Missa de la Diada: “Subjugar una nació, els seus drets i la seva llengua, atempta a la moral cristiana”

El monjo de Montserrat Jordi Castanyer ha presidit la celebració del 140è aniversari de la Missa de la Diada, organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Les campanes de Santa Maria del Mar encara ressonen quan els primers fidels travessen la Porta de les Moreres, l’entrada que mira directament cap al fossar on reposen molts dels qui van morir defensant Barcelona el 1714. A l’interior, una gran Senyera presideix l’altar d’una celebració que forma part del calendari de la Diada des de fa més d’un segle. És la missa iniciada el 1886, que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat promou des del 1899, i que enguany arriba al seu 140è aniversari, convertida en l’única eucaristia que commemora la Diada Nacional de Catalunya.

La nau gòtica es va omplint lentament de persones de totes les edats. Hi ha fidels habituals, persones que hi assisteixen cada Onze de Setembre i també una presència significativa de joves, molt especialment de la Lliga Jove de Montserrat, que han tingut un rol actiu en la celebració. Entre els assistents també hi ha representants polítics, com Pilar Calvo, de Junts, en una convocatòria que manté viu el record de tots aquells que van donar la vida per les llibertats del país.

És una celebració realment bella, no només perquè manté viva la memòria dels qui van morir defensant les llibertats de Catalunya, sinó perquè, a mesura que avança l'eucaristia, la basílica sembla dialogar amb el que passa a fora: entre les pregàries i els cants litúrgics s'escolen les músiques, les proclames i el brogit de la gent que es va aplegant al Fossar de les Moreres. El silenci solemne del temple i les melodies de l’orgue conviuen amb el batec de la Diada a l'exterior, convertint la celebració en un pont entre la memòria religiosa i la memòria cívica del país.

Una celebració marcada per Gaudí i la visita de Lleó XIV

La missa d’aquest 11 de setembre ha estat marcada també per dos esdeveniments especialment significatius per a l’Església catalana i per al país: el centenari de la mort d’Antoni Gaudí —qui fou president de la Lliga i va ser detingut justament quan olia entrar aquesta celebració el 1924— i la visita que el papa Lleó XIV ha fet a Catalunya. La vinculació amb Montserrat ha estat especialment present, tant pel caràcter de l’entitat convocant com per la participació del monjo benedictí Jordi Castanyer, que ha presidit l’eucaristia.

Castanyer ha concelebrat amb vuit sacerdots i dos diaques. Entre els concelebrants hi havia Josep Maria Domingo, vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat; Salvador Pié, rector de Santa Maria del Mar, i Xavier Morlans, vinculat a l’Hospital de Campanya de Santa Anna. En aquest marc, l’homilia ha volgut partir del sentit cristià del memorial per connectar la celebració eucarística amb la memòria dels qui van morir en defensa de les llibertats de Catalunya.

El monjo ha començat l’homilia reflexionant sobre el sentit del memorial eucarístic. A partir del relat del darrer sopar, ha explicat que Jesús demana als deixebles que continuïn fent el gest de partir i repartir el pa perquè sigui "el meu memorial", és a dir, un record que fa present aquell que ja no és físicament entre els seus. Però ha subratllat que la presència de Crist no queda limitada al culte.

Segons Castanyer, el relat de sant Joan sobre el rentament dels peus mostra que el memorial de Jesús també es concreta en la vida quotidiana. "Jesús es fa realment present en el pa i el vi de l’Eucaristia però també s’hi fa, i no pas menys, en cada acte de servei", ha afirmat, abans de remarcar que la celebració comunitària de la fe no pot quedar separada de l’amor i del servei als altres.

Un memorial també per als qui van morir per Catalunya

A partir d’aquesta reflexió, el P. Castanyer ha situat la commemoració de l’11 de setembre en el terreny de la memòria. "Avui som aquí per fer en certa manera un altre memorial", ha dit, en referència als fets de 1714 i a les seves conseqüències històriques. Ha recordat que la celebració que es fa a Santa Maria del Mar té precisament l’objectiu de mantenir viva la memòria dels qui van morir defensant la llibertat nacional.

El monjo ha reivindicat que la Diada permet recordar els fets del 1714 i les conseqüències que, al seu parer, encara tenen efectes en el present. "En aquesta nostra i estimada Diada el poble català, amb el benentès que és format pels qui hi hem nascut i crescut i pels que hi han vingut i hi venen de tants indrets del món, recorda amb nostàlgia, amb indignació, amb tristesa però també amb esperança, aquells fets", ha afirmat.

En aquest sentit, Castanyer ha denunciat el que considera un menysteniment històric de Catalunya i ha vinculat aquesta qüestió amb la doctrina social i moral de l’Església. Ha sostingut que la persecució o marginació de la nació i de la seva llengua constitueix una injustícia i ha defensat que el reconeixement dels drets dels pobles no ha d’anar en detriment dels altres.

“lamentem que la nostra nació i la nostra llengua i, d’una manera especialment dura, han estat menystingudes i sovint explícitament perseguides”

"Fent una ullada al passat, molt o poc remot, lamentem que la nostra nació i la nostra llengua i, d’una manera especialment dura, han estat menystingudes i sovint explícitament perseguides", ha dit. Per al monjo de Montserrat, aquesta realitat ha tingut conseqüències en el desenvolupament social, cultural i econòmic del país i no es pot separar d’una reflexió cristiana sobre la justícia.

"Ni oblit ni perdó? No, això no!"

Un dels moments centrals de l’homilia ha arribat quan Castanyer ha abordat una expressió que, segons ha dit, ha adquirit una gran força en els darrers anys: "Ni oblit ni perdó!". El monjo ha rebutjat que aquesta sigui una expressió compatible amb la manera cristiana d’entendre la reivindicació nacional, sense negar per això la necessitat de conservar la memòria ni de reclamar justícia.

"Un cristià no pot enlairar aquesta pancarta, proclamar aquest eslògan", ha afirmat. Castanyer ha distingit així entre l’oblit o la indiferència davant les injustícies i l’odi o la venjança contra qui les ha comès, i ha defensat que la memòria ha d’anar acompanyada d’una actitud que exclogui la venjança.

El P. Castanyer no ha plantejat, però, una renúncia a la reivindicació. Al contrari, ha reivindicat "la queixa, la reivindicació, l’estratègia, la memòria activa, la lluita pacífica" i ha considerat necessàries "la fermesa en el diàleg, la tossuderia en la reclamació, el crit contra l’abús, la intransigència davant la injustícia" i fins i tot "la rebel·lia enfront d’una llei injusta, o justa però aplicada injustament".

“Un cristià no pot enlairar aquesta pancarta, proclamar aquest eslògan: ni onlit, ni perdó”

La frontera, segons ha remarcat, se situa en l’odi i la venjança. "Fora l’odi i la venjança, sempre", ha proclamat, abans de defensar que una causa nacional pot sostenir-se des de la fermesa i la determinació sense convertir l’altre en un enemic. En aquest punt, ha apel·lat directament a l’Evangeli i al manament de fer el bé a tothom i d’estimar fins i tot els enemics.

Així, ha defensat una concepció de la reivindicació nacional basada en la serenitat i l’actitud constructiva. "La fermesa en el diàleg, la tossuderia en la reclamació, el crit contra l’abús, la intransigència davant la injustícia" poden conviure, ha dit, amb "domini de si mateix, amb serenor d’ànim, amb actitud constructiva".

La llengua catalana, "eix d’allò que som"

La situació de la llengua catalana ha ocupat també una part destacada de l’homilia. En plena Diada Nacional, Castanyer ha expressat la seva preocupació per la situació actual del català, que ha definit com "eix d’allò que som" i com una llengua que forma part de la història i de la identitat del país. "Sí, la veig esllanguida, poc respectada, o ignorada, pels qui van al davant dels països veïns", ha afirmat. Alhora, però, també ha assenyalat la responsabilitat de les institucions catalanes, que, segons ell, haurien de defensar-la i promoure-la amb més determinació.

El monjo ha advertit també que la responsabilitat no correspon únicament als poders públics. Ha citat el poeta i músic basc Joxean Artze per recordar que una llengua també depèn de l’ús que en fan els seus parlants i ha traslladat aquesta responsabilitat al conjunt de la societat catalana. La reflexió s’ha estès igualment a l’Església. Castanyer ha considerat que alguns bisbes i preveres haurien de fer més perquè el català continuï sent una llengua habitual en la celebració, la catequesi i l’evangelització. En aquest punt, ha denunciat especialment la situació que, segons ha afirmat, viuen molts cristians del País Valencià en relació amb la seva llengua.

"És clamorós i fins contrari als documents eclesials l’abandó i el menyspreu, pel que fa a la llengua, que senten tants i tants cristians del germà País Valencià per part dels seus jerarques", ha afirmat. Castanyer ha qüestionat així que el valencià pugui tenir presència en la vida quotidiana però no en l’àmbit litúrgic, i ha reivindicat el compromís de l’Església amb les llengües pròpies.

Pobresa, corrupció i situació política

L’homilia també ha ampliat la mirada més enllà de la qüestió nacional i lingüística per abordar alguns dels principals problemes socials i polítics de Catalunya. Castanyer ha assenyalat l’augment de les bosses de pobresa, les despeses públiques que considera poc prioritàries i els episodis de corrupció com a elements que afecten la confiança de la ciutadania en les institucions.

"En una nova Diada, i ja fa anys, hem de lamentar tenir a l’exili un president del tot legítim, una presidenta i altres polítics expedientats, condemnats i inhabilitats", ha afirmat. També ha fet referència a un cantant que, segons ha dit, porta més de cinc anys a la presó "per dir veritats demostrades".

En aquest context, ha reclamat una veu més clara de l’Església davant d’aquest tipus de situacions. "L’Església, tots però ho esperem també dels nostres pastors, no pot, no poden, deixar de censurar, i fins de condemnar, aquests fets que ens avergonyeixen", ha dit. Castanyer ha defensat que aquesta denúncia hauria de tenir la mateixa claredat que la que l’Església utilitza quan es pronuncia sobre altres comportaments que considera contraris a l’ètica o a la moral cristiana.

La seva argumentació ha estat explícita: "Subjugar una nació, els seus drets i la seva llengua, atempta també a la moral cristiana". Per això ha defensat que parlar de qüestions nacionals i polítiques en una homilia no és aliè a la missió de l’Església quan aquestes qüestions afecten la justícia, la dignitat de les persones i els drets col·lectius.

Santa Maria del Mar, "temple veritablement del poble"

Castanyer ha incorporat també una referència al mateix espai on se celebrava la missa. Ha recordat l’origen de Santa Maria del Mar, construïda a partir de la iniciativa de la gent vinculada al món marítim i als treballadors del moll de la Ribera, els anomenats bastaixos.

Ha definit la basílica com un "temple, doncs, veritablement del poble", i ha remarcat que va ser sufragada amb els recursos i el treball dels mateixos ciutadans. En contrast, ha apuntat que la catedral de Barcelona, tot i ser també un edifici d’una gran importància, estava vinculada d’una manera diferent a la monarquia, la noblesa i l’alt clergat.

Mirar el futur "fent pinya"

En la part final de l’homilia, el P. Castanyer ha volgut completar la mirada sobre el passat i el present amb una crida a construir el futur. Ha recuperat un dels cants de la celebració, "Poble de Déu, poble en marxa, junts fem camí", per reivindicar una actitud de cohesió davant dels reptes del país i de la societat. "Ens cal mirar el futur", ha afirmat. En aquest futur, ha demanat superar les divisions internes i ha lamentat que la política catalana sovint es trobi marcada per les confrontacions, que, segons ell, "frena, i molt, en lloc d’empènyer". Amb un llenguatge vinculat a la tradició castellera, ha convidat a "fer pinya" i, si cal, "amb folre i manilles i puntals i tot!" per aixecar i construir. La imatge resumeix la seva proposta final: mantenir la reivindicació, però orientar-la cap a la construcció d’un país més cohesionat.

Castanyer també ha relacionat aquesta mirada de futur amb els reptes socials, especialment amb la immigració. A partir del text de sant Pau proclamat a la primera lectura, ha reivindicat l’esperança, la solidaritat i l’hospitalitat, i ha advertit contra les respostes simplistes o demagògiques davant la realitat migratòria.

“Com a cristians, i fins mirant la nostra història, no podem tancar-nos a l’acolliment, a l’hospitalitat”

"Com a cristians, i fins mirant la nostra història, no podem tancar-nos a l’acolliment, a l’hospitalitat, a mirar cada persona amb respecte, amb amor, si voleu amb ulls de Déu", ha afirmat. D’aquesta manera, ha situat la defensa de la identitat nacional i lingüística en diàleg amb una exigència d’acollida envers les persones que arriben al país.

La missa, potser una de les més concorregudes dels darrers anys, ha continuat i, com no podia ser d’altra manera en una eucaristia convocada per la Lliga, s’ha recitat la visita espiritual i s’ha cantat el Virolai. Acabada la celebració,  aquells que han arribat a primera hora —i els que s’han incorporat després— per pregar per aquells que tal dia com avui van donar la vida pel país, s’agombolen i se saluden dins la nau fent comunitat. Perquè, al cap i  a la fi, la Diada nacional és això: fer comunitat.