal arribi d’amagat, o que l’haguem de celebrar a mitges. Costa glossar el Nadal que en aquesta època, evoca tot allò que ens està negat aquests darrers temps: família, proximitat, amics, compartir, conviure. La Covid 19 ens va impactar amb tota la seva cruesa al març, i ens va posar a tota la societat en moviment; des de l’àmbit sanitari l’impacte va se encara amb més rapidesa i intensitat. Però des de llavors estem encara orbitant, sense tocar terra, i aquest no tocar terra ens ha exigit i encara ens exigeix un esforç continuat”.
Montse Esquerda esmentà els sentiments i emocions viscudes en aquesta pandèmia: “incertesa, impotència, neguit, angoixa, tristesa, cansament, molt cansament acumulat. Perquè viure a la intempèrie, a l’aire cansa i desesperança. Però també hem viscut emocions i valors que pensàvem desaparegut, o limitats a àmbit personal, com compromís, responsabilitat, solidaritat, gratitud”. La pregonera va referir-se a l’avís dels experts quan afirmen que aquesta és la primera de futures crisis, relacionades amb el canvi climàtic: “podrem aprendre a gestionar-les millor si aprenem a enfortir els vincles i també si busquem un model social més just i equilibrat, i evidentment un món més just i equilibrat”. Montse Esquerda ha finalitzat la seva i intervenció amb un va un missatge d’esperança: “Que no és pensar que tot anirà bé, sinó la convicció profunda que tot té o se li pot donar un sentit”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, en unes breus paraules, convidà els lleidatans a viure el Nadal amb preocupació pels que pateixen i a posar una ma de consol. Finalment l’alcalde Miquel Pueyo en la seva intervenció com a cloenda de l’acte, tot felicitant a la pregonera per la seva glossa, va fer esment al patiment de la societat lleidatana en aquest temps de pandèmia: “Que s’ha mirat a ella mateixa i s’ha sentit solidaria”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.