(Fundació Blanquerna) L'Observatori de Comunicació, Religió i Cultura Blanquerna-URL va néixer fa quatre anys a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals. Des d'aleshores no ha parat de créixer, ha engegat deu projectes de recerca, la majoria amb universitats i entitats d'àmbit internacional; tots finançats amb un total de 237.000 euros provinents de diferents organismes externs. També ha engegat el Postgrau en Comunicació i Religió en l'Era Digital. L'objectiu en un futur és aconseguir implicar-hi professionals dels àmbits de la salut, l'educació, la psicologia o l'esport de les altres dues facultats de Blanquerna.
Tota aquesta feina, amb tan poc temps, només es podia fer amb l'empenta i l'energia inesgotable de la doctora Míriam Díez, directora de l'Observatori de Comunicació, Religió i Cultura de Blanquerna-URL. Va estudiar Periodisme a la UAB: "El meu interès era pel periodisme religiós i, com que això a la universitat no existia, vaig decidir autoformar-me." En el seu cas, autoformar-se vol dir: llicenciar-se en Periodisme i en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Catalunya. Estudiar italià i anar a on es cou bona part de la qüestió eclesiàstica cristiana, vivint deu anys a Roma i fent-hi el doctorat. Ser professora a la Universitat Gregoriana. Estudiar durant cinc anys grec modern i anar un any a Atenes per estudiar els ortodoxos. Estudiar alemany perquè l'interessava llegir Edith Stein. En definitiva, va fer tot això pels seus interessos religiosos i no per la utilitat. "Jo sempre els dic als meus alumnes que no facin el que és útil, que facin el que els interessa i els agrada".
- Com neix l'Observatori?
Crèiem que calia un institut, o un centre, o una càtedra que catalitzés tot el que s'està fent en comunicació i que es pot vincular a la religió. Hi havia una necessitat d'evidenciar tota la feina que hi ha de religió i comunicació per fer-ho en forma d'informes que tinguessin una certa utilitat per a periodistes. Aquesta era la proposta inicial: recollir dades que els periodistes poguessin utilitzar, i fer-ne divulgació, recerca, publicació de llibres, donar-nos a conèixer a l'estranger i anar potenciant Barcelona com un centre on s'està fent recerca sobre religió, comunicació i cultura. Hem creat un equip de persones motivades i amb ganes de fer recerca en aquest àmbit, i n'estem molt contents. I volem créixer i implicar encara més els nostres alumnes.
- Explicar temes religiosos des del periodisme no és fàcil.
Mai no ho ha estat perquè hi ha desconeixement, i això genera moltes al·lèrgies. També venim de la història que venim, i a molta gent no li agrada la religió. I, no ens enganyem, la religió no ha tingut sempre l'efecte benèfic que ha de tenir per a la societat; moltes vegades això ha estat causa de divisió, encara avui. El que nosaltres volíem fer era estudiar-la des de la perspectiva de la comunicació, perquè ja hi ha qui l'analitza des de la història, la teologia i la pastoral. Els alumnes em pregunten: "Has de ser creient per interessar-te per aquestes coses?" I jo els dic: "Absolutament no! Però sí que has de ser una persona amb coneixement i sensibilitat." El que volem és posar tota l'energia en la recerca i en la construcció d'una xarxa internacional; és a dir, detectar els altres observatoris del món i les altres persones que fan el mateix a grans nivells.
- Afegir-hi la paraula cultura no va ser un caprici, explicava.
Exactament. Hi ha una disciplina que és el Media Religion and Culture, i que s'estudia als Estats Units i en molts altres centres del món. Un dels més importants és a Colorado; de fet, vam fer venir el seu president, el professor Steward M. Hoover, a inaugurar el nostre. La cultura està absolutament impregnada de religió. Entendre un Tàpies sense pensar que hi ha alguna cosa semblant a una creu seria molt complicat. Anar pel món i no adonar-se que en l'interior de molts autors i escriptors hi ha aquesta presència o absència de creença és molt difícil. Entendre Unamuno sense la seva agonia davant del fet religiós és impossible. El que volem és anar rescatant tot això i fer-ho sempre des del nostre vessant de la comunicació, tot i que està construït d'una manera interdisciplinària. Per exemple, podem fer un vídeo a partir del mapa dels missioners catalans, o unes jornades sobre cinema i religió fent venir tècnics del món del cinema perquè expliquin la religió des d'aquesta perspectiva.
- En què consisteix el projecte RISECI?
És el Religion In the Shaping of European Culture Identity (la Religió en la Construcció de la Identitat Cultural Europea). Es tracta d'un projecte liderat per l'Observatori, amb uns partners internacionals, que són la Universitat d'Edimburg, la Fundació Sigtuna de Suècia i el Museu del Cristianisme d'Eslovènia. Són partnersmolt diferents, tots units en microprojectes locals en què tots participàvem, sempre per veure la incidència de la cultura en les manifestacions culturals europees. I per això també hem tractat el tema de l'ateisme, perquè també ens interessa la religió quan no hi és. I des d'una perspectiva sempre mediàtica, que és el que representem.
- Un dels projectes inicials és el mapa dels missioners catalans. Donar a conèixer una feina normalment molt poc visible.
És poc visible i, en l'àmbit de l'Església, és probablement el millor que és pot ensenyar. El projecte va començar fa dos anys, ara som en la segona fase (està pensat per a tres fases). Es tracta de recollir el testimoni dels missioners i missioneres catalans pel món. Sortim de Blanquerna, agafem una càmera amb unes preguntes prèvies i ens plantem a Cuba, al Senegal, al Japó, a l'Índia o al Perú, i allà ens trobem amb els missioners amb qui hem contactat abans amb l'ajuda de tot tipus d'entitats que treballen amb missioners i congregacions religioses. Els preguntem sobre la seva vida, sobre com veuen l'Església, com veuen Catalunya, i els situem en un mapa. L'usuari clica en aquest mapa d'accés obert i pot veure l'entrevista, el text, etc.
- Un altre projecte: Les minories religioses a Catalunya. Poca gent es pot imaginar la riquesa o la pluralitat que hi ha en aquest àmbit.
Aquest és un encàrrec de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d'Afers Religiosos. Nosaltres tenim un equip molt vàlid de gent, tots vinculats a la nostra facultat i alguns són exestudiants, que estan en el territori de Catalunya actualitzant els registres (entitats, comunitats) de les minories religioses per anar construint aquest mapa, que és també a la pàgina web de la Generalitat i en el qual es poden anar veient les minories per comarques, per zones, etc. Es poden anar veient les mesquites que hi ha, els temples, etc. Es tracta d'una pluralitat religiosa molt rica. Hi ha una desena de religions molt implantades i podem estudiar el paper de la gent jove, de la dona, de la relació intercultural, de la xarxa que s'estableix amb altres religions, les xarxes internacionals que es creen, etc. Tota una realitat prou desconeguda.
- Dona immigrant, religió i tecnologia. Aquest és un projecte recent amb molta projecció.
L'estem fent al barri del Raval de Barcelona i es diu Digital Narratives. És un projecte finançat per la WACC (World Association for Christian Communication) amb seu a Toronto i que consisteix a entrevistar dones immigrants del Raval que siguin religioses i a les quals fem preguntes sobre tecnologia. Volem saber si la dona immigrant té invisibilitat social perquè no té accés a les noves tecnologies. Per esbrinar-ho, hem fet més de 200 entrevistes, algunes en vídeo i d'altres amb enquesta, i en els propers dies ja en sortiran els resultats. Podem saber què passa amb aquestes dones, quines tecnologies fan servir, si tenen telèfon o no, per a què l'utilitzen, si són a Facebook, si tenen Whatsapp, etc.
- I poden avançar ja alguna cosa d'aquest projecte?
Podem avançar que certament aquesta invisibilitat és deguda al fet que no tenen destresa digital. Es troben amb una dificultat amb l'idioma que s'hauria de resoldre prèviament a la tecnologia, i, a més, no és l'instrument que és per a moltes altres dones que no són immigrants però sí que són creients.
- Aquí estem parlant més de comunicació que de religió.
El que ens interessa és saber si les coses que busquen o el com es comuniquen tenen a veure amb la seva espiritualitat. És a dir, aquestes dones busquen informació sobre religió? Els interessa? O només la musulmana vol saber quines modes hi ha ara per cobrir-se el cap? Busquen temes més enllà de la religió o busquen religió? Tot el que nosaltres ens mou i motiva és saber si les religions troben un aliat o una amenaça en les noves tecnologies, i això és el que estem estudiant des de diferents perspectives. Creiem que hi ha unes possibilitats immenses per a les organitzacions religioses en el món digital, però molts líders religiosos no ho veuen així, i moltes comunitats creuen que això se'ls emportarà la gent de les esglésies perquè al final res serà real i tot virtual. De fet hi ha un projecte que comença al desembre finançat per l'AQU i per la Direcció General d'Afers Religiosos i que consistirà a estudiar els joves de les minories religiosos no metropolitans (és a dir, de tot Catalunya menys de Barcelona) per saber l'ús que fan de les aplicacions i les webs interactives per buscar temes religiosos. Parlarem amb ells i els preguntarem si són a Facebook, si els interessa buscar aquests temes, etc. I així veurem si hi ha vincle en la gent jove entre religiositat i tecnologia.
- Es pot dir que molta gent ha deixat d'anar a les esglésies però el món virtual és un espai de trobada molt freqüent i actiu?
Sí, les xarxes i Internet són un punt d'unió de molta gent amb l'Església. Les aplicacions de la Bíblia es multipliquen, neixen quantitat d'aplicacions de qüestions religioses insospitades, no solament del rosari i del sant del dia, sinó d'altres coses. Hi ha molta creativitat, i tot això és exponencial. I no és una qüestió d'una única religió. Hi ha coses interessantíssimes en el món jueu, com ara la localització de les botigues caixer (kosher) obertes o tancades el dia sagrat. Això hauria de ser un signe per a moltes comunitats religioses, però implica posar-se les piles, formar-se, tenir consultors, posar els diners per fer-ho possible. Les vocacions hi segueixen sent: una noia que vulgui entrar en un convent mirarà YouTube i escriurà "vull ser monja" i li apareixeran les més espavilades que hi hagin posat un vídeo de "la meva vocació".
- Cal, però, saber separar el gra de la palla. Saber quina és la informació fiable.
Sí, és clar. Una qüestió important és el tema del discerniment. Les persones s'han de formar per saber destriar, i en el món religiós no és gens fàcil. Jo, que sóc periodista especialitzada en el món religiós, si hi ha alguna cosa que no veig clara sempre demano ajuda a companys meus. Hem d'aprendre a dubtar i a preguntar, i el benefici del dubte, per no creure't mai el primer que surti o que trobis a la web.
- Com veu el futur de l'Observatori?
El veig molt bé! Som en una fase de consolidació i creixement alhora: creiem que a la llarga ha de ser un centre encara més interdisciplinari; per tant, ha d'implicar gent d'educació, de salut, etc. Jo crec que això seria molt positiu. La relació entre la religió i cultura és fonamental. O també, per exemple, a nosaltres, la religió als hospitals ens ha d'interessar, o com s'explica la diversitat de religions a l'escola? Quan l'Observatori compleixi deu anys ha de ser interdisciplinari, amb una projecció internacional molt gran i que camini sol, amb el seu finançament i els seus projectes, però amb molta integració a Blanquerna, a la universitat, al territori i en la societat civil, perquè es poden crear moltes aliances.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.