L’atac de l’exnunci Viganò contra el papa ha fet més visible l’oposició que Francesc troba en part de l’església dels Estats Units d'Amèrica. Hem demanat a un professor universitari i membre de Pax Romana a Estats Units que ens expliqui com es viu en el seu país aquesta situació.
(Daniel Cosacchi) Quan Jorge Mario Bergoglio va ser escollit successor de Pere al març de 2013, a Estats Units van aparèixer d’immediat fortes reaccions contra ell. No en va Bergoglio s’havia convertit en el “papa dels primers” de cop: el primer jesuïta que en ser papa; el primer papa en prendre el nom de “Francesc”, el primer papa d’Amèrica Llatina; per no parlar de la forma en què vestia i parlava a la lògia de la basílica de Sant Pere.
Tot això va cristal·litzar en una nova realitat que va fer de Francesc una figura polaritzada des del principi. Algunes persones es van sentir atretes immediatament per ell, mentre que altres, que encara s’estaven recuperant de la dramàtica decisió del papa Benet XVI de renunciar al ministeri de Pere, es van sorprendre encara més amb aquest canvi en la figura papal. Tanmateix, a la major part del món, aquesta prevenció no va ser suficient per provocar que grups sencers de persones i fins i tot molts bisbes catòlics qüestionessin el Papa gairebé a cada pas. Als Estats Units, però, sí que hi ha hagut un grup de catòlics que han combatut el Papa i els seus aliats en gairebé tots els punts imaginables.
A risc de simplificar en excés el problema de la desobediència episcopal i la indissimulada campanya per fer que els laics catòlics no tinguin en compte la doctrina social de l’Església tal com la promou el Papa Francesc, el motiu més destacat per a la dissensió catòlica als seus ensenyaments als Estats Units es troba a la cadena de televisió fundada el 1981 per Sor Angelica. Aquesta religiosa de les monges Clarisses de l’Adoració Perpètua va posar en marxa Eternal Word Television Network (EWTN) [Xarxa de Televisió de la Paraula Eterna] i els seus dos serveis d’informació: el National Catholic Register i la Catholic News Agency.
Aquests mitjans de comunicació s’han proposat desacreditar el Papa Francesc en tot allò que puguin. El cop més recent i notable s’ha vist en la producció i la difusió de programes des de l’EWTN en què presentadors i convidats, alguns dels quals són bisbes catòlics i sacerdots, demanen obertament que s’iniciïn investigacions sobre el propi Papa Francesc.
Com hem arribat fins aquí? El problema té tres derivades: l’ètica sexual, la venjança i la immigració.
Contra l'Amoris Laetitia
Com molts comentaristes han suggerit amb raó, la política sobre l’avortament ha estat de gran importància en la vida de l’església catòlica als Estats Units, especialment des dels anys vuitanta. Atès que la qüestió de l’avortament s’ha convertit en el tema més important en l’agenda de la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units (USCCB), el tema ha estat en primera línia de la majoria de les qüestions de les polítiques públiques en les últimes dècades. L’EWTN sovint ha dedicat programes a la qüestió de l’avortament i a dos altres temes que ha considerat inseparables de l’avortament: el matrimoni entre persones del mateix sexe i els anticonceptius.
Quan el Papa Francesc va promulgar la seva exhortació apostòlica Amoris laetitia el 2016, el grup de comunicació va insistir en la "infame" nota a peu de pàgina que obria la porta a rebre la comunió per a alguns catòlics divorciats i casats de nou pel civil en situacions molt concretes. Deien que el Papa Francesc havia donat l’esquena a l’autèntica doctrina catòlica. Durant tres anys, havien estat buscant un motiu concret per dissentir del magisteri papal i desprestigiar Francesc. L’EWTN ha mirat de barrejar l’avortament amb el divorci i els nous matrimonis per situar-los sota l’epígraf d’“ètica sexual”. En fer-ho, han fet de la controvèrsia sobre Amoris laetitia una mena de prova del cotó de l’ortodòxia.
Amb la pena de mort
Al mateix temps que el Papa Francesc reflexionava sobre les dues sessions anteriors del Sínode dels bisbes (2014 i 2015) que s’havien reunit per debatre qüestions relacionades amb la vida familiar, i que va redactar l’esmentada exhortació apostòlica, també parlava freqüentment en públic sobre la seva denúncia de la pena de mort. Tot i que el Papa Joan Pau II ja havia dit que la pena de mort era pràcticament injustificable en la seva encíclica de 1995, Evangelium vitae, molts catòlics dels Estats Units estaven convençuts que la venjança és l’única alternativa acceptable.
Aquesta manera de pensar està tan profundament arrelada en l’ethos de moltes persones d’aquest país que costa d’imaginar com es va sentir un percentatge important de ciutadans quan el Papa Francesc va parlar sobre el tema durant la seva intervenció davant el Congrés dels Estats Units al setembre de 2015. No costa gens d’imaginar, en canvi, com es van sentir a l’EWTN. Just després que Francesc hagués acabat el seu discurs, els comentaristes van explicar que s’equivocava sobre la pena de mort i que aquest càstig tenia un lloc de ple dret en la doctrina social catòlica. Per descomptat, en dir això, ignoraven obertament el mateix Joan Pau II.
Això va establir les bases de la seva oberta hostilitat cap a la decisió de Francesc de modificar el Catecisme de l’Església catòlica d’aquest estiu, en afirmar que la pena de mort és ara inadmissible per a la doctrina catòlica en qualsevol circumstància. L’EWTN va deixar clar que aquesta deriva de la doctrina de l’església -o més precisament, una deriva guiada per les idees de Francesc, de qui recelen (en el millor dels casos) de confiar-hi o donar-hi suport- no era d’obligat compliment pels fidels catòlics.
A favor del mur
Finalment, el tema de la immigració ha estat una qüestió important als Estats Units durant molts anys, però ha adquirit encara més rellevància recentment des que Donald Trump va anunciar la seva candidatura a la presidència dels Estats Units al juny de 2015. Una dels temes centrals de la seva campanya, així com de la seva presidència, ha estat la seva constant antipatia envers els immigrants sense papers als Estats Units. Just el contrari de la campanya del papa Francesc a favor dels immigrants i refugiats a tots els països, especialment per aquells que s’han pogut instal·lar en països rics que poden acollir-los.
Aquesta diferència entre les dues figures va arribar al punt àlgid quan el papa Francesc va comentar el 2016 que “una persona que pensa en construir murs i no ponts no és cristiana”. Aquest comentari va arribar enmig de la promesa de Donald Trump de construir una muralla a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, per tal mantenir els immigrants a fora. Com era previsible, l’EWTN es va aliar amb Trump i no amb el Papa Francesc.
De la dissensió al cisma
Què hi té a veure tot això amb la situació actual a l’església dels Estats Units? En una parròquia qualsevol d’un diumenge qualsevol, probablement no hi hagi molts laics catòlics que siguin conscients de les trifulgues dels escàndols centrats en Theodore McCarrick i Carlo Maria Viganò. És probable, en canvi, que estiguin molt preocupats per l’informe del Gran Jurat de Pennsilvània. El que potser també ignoren és que un nombre creixent dels seus bisbes han estat donant suport a la crida de l’EWTN a dissentir dels ensenyaments del papa Francesc.
Com ja han assenyalat Massimo Faggioli i altres, aquest podria ser el primer pas cap al cisma en aquest país.
Si bé la dissensió no és, en absolut, una cosa dolenta en si mateixa i ha de tenir, sens dubte, un lloc en la vida de l’església, és inquietant quan serveix per justificar un comportament hipòcrita. Des de 1981-2013, l’EWTN ha argumentat freqüentment que els ensenyaments del Papa no són susceptibles de ser criticats. Ara sabem que no ho deien amb cap argument teològic relacionat amb la infal·libilitat papal, sinó perquè havien estat traçats per dues figures papals amb les quals s’alineaven ideològicament: Joan Pau II i Benet XVI.
Aquests problemes, finalment, semblen obvis a l’església dels Estats Units, perquè hi ha tres grups de laics catòlics que s’han deixat segrestar. Primer, hi ha el grup que mira l’EWTN (i llegeix les seves publicacions) i, per tant, creu que el Papa Francesc vol fer mal a l’església. En segon lloc, hi ha el grup de catòlics que simplement creuen que la seva identitat nacional és més important que la seva pertinença eclesial; o per dir-ho més cruament, creuen que la Constitució dels Estats Units és més important que el missatge evangèlic de Jesús. En tercer lloc, i potser el més problemàtic en aquest moment, és el dels catòlics indiferents al papa i als bisbes, alguns dels quals s’oposen obertament al ministeri de Francesc i altres que intenten soscavar-lo de diverses maneres.
Com a persona que estima l’església, i la considera casa seva, prego que les esglésies locals dels Estats Units estiguin obertes a les reformes vitalistes del papa Francesc que busquen donar una nova vida a l’església. I quan Francesc s’equivoca, reso perquè puguem demanar la seva conversió en comptes de la seva renúncia. Intentar ser més catòlic que el Papa no mostra cap de les virtuts que els cristians estan cridats a conrear en la seva vida; és més, tractant d’aconseguir-ho amb maledicències i degradant al papa, en comptes de mantenir-se al més alt nivell de fidelitat a l’Evangeli, resulten covards i hipòcrites en el millor dels casos.
Els Estats Units necessiten redescobrir l’Evangeli i renunciar als falsos profetes que afirmen que la veritable llibertat i la vida van de la mà de la venjança, la cobdícia i el nacionalisme cec.
Daniel Cosacchi és professor associat d'estudis religiosos i Canisius Postdoctoral Fellow a la Fairfield University (Connecticut)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.