(CR) En una llibreta anònima del segle XIV hi ha el text en català del drama que relata l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima i que enguany arriba a la 35a edició: El Misteri de la Selva. Com marca la tradició, l’obra es representarà el vespre dels dies 14 i 15 d’agost a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp.
El drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica és un muntatge de primer ordre en aquesta localitat, tal com relata en una entrevista Lídia Roig, que n’és la directora artística: “Per a la gent de la Selva, després de 35 anys de representacions, El Misteri és un patrimoni propi que passa de pares a fills.”
La família de Roig ha estat sempre vinculada a l’obra i, en particular, ella ha participat a totes les representacions des dels inicis, l’any 1980. Quan reflexiona sobre el valor de l’obra Lídia Roig reivindica la cultura autòctona i comenta que sovint “anem a veure coses de fora i no coneixem les de casa”. I encara hi fa un apunt, dient que no es tracta de “fer-ho com a un reconeixement, sinó com a coneixement. Una persona que coneix i entén el Misteri no el pot veure només una vegada.”
Un so adequat a l’acústica d’una església en particular
La directora artística d’aquest drama assumpcionista reconeix l’església de Sant Andreu Apòstol com l’indret genuí de l’obra. Després d’haver-la interpretat en d’altres llocs significatius –com Montserrat, Roma o Jerusalem– Roig valora l’acústica especial de l’església de la Selva del Camp: “Tenim una manera de cantar i un so especial i adequat per a aquesta església”.
En aquesta construcció fonamental de l’arquitectura catalana del renaixement, el proper 12 d’agost més d’un centenar de persones entre actors i actrius i responsables de la posada en escena faran el darrer assaig general de l’obra. La darrera edició va aplegar vuit-centes persones entre el públic.
L'origen del Misteri
El Misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost i el tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local mossèn Joan Pié en una llibreta dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment.
Molt probablement, la redacció del Misteri ha de vincular-se amb la ciutat de Tarragona, per les referències tarragonines que hi ha a les estrofes de la croada contra els musulmans, text copiat després del Misteri. I continua amb una referència a Santa Maria del Miracle, nom de l’església medieval que hi havia a l’amfiteatre que toca a l’actual platja del Miracle. Sigui com sigui, la gent de la Selva se l’ha fet seu al llarg d’aquests més de 30 anys, a través del Patronat del Misteri de la Selva, i és considerat un dels principals patrimonis culturals del poble.
Lèxic trobadoresc i cants a capella
El fil argumental del Misteri porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins al indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l’acció dramàtica (mort i sepultura, resurrecció i glorificació de Maria) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d’àngels i de sants. L’obra permet gaudir del refinament del lèxic trobadoresc i dels cants a capella, que són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original. Pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.
La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma i Jerusalem.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.