Vés al contingut
Catalunya Religió

(Fundació Joan Maragall) La revista Qüestions de Vida Cristiana (QVC), fundada l’any 1958 per Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, i que des de 2009 la Fundació Joan Maragall n’assumeix la direcció literària, compta des del mes de gener amb un nou director: Miquel Calsina i Buscà, que pren el relleu de Francesc Torralba i Roselló.

Miquel Calsina (Torroella de Montgrí, 1970) és prevere de la diòcesi de Girona, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i del Màster en Diàleg Interreligiós de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), i també forma part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, a més de pertànyer al Patronat de la Fundació Joan Maragall (FJM). Membre del Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha coordinat l'edició de publicacions com: Catalunya, reptes ètics (2006), Religions i espiritualitat en un món en crisi (2009), Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013) o de 150 conceptos clave de sociología (2015).

La missió de QVC des del seu origen és la d’estimular la reflexió d’aquelles persones que, creients o no, es plantegen qüestions que afecten la persona, l’educació, la cultura, l’economia, la política, la filosofia, la ciència, la tecnologia, l’Església, la teologia, l’espiritualitat... En aquest sentit, QVC té voluntat d’ajudar a aprofundir la fe i la seva vivència a tots els nivells, també l’intel·lectual, dels creients que participen activament en la vida de l’Església. Per als qui són creients però se senten allunyats de la comunitat eclesial o han deixat la fe que varen viure en altres temps, potser per les qüestions que es plantegen, QVC constitueix un mitjà de nova evangelització. Per als qui no creuen o han deixat de creure i es defineixen agnòstics o no creients, QVC constitueix un atri dels gentils, un espai de diàleg, d’exposició de les raons de creure i de la visió cristiana sobre les qüestions més importants de la persona humana i de la societat. QVC és un espai on trobar punts comuns per construir una societat fonamentada en principis ètics sòlids i atenta a les problemàtiques que viuen els nostres contemporanis.

QVC té el mèrit d’haver estat la primera revista del seu gènere que va ser autoritzada després que en la postguerra fossin suprimides totes les revistes en català. D’altra banda, durant la dictadura posterior va haver de lluitar amb la censura civil per defensar el seu dret d’expressió. Montserrat ha tingut sempre QVC com “una revista significativa d’una de les seves missions: la d’aprofundir i de fer comprensible als nostres contemporanis la fe cristiana i la visió de la realitat que se’n deriva tot dialogant amb el pensament contemporani i amb les seves expressions culturals”, com va afirmar recentment el P. Abat Josep M. Soler.

Donada la coincidència d’objectius de la Fundació Joan Maragall i de QVC, l’any 2009 es va arribar a un acord per iniciar una nova etapa (“segona època”) de la revista. Aquesta nova etapa va suposar constituir un consell de redacció vigorós i tenir per primera vegada un director no monjo, després d'Evangelista Vilanova, Hilari Raguer i Andreu Marquès. Primer ho va ser Ramon Pla i Arxé, posteriorment Carles Torner i Francesc Torralba, i des del mes de gener de 2019, Miquel Calsina.

La nova etapa, amb Miquel Calsina

El nou director de QVC, Miquel Calsina, es proposa potenciar la revista –la periodicitat de la qual és quadrimestral- com a “un espai per a tractar els grans temes i debats contemporanis –qüestions contemporànies, actuals- amb profunditat i, sobretot, des d'una perspectiva eclesial (àmplia) i cristiana”. Considera que ha de ser “un punt de confluència, de debat, de trobada, entre intel·lectuals creients i no creients -que valoren la tradició i l'herència cristiana com a quelcom positiu-“; i tractar temes “des d'una vessant reflexiva però també anant i aterrant a les problemàtiques, a les inquietuds i a la vida concreta dels homes i les dones d'avui”.

“Essent conscients que no tenim entre mans un producte d'àmplia difusió, la nostra intenció –afegeix Miquel Calsina- és arribar molt més àmpliament a cercles docents, culturals, socials, religiosos i, sobretot, a les noves generacions, amb inquietuds i voluntat d'expressar i reflexionar al voltant dels canvis que experimenta el món actual”. Calsina apunta la revista francesa Esprit com una publicació “que ens pot inspirar i que ha sabut actualitzar el seu paper i la seva influència en amplis sectors”.

Els números monogràfics d’aquest 2019 estaran dedicats a Lluís Duch, un dels principals referents intel·lectuals del Montserrat contemporani i col·laborador de QVC des del 1967; La interioritat, la vida interior, la cura de la interioritat; i La reconciliació: possibilitats i límits de la reconciliació, que és un tema d'evident relleu en el nostre mateix context social.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.