(Glòria Barrete –CR) De vida austera, amant de la història i còmode entre els marginats. Conegut popularment com el capellà dels pobres, Mn. Pere Oliveras és estimat i recordat al barri de Sants. Aquest dimecres a la tarda s'ha homenatjat la seva figura i la seva ingent tasca pastoral al barri durant la presentació del llibre 'Mossèn Pere Oliveras Lapostolet', editat per Pagès Editors i escrit per M. Montserrat Vime Bacardí, incondicional assistent parroquial de Mn. Pere.
Mn. Pere va cedir casa seva com a alberg per a tots aquells desafavorits i desallotjats de la postguerra, i posteriorment per a toxicòmans i ex reclusos que volien rehabilitar-se. Segons recorden al barri, Oliveras caminava sovint pel barri xino de Barcelona i visitava els presos de la presó Model i el castell de Montjuïc. També va habilitar el seu menjador per allotjar les treballadores dels tallers del barri que seien a dinar en bancs a la intempèrie.
"Era un home del tot entregat a la gent més pobre i especialment als nois amb més dificultat social", ha afirmat Salvador Bacardit, vicari episcopal de Barcelona i delegat de Càritas Barcelona. El segon cognom de Mn. Pere, ha recordat Bacardit, és Lapostolet, "un altre tret distintiu ja que era un apòstol amb una vida radicalment austera i que es va dedicar tota la vida als joves més necessitats".
El llibre, que compta amb un pròleg de Joan E. Jarque, té dues parts diferenciades, uns apunts biogràfics i un altre amb el desplegament de la tasca pastoral de Mn. Pere.
De lletra difícil de desxifrar, sovint en clau i de manera telegràfica, M. Montserrat Vime descriu Mn. Pere com "un home de Sants, un barri que el va veure néixer, viure i evangelitzar", i sempre des de la mateixa casa, la de la carretera de Sants número 214.
Còmode entre els marginats
Els joves van ser sempre objectiu preferent per a ell, sobretot reconstruir el seu santuari interior. "Confessava que se sentia més còmode amb els marginats, i tenia més de deu mil fitxes de persones amb el seu nom, cognoms i adreça".
Volia una Església més evangèlica, sense ombres de 'tinglado', que per a ell volia dir anar darrere els diners. Tenia un afinat sentit de l'estètica, amant de la història i col·leccionista nat, "sobretot de tot allò que no tingués cap mena de valor crematístic".
Tenia també un interès especial per conèixer de primera mà totes les realitats d'Església que anaven apareixent. "Va anar a les primeres reunions de la renovació carismàtica a Barcelona, es va apropar a Taizé, als Focolars, o a la Civitate Christiana de Giovanni Rossi a Assís".
Home de vida marcada per un gran ascetisme, menjar molt senzill, dormir poc i fer un temps generós de pregària davant el sagrari. Enormement creatiu, Mn. Pere no va escriure mai les homilies abans de pronunciar-les, en canvi sí escrivia notes amb el que havia dit, "això ho va fer sempre i fins al darrer moment".
La JOC i els Cursets de Cristiandat
Amb Mn. Pere Oliveras entra la Joventut Obrera Cristiana a Barcelona. "Durant el dia es dedicava a les parròquies i al vespre, fins a altes hores de la nit, a la joventut que s'aplegava a casa seva". L'any 1953 Mn. Pere va a Felanix, a Mallorca, durant cinc dies per fer un curset de cristiandat. I així és com també fa entrar els cursets de cristiandat a Barcelona, "cada dijous es feien al carrer de Sants 214".
En paral·lel, va dedicar una gran atenció envers els més desafavorits, i una atenció cuidada i acollidora, "va vetllar perquè els nois fossin tractats amb gran amor i amb detalls". Els tovallons i els llençols havien d'estar marcats amb lletres brodades, "com faria la mare a casa", res de números, deia. El nom que li va posar a l'alberg, Llar de Maria, és un indicatiu del seu clar objectiu amorós.
Aquesta Llar de Maria va tenir diferents emplaçaments al barri de Sants. Primer al pis lliure en morir la tia materna al carrer de Sants 210, després a casa seva, amb el seu pare associat a la causa, i els últims anys en un pis de la mateixa casa, a la part del darrere.
El Centre Mossèn Pere Oliveras, la tasca continua
Una casa enderrocada l'any 2013, fet que va provocar nombroses protestes dels veïns. Oliveras va rebutjar en vida diverses ofertes per vendre l'immoble. Fan del patrimoni local, guardava a casa vestigis de la transformació del barri, com el cartell d'una vaqueria, vies de tramvia o pedres del temple de Santa Maria de Sants, enderrocat l'any 1936.
A començaments de l'any 2017, però, la Parròquia de Santa Maria de Sants va començar la construcció d'un nou edifici per acollir el Centre Mossèn Pere Oliveras. El projecte inclou la construcció d'un edifici annex a l'actual parròquia, de tres plantes i de més de 1.000 metres quadrats, just al costat del carrer Sant Crist i la Plaça Ibèria, on hi haurà la seu de Càritas Diocesana de Sants i 8 habitatges.
De fet cada any des de la seva mort, l'any 2007, els veïns i feligresos recorden l'aniversari de la seva mort a Santa Maria de Sants però com ara s'està construint la llar social en memòria seva la presentació del llibre s'ha fet a la parròquia dels Dolors, parròquia de Mn. Pere i on va estar col·laborant tota la vida.
Un acte que ha remarcat la figura de Mn. Pere, una figura "necessària i actual avui dia", ha reconegut Bacardit, i en sintonia am el Papa actual, "que ens demana una Església pobre al servei dels pobres".
Un desig de pobresa, ha explicat Josep M. Domingo, vicari episcopal de Sant Feliu i fill de Sants, que van portar a Mn. Pere enmig d'una Eucaristia a exclamar "prou de diners al voltant de l'altar", referint-se a les safates de donatius. Home proper al món obrer, ha afirmat Domingo, que tenia "un estil humil i incisiu".
El proper diumenge 8 d'abril se celebrarà una Eucaristia pasqual en memòria de Mn. Pere Oliveras Lapostolet i presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.