Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Albert Batlle, Josep Maria Carbonell, Míriam Díez, Eugeni Gay, David Jou, Jordi López Camps, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Montserrat Serrallonga, Francesc Torralba - La Vanguardia) Aquest mes de desembre finalitzen els actes de celebració dels 800 anys de la creació de l’orde de la Benaurada Verge Maria de la Mercè per la redempció dels captius, fundada pel barceloní Pere Nolasc i un grup de companys seus d’aquesta ciutat. És molt probable que, el 10 d’agost de 1218, Pere Nolasc no pogués arribar a pensar que després de 800 anys el seu compromís i els seus vots religiosos, als que s’hi afegí el denominat vot de sang, és a dir l’entrega de la seva pròpia vida si fos el cas, s’haurien estès pels cinc continents i haurien deixat una estela de màrtirs de l’orde mercedari i centenars de milers de persones rescatades en una obra social ingent, en pro de l’atenció i la reinserció dels presos; dels immigrants; dels més pobres i exclosos, fins a arribar als propis camps de refugiats i presons dels nostres dies.

Sant Pere Nolasc, fill de comerciants, va viure a través dels seus constants viatges l’opressió i l’esclavitud dels captius, així com la pobresa i la misèria de les famílies d’aquests, i va veure la necessitat de rescatar-los en la mesura de les seves possibilitats. Per això, quan va heretar l’important patrimoni familiar, el va destinar íntegrament a l’alliberació de captius. Un cop exhaurits els seus béns i els dels companys que el seguiren, varen començar a demanar almoines entre els feligresos de les esglésies de Barcelona, per tal de continuar amb l’orde redemptora, tot trobant una gran resposta.

Certament, el 10 d’agost de 1218 a la catedral de Barcelona, a l’altar erigit sobre la tomba de la màrtir Santa Eulàlia, l’aleshores bisbe de Barcelona, Bernat de Palou, canonitzà en presència del rei Jaume I, l’orde mercedari. Tant el bisbe, com el Rei foren considerats “patrons de l’orde” i respectivament donaren: el primer d’ells, l’hospital de Santa Eulàlia i per l’escut l’ensenya catedralícia de la Creu Blanca sobre el vermell de la sang; i el segon, donà l’escut del seu distintiu reial, és a dir, les quatre barres vermelles sobre el camp d’or. Precisament a l’hospital de Santa Eulàlia es dedicaren als més pobres entre els pobres i continuaren amb la seva tasca redemptora de captius.

Aviat personalitats com Sant Ramon Nonat o Sant Serapi, nascut a Londres el 1179 i un dels primers màrtirs de l’orde, mort a Alger el 1240, van dedicar les seves fortunes a la redempció de captius i ells mateixos van ser màrtirs. El 25 de maig de 1265, Maria de Cervelló, nascuda el 1230 al carrer Montcada número 1 de Barcelona, prenia l’hàbit de l’orde Mercedari i fundava la branca femenina d’aquest.

L’orde ràpidament s’estengué per tot el món i el seu escut mercedari amb la creu de Sant Eulàlia i les quatre barres reials el trobem en pedra als seus primers convents estesos tant a Europa com als països americans. L’actual Universitat de Múrcia el llueix a la seva portalada central.

Aquest any, des del mes de gener a Roma, on s’inaugurà l’any jubilar mercedari, fins al gener de 2019 a Lima, on es clausurarà, s’han celebrat aquests 800 anys de compromís i entrega evangèlica dels religiosos i religioses mercedaris als principis inspiradors que propicià la canonització de l’orde. El 23 de setembre a la catedral de Barcelona i el 24 del mateix mes, a la basílica de Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, es van celebrar les eucaristies d’acció de gràcies i de renovació dels vots que un grup d’amics barcelonins van fer a la mateixa ciutat i a la mateixa seu fa 800 anys. Les arrels d’aquest orde devien ser profundes perquè l’arbre hagi viscut vuit segles de la cristiandat, en fidelitat al Crist i a la seva Església, compromesos amb els més pobres, desvalguts i oprimits de la terra.

L’actual mestre general de l’orde mercedari, Fra Juan Carlos Saavedra, ha escrit en ocasió d’aquesta efemèride: “El mèrit de Nolasc va ser escoltar la crida de Déu, establir un diàleg amb la Mare del Redemptor i fundar la seva obra per inspiració divina amb el carisma de la redempció dels captius. Així va començar la història i així continua avui”. I segueix: “Si estem disposats a ser homes i dones lliures per alliberar, anem aleshores en fraternitat i servei a l’encontre dels qui estan privats de llibertat i d’aquells qui es troben a la cruïlla de les diverses esclavituds modernes”.

Aquesta obra mercedària és probablement la més gran aportació barcelonina a la humanitat on les virtuts de la caritat i la misericòrdia han estat viscudes fins al martiri i han compromès el pensament modern en pro dels drets humans universalment reconeguts a la Declaració Universal de 10 de desembre de 1948, de la que també celebrem el 70è aniversari.