Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Càritas Catalunya) Allau de dades sobre l’exclusió social. Càritas Catalunya ha presentat aquest dimecres l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social de la Fundació FOESSA, l’estudi quinquennal més exhaustiu que es fa a Catalunya en aquest àmbit.

L'exclusió social ja afecta gairebé 1,5 milions dels Catalans, el 20% de la població. Però a més, gairebé la meitat d’aquests, un 9,6%, viuen situacions d’exclusió severa. I si es té en compte la renda disponible després d’assumir els augments de les despeses d'habitatge i subministraments, la situació condemna a 944.000 persones a viure en pobresa severa.

L’informe FOESSA de 2013 fixava en 9,3% l’exclusió severa a Catalunya i un 15,7% més l’exclusió moderada. En cinc aquest darrer percentatge ha baixat al 9,8%, però l’exclusió severa és manté estancada en el 9,6%, 26.000 persones més. L'informe s’ha elaborat a mitjans de 2018 a partir de 13.000 visites presencials a domicili d'arreu de Catalunya. Per mitjà de 35 indicadors, l'informe és la radiografia més completa de les situacions d'exclusió social a Catalunya i forma part de l’estudi que es fa a tot Espanya.

“No és cristià”

El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, com a de bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha recordat que la tasca de Càritas es basa en l’atenció social, la sensibilització i també la denúncia, “sempre en positiu, per veure com entre tots podem solucionar-ho”. Ha remarcat que tot aquest treball es fa “amb dos pilars: l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església” i, per tant, es basa en garantir “la dignitat de cada esser humà”.

Omella ha destacat que hi ha un 20% de la població que “no pot desenvolupar la seva vida amb dignitat” i que, com reitera el papa Francesc, “ser indiferents al patiment de la gent no és cristià”. El cardenal també ha destacat que en la suposada recuperació econòmica es continuen produint desigualtats: “La desigualtat és contrària a la justícia social, a l'equitat i a la pau social”.

Per la seva banda, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha explicat com els darrers anys s’ha enfortit el treball conjunt de les Càritas de les deu diòcesis catalanes. Aquesta coordinació també els ha permès comprovar que “les dades de FOESSA coincideixen amb la realitat que ens veiem”. Alhora, les dades “no fan creïble el discurs sobre l’excessiva despesa social”. Fins i tot les dades apunten que un 74% de la població catalana estaria d’acord en pagar més impostos si és a canvi de més prestacions i serveis socials.

Roig ha assegurat que "la fragmentació social està tenint lloc a costa de l'afebliment dels drets socials, i és necessari que les administracions apliquin mesures urgents per fer-hi front", ha indicat Roig.

 

L'exclusió social a Catalunya

La representant de la Comissió d'Acció Social de Càritas Catalunya, Miriam Feu, ha desgranat les dades de l'Informe indicat que la precarització del treball, l'exclusió residencial, la salut i social són alguns dels factors que agreugen la situació d'exclusió social que pateixen les persones més vulnerables de la nostra societat.

Sobre la precarització del treball, Feu ha indicat que, malgrat tenir feina, un 15,8% de les llars catalanes es troben en situació d'exclusió social. Tot i la disminució de l'atur, encara s’està per sobre dels nivells d'abans de la crisi (11,5% respecte 6,7%): “el treball ja no és factor d’integració”

En relació a l'habitatge, la representant de la Comissió d'Acció Social ha afirmat que l'exclusió residencial afecta a 3 de cada 10 persones. A més, Feu ha ressaltat que un 4% de la població (al voltant de 300.000 persones) viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa (viuen de relloguer, en procés de desnonament, en situació de violencia familiar...)

Feu també ha incidit en les conseqüencies que provoca l'exclusió social en la salut de les persones, afirmant que la pobresa augmenta les dificultats per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a un regim adequat d'alimentació. "Prop d'un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, i 780.000 persones (un 10% de la població) han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics", ha apuntat Feu. A més, “l’exclusió social impacta a la salut però alhora certes situacions d’exclusió social tenen el seu origen en la salut”.

Finalment, Feu ha explicat que els col·lectius que més la pateixen la pobresa són les dones (l'exclusió social de les llars sustentades per dones se situa al 20,7%, quan la dels homes és del 16,7%), les persones migrants (una llar sustentada per una persona migrant extracomunitària té tres vegades més possibilitats de caure en risc d'exclusió), les persones a l'atur (el 84,1% de les llars sustentades per persones que busquen feina es troben en exclusió social), les famílies nombroses i les famílies monoparentals (són les més exposades al risc d'exclusió, situant-se al 38,4% i 25,7% respectivament respecte la mitjana del 17,5%) i els infants (el 22% dels menors es troba en situació d'exclusió social a Catalunya).

Entre les propostes que formula l’informe, hi ha el garantir el dret a un habitatge digne, definir plans d'ocupació específics per als col lectius més vulnerables, revisar la implementació de la renda garantida de ciutadania i una millor redistribució de la despesa social.

 

Els pobres no voten

El cap de l'Equip d'Estudis de Càritas Espaíiola i secretari tecnic de la Fundación FOESSA, Raúl Flores, ha incidit en el contingut de l’informe i les dades del conjunt de l'Estat espanyol. L'exclusió social a Espanya és de 8,5 milions (18,4% de la població total), 1,2 de milions més que l'any 2007.

Flores ha explicat que “l’exclusió social no és conjuntural, s’ha enquistat” i que “és més que la falta de diners”. Per exemple, “posa en risc la democràcia” perquè “la gent en situació d’exclusió social voten menys perquè no es veuen reflectits en l’agenda dels partits polítics”.

D'altra banda, ha alertat sobre l'increment de la bretxa de gènere a Espanya, apuntant que una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home. O dues hores més si la dona és immigrant.

Finalment, Flores ha explicat que Càritas ha de tenir un paper subsidiari com a factor de solució del problema, però la realitat és que “Càritas és l’entitat privada a la que més acudeix la gent que necessita ajuda”, especialment en l’àmbit de l’exclusió severa. Per exemple, a Catalunya, un 20% de la població que necessita ajuda s’ha adreçat a Càritas i un 14% a altres entitats socials.