(Víctor Rodríguez –CR/Reus) Mentre dura la conversa amb la directora, el timbre de la porta no para de sonar. Els residents entren i surten i fan encàrrecs. Veïns i comerciants contacten amb la casa per portar-hi menjar i queviures. El veïnat del centre de Reus se la sent seva. És, sens dubte, un equipament plenament integrat al barri i a la ciutat.
L’any vinent, la Casa de Misericòrdia celebrarà un quart de segle de vida essent un lloc de consol i esperança al cor de Reus: “El 2022 farem 25 anys i d’alguna manera ho celebrarem. Sobretot seguirem donant als reusencs que estan al carrer l’oportunitat d’una llar”, apunta la religiosa Teresa Maria Masdeu.
La Casa de Misericòrdia és al centre històric de Reus, al bell mig del carrer de l’Hospital. Un espai històric ben especial. És la casa on nasqué Isabel Besora, la pastoreta a qui se li presentà la Mare de Déu, i avui és llar d’acollida i d’esperança per als que ho han perdut tot.
La coneixem de la mà de Teresa Maria Masdeu (Reus, 1954). És germana de la consolació, infermera amb experiència en el món educatiu i directora de la casa des de fa 3 anys. Aquesta religiosa reusenca és l’ànima d’un espai que dona aixopluc a una vintena llarga de persones sense casa ni família. Avui dia és l’únic equipament d’acollida de llarga estada de les comarques tarragonines i l’any 2020 va ser guardonat amb un dels premis Imprescindibles atorgats pel Canal Reus amb el suport de vermuts Miró.
A les cunetes dels camins
L’any 1992, l’Assemblea de Cristians de Reus fa la proposta de crear un centre per acollir reusencs sense llar. Un cop fet realitat aquest projecte, la Casa de Misericòrdia, els germans franciscans de la Creu Blanca se’n fan càrrec fins al 2018, quan abandonen la ciutat per la manca de vocacions que afecta bona part dels ordes religiosos.
Davant la necessitat d’una congregació que n’assumís la direcció, el prior de Reus va pensar en les germanes de la Consolació. Ho explica Teresa Maria Masdeu: “El Prior va llegir el nostre capítol general que tenia per lema ‘Ser a les cunetes dels camins’ i ens va telefonar per si podíem assumir-ne la gestió”. La mare provincial va dir-li que sí i va demanar a Masdeu que en fos la directora. “No podíem dir que no perquè atendre aquesta gent forma part del nostre carisma i perquè la nostra fundadora, Maria Rosa Molas, era de Reus”.
“Sense els treballadors, voluntaris i el patronat això no tiraria endavant”
La Casa de Misericòrdia fa acolliments de llarga estada, no és un alberg d’acollida temporal. Les vint-i-quatre persones que hi viuen venen derivades per diferents organismes que, juntament amb la direcció de la Casa, han estudiat i planificat la seva acollida: “A la Casa de la Misericòria no només atenem aquell qui necessita un lloc per viure, sinó que treballem per la promoció autònoma dels residents, possibilitant la seva inclusió de nou dins la societat de la manera més integradora possible i sempre vetllant per la seva dignitat”, explica la directora.
L’equipament històric, al número 41 del carrer Hospital, compta a la planta baixa amb recepció, bugaderia, despatx i sala d’estar. A la primera planta hi ha el menjador i la cuina mentre que a les plantes superiors hi trobem les habitacions, una terrassa i la capella.
La casa és titularitat de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia i el seu patronat s’encarrega de cercar els fons per al seu sosteniment. Un equip de sis treballadors du a terme les principals tasques de neteja i els àpats sota la coordinació de la germana Teresa Maria Masdeu. Ella forma part de la comunitat de l’escola Maria Rosa Molas de Reus, formada actualment per 6 germanes, moltes de les quals també col·laboren amb la casa.
A part, cal destacar la quinzena llarga de voluntaris que donen atenció, suport i companyia als residents per a promoure les seves relacions socials i la seva autonomia, i ajudant-los a fer gestions davant l’administració, tràmits sovint complexos.
El Covid passa de llarg
El confinament i la situació de pandèmia en determinats entorns no és fàcil i per això tampoc ho va ser a la Casa de Misericòrdia. Teresa Maria Masdeu, malgrat tot, en fa una valoració positiva: “Gràcies a Déu no hem tingut COVID a la Casa. Vam tancar tres mesos amb els residents a dins. L’experiència va ser difícil i complicada però alhora enriquidora”.
I és que el confinament va comportar també una major corresponsabilitat en el dia a dia, unes tasques que han continuat fins avui: “El COVID ha ajudat a les relacions entre residents, col·laborant més en les feines de la casa. Ara, els voluntaris segueixen col·laborant però des de l’exterior, per evitar al màxim els contactes estrets”.
Una congregació lligada a la ciutat
D’ençà que les germanes de la Consolació gestionen la Casa de Misericòrdia, aquesta congregació catalana estesa avui per tot el món manté una triple presència a Reus. En l’àmbit de l’ensenyament, gestionen l’escola Mare Rosa Molas, pel que fa a l’àmbit sanitari, la congregació té a la ciutat una infermeria per a les germanes més grans i en l’àmbit social, gestionen la casa de Misericòrdia. La seva fundadora, Rosa Molas, canonitzada l’any 1988, va néixer a Reus l’any 1841 i al mateix carrer de l’Hospital hi va iniciar la seva vida consagrada. L’any 1857 va fundar les Germanes de la Consolació, una congregació formada actualment per unes 500 germanes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.