Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) La sala d’actes del Palau de la Generalitat ha acollit aquest dijous el lliurament de la 8a edició del Memorial Cassià Just que promou la direcció general d’Afers Religiosos. Com ja s’havia anunciat l’any passat, sense que es pogués fer el lliurament, el premi ha estat per Federació Internacional de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (FIACAT), una entitat ecumènica que treballa per l’abolició de la tortura i la pena de mort. La seva presència a Catalunya es remunta al 1982 promoguda per diverses tradicions cristianes i acollida pel monestir de les benedictines de Sant Pere de les Puel·les.

Les intervencions en l’acte han estat un reconeixement i alhora una crida al compromís dels cristians en la lluita pel respecte dels Drets Humans. I, per extensió, a la resta de confessions religioses. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ho ha remarcat agraint “a totes les entitats que feu tant per la defensa de llibertat religiosa i el que aporteu a la cohesió social”. “No es pot mercadejar a costa dels drets humans, ni fer-hi politiqueria, banalitzant o simplificant discursos. Cal que plantem cara i denunciem aquelles entitats, particulars o partits polítics que, amb les seves actuacions, vulnerin els drets humans o els banalitzin”, ha assegurat. Ciuró ha subratllat la confluència en el compromís de les tradicions religioses de tot allò que es desprèn del primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.

El seguiment a la presó

L’advocat Eudald Vendrell, president de Justícia i Pau i representat l’entitat que va promoure la candidatura de la FIACAT, ha glossat els arguments que justifiquen la distinció. Especialment ha destacat la dimensió de xarxa internacional i com ha anat obrint el seu camp d’acció cap a altres àmbits com la presó arbitrària o les execucions extrajudicials i la promoció de la justícia restaurativa i d’un dret penitenciari just.

La FIACAT va néixer a França el 1974 promoguda per dues dones protestants com a reacció a les tortures i aberracions que es cometien a la Guerra del Vietman, tolerades per països anomenats cristians: “estaven indignades pel silenci dels cristians”.

Actualment, la FIACAT està present a 26 països i en representació d’aquesta xarxa ha recollit el premi la delegació catalana. Emili Chalaux, president de l’ACAT Catalunya, ha destacat l’amplia presència a l’Àfrica de la federació i que és un dels pocs organismes no governamentals internacionals amb un president d’aquest continent. Els testimonis que s’ha projectat en vídeo durant el lliurament del premi explicaven com la FIACAT fa “el seguiment de casos de gent a la presó en els quals no es fixa ningú”.

Chaulaux també ha remarcat els diversos pronunciaments de la FIACAT demanant l’alliberament dels presos independentistes catalans i criticant un procés judicial en el qual mai no es va poder acreditar l’ús de la violència.

La secretària de l’ACAT Catalunya, Montserrat Martínez, ha explicat com la Bíblia és la font d’inspiració del compromís pels Drets Humans. Des del Genèsi on “tots som creats a imatge i semblança de Déu” fins a “l’Evangeli alliberador de Jesús”. Totes les intervencions han reconegut també la implicació de les benedictines amb l’ACAT ,“actuant i pregant” per la iniciativa.

Durant l’acte la consellera Ciuró ha lliurat el guardó del Memorial Cassià Just, una làmina de l’il·lustrador Albert Asensio. També hi ha hagut una breu interpretació musical de la soprano Olga Miracle. La directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, ha llegit el veredicte del jurat. Entre altres, hi han assistit l’abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Esperança Atarés, i l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, que també va ser membre del jurat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.