(CR) La basílica de Santa Maria del Mar ha acollit aquest matí la tradicional missa de la Diada Nacional de Catalunya. El consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep-Miquel Bausset, ha demanat en l'homilia que l'Església no calli davant qualsevol injustícia que es visqui arreu del món.
En paral·lel, a xarxes socials el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella, ha felicitat la Diada posant l'accent en la necessitat de diàleg “malgrat les diferències”. Un missatge que reitera el que ja va dir en la darrera carta dominical: “Sense una escolta profunda no hi ha interacció ni relacions consistents ni, de bon tros, un diàleg”, va apuntar diumenge passat.
Malgrat les diferències que puguem tenir amb el nostre interlocutor, sabem que hi pot haver espurnes de veritat en allò que ens diu. El diàleg, fonamentat en la veritat, sempre és el camí.
— Card. Juan José Omella (@OmellaCardenal) September 11, 2021
Us desitjo una bona #Diada2021. https://t.co/hu6Uffgw13 pic.twitter.com/AC4ttdgZB0
A la Missa de Santa Maria del Mar hi han assistit del món polític, entre altres, Jaume Giró, Conseller d’Economia; el diputat a Corts, Joan Capdevila; Josep Andreu i Domingo, alcalde de Montblanc i Joan Maria Piqué, director general de prospectiva del departament d’Acció Exterior.
A l’homilia, Josep-Miquel Bausset, ha recordat aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga: “L’Evangeli és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la injustícia amb la boca closa”. També ha recordat recents pronunciaments de bisbes de diverses parts del món en favor de la pau, la llibertat i la justícia dels seus respectius pobles. Per això, ha mostrat amb diversos exemples una Església que no calla quan hi ha una injustícia. "Les Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de valors. Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels qui Jesús anomena feliços, com els perseguits a causa de la justícia".
Ha finalitzat l’homilia amb les paraules del papa Francesc d’una recent entrevista: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història. I si no ho està, ho ha de fer”. “Amb aquestes paraules –ha dit Bausset-, el Sant Pare demostra conèixer la diversitat de nacions que hi ha a l’Estat, i insta Espanya a assumir la seva pròpia història”.
S’han formulat pregàries amb diverses intencions entre les quals “per les ànimes dels patriotes, de tota edat i condició, que han lluitat per a la llibertat d’aquest país; els que recordem pel seu nom i els que se’ns han escapat de la memòria”; “per aquells que avui, contra la llei i la justícia, pateixen presó, exili i persecució per haver sostingut la causa justa d’aquest país; que cada dia creixi la seva fortalesa i que vegin restituïts tots els seus drets”; o per no defallir “en el treball de cada dia per assolir la llibertat dels nostre poble”.
La Missa en la Diada Nacional de Catalunya l’organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat des de 1886 "en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya”. Una tradició que només ha estat irrompuda durant la Guerra Civil o per prohibició governativa durant les dictadures.
Aquest 11 de setembre la missa de la Diada ha tornat al seu espai habitual, després que l'any passat es traslladés a Montserrat per la pandèmia. Es tracta d’una celebració centenària que la Lliga organitza des de 1886 “en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya”.
Aquí podeu llegir l'homilia sencera:
Homilia. 11 de setembre. Santa Maria del Mar. Barcelona
Josep-Miquel Bausset, consilari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
A més del 135è aniversari de la missa a Santa Maria del Mar l’11 de setembre de 1886, aquest any també celebrem quatre aniversaris més: per una part, els 1.050 anys del naixement de l’Abat Oliba, pare de la pàtria, fundador de Montserrat i promotor de la “Pau i Treva” i els 975 anys de la seva mort; per l’altra, els 175 anys del naixement del bisbe Torras i Bages, autor de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat; en tercer lloc, els 75 anys de la mort de l’abat de Montserrat, Antoni M. Marcet i finalment, els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides.
En aquesta Diada Nacional de Catalunya ens fa bé de recordar aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga: “L’Evangeli és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la injustícia amb la boca closa. Jesús diu a l’Evangeli que ell ens jutjarà pel que nosaltres haurem fet amb els nostres germans més pobres i oprimits”.
I és que l’Evangeli, (i d’una manera més concreta, les Benaurances) no és un text neutre, asèptic o políticament correcte. L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament. Per això quan la policia brasilera va escorcollar la casa del bisbe Pere i s’emportaren alguns llibres seus, el bisbe Pere digué: “Però s’han descuidat d’endur-se el llibre més revolucionari que hi tinc: l’Evangeli”.
L’Església, com ho va ser el bisbe Pere, ha de dir les coses pel seu nom, amb valentia. I d’això en tenim uns exemples recents en tants testimonis de l’Evangeli. Fa unes setmanes, l’Església de Managua demanava l’immediat alliberament dels líders opositors. I uns bisbes asiàtics lamentaven la mort del jesuïta Stan Swamy, un home innocent, empresonat durant més de 200 dies per defensar els drets de les minories. També Justícia i Pau de la diòcesi de Managua, demanava la immediata restitució dels drets civils dels detinguts injustament: “Com a cristians demanem el respecte a la voluntat dels ciutadans, el respecte als drets humans, de tots els nicaragüencs i dels detinguts injustament”.
I la conferència cubana de Religiosos demanava recentment “la fi del procediment penal per als detinguts l’11 de juliol”. El bisbe Roque Paloschi afirmava: “Tenim l’estat brasiler atacant els drets dels pobles originaris”. I l’arquebisbe de Porto Velho denunciava l’estat brasiler, que “promou la violació dels drets, començant pel president de la república”. El bisbe emèrit d’Altamira (Brasil), Erwin Kräutler, feia referència als milers de persones que al carrer exigeixen la destitució de Bolsonaro, tot fent una crida a la resistència contra el president brasiler. Finalment l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, amb motiu del bicentenari de la independència del Perú, deia a l’homilia: “Volem honorar en aquesta missa la memòria de tots els nostres morts peruans. El sentit solidari de la fe ens convida a una enorme creativitat social i política”. L’arquebisbe Castillo, que demanava “unitat davant l’adversitat” per així aconseguir “punts d’acords els més amplis possibles”, deia també: “Cap entitat política no pot substituir la voluntat ciutadana, sinó que està obligada a servir-la amb fidelitat”
Les Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de valors. Amb les Benaurances deixa d’estar en primera línia la violència, la riquesa i el prestigi, que queden substituïts per la pau, la bondat i la humilitat. Per això com a cristians no podem viure només amb el Decàleg, escrit en unes taules de pedra, sinó amb les Benaurances, escrites en el nostre cor.
Com deia el bisbe Desmond Tutú, “Si ets neutral en situació d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. També ho deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels qui Jesús anomena feliços, com els perseguits a causa de la justícia.
Permeteu-me que acabi aquesta homilia amb les paraules del papa Francesc, en una entrevista recent que li van fer: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història. I si no ho està, ho ha de fer”. Amb aquestes paraules, el sant pare demostra conèixer la diversitat de nacions que hi ha a l’estat, i insta Espanya a assumir la seva pròpia història.
Germanes i germans, les Benaurances ens treuen de la neutralitat i ens conviden al compromís amb tots aquells que encara avui són perseguits per causa de la justícia.
El bisbe Pere Casaldàliga, en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ell va escriure, pregava així a Santa Maria: “Noia de Natzaret, deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i d’explotadors, i forceu l’Església Catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra que són els únics hereus del Cel”. Per això l’arquebisbe de Lima acabava la seva homilia així: “La fe ens convida a somiar junts. Deixem-nos inspirar pels millors anhels del poble senzill”.
COMIAT
Germans i germanes, posem el present i el futur del nostre país en mans de la Mare de Déu de Montserrat. Que ella, mare sol·lícita i amatent, il·lumini la catalana terra perquè mai “no es desfaci aquest poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.