Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Abadia de Montserrat) L’obra Sobre la terra impura (Proa), de Melcior Comes, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2019; La netedat (Proa), de Sebastià Alzamora, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2019; Sergi Pàmies, amb L’art de portar gavardina (Quaderns Crema), el Premi Crítica Serra d’Or 2019 de Narrativa; Ingrid Guardiola, el Premi Crítica Serra d’Or 2019 d’Assaig per L’ull i la navalla (Arcàdia); Esther Tallada, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2019 per Llum d’agost de William Faulkner (Edicions de 1984); i Agustí Pons, el Premi Crítica Serra d’Or de Biografia 2019 per Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona (Meteora). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Xevi Camprubí ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2019 (Humanitats) per l’obra L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps (Fundació Noguera). Atles dels núvols de l’Observatori Fabra (Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, RACAB), de Javier Martín-Vide i Alfons Puertas, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2019 (Altres Ciències). I Katalanische und Okzitanische Renaissance. Ein Vergleich Von 1800 Bis Heute (De Gruyter), de Georg Kremnitz, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2019.

Dins l’apartat de Teatre, l’obra de Lara Díez Quintanilla Herència abandonada s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2019 al text de teatre català; Siempre a la verita tuya, dirigida per Manuel Veiga, el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2019 a l’espectacle teatral; mentre que Nau Ivanow, pels seus vint anys, ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2019 a l’aportació més interessant.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2019 és per a l’obra Un pèl a la sopa (Flamboyant), amb text d’Àlex Nogués i il·lustració de Guridi; el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2019 és per a La maleta (Babulinka Books), de Núria Parera; mentre que el Premi Crítica Serra d’Or Coneixements 2019 és per a Naixements bestials (Zahorí Books), d’Aina Bestard.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2019, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Pere Antoni Pons. En l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Manuel Jorba, Santiago Riera i Tuèbols, Joandomènec Ros i Francesc Vilanova. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Marta Monedero, Juan Carlos Olivares i Anna Pérez Pagès han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2019, que enguany arriben a la 53a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència de l'Abat Josep M. Soler, de Francesc Vilaró, secretari general de Cultura, i de Josep Massot i Muntaner, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2018, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

"Sense deixar-nos temptar pel desànim"

El pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, ha començat la seva intervenció recordant les seves paraules en l’edició de l’any passat dels Premis: “vaig glossar alguns versos de Salvador Espriu en el seu poema “Inici de càntic en el temple”; entre altres, veient la situació tant difícil que passava el nostre País, vaig recordar les “cisternes seques” i els “cims pujats per esglaons de lentes hores” dels quals parla el poeta. Un any després, el panorama continua essent molt difícil; i les negres nuvolades que cobreixen la nostra llengua, la nostra cultura i els mitjans que les difonen encara no s’han esvaït. El camí continua essent lent i costerut. No sabem com serà el futur immediat. Però, com deia, també, en l’edició dels premis de l’any passat, no ens hem de descoratjar. La nostra cultura, i en general la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats. Les “cisternes” tornaran a omplir-se d’aigua”.

“El treball seriós que hi ha darrere cadascun dels premiats, la precisió i la imparcialitat dels jurats, l’alta valoració que continuen tenint aquests guardons en els nostres àmbits culturals, testimonien un present fecund i avalen un futur creatiu, ric i compromès amb la construcció dia a dia del nostre País. Serra d’Or, amb el Monestir de Montserrat com a suport, continuarà fent una aposta per la cultura de qualitat, pel diàleg en l’àmbit cultural i, d’una manera més àmplia, en l’àmbit de la nostra societat”. “Ho farà perquè valora la cultura com a expressió de la raó humana que ajuda al desenvolupament del pensament, que ajuda a obrir nous camins, al trobament constructiu amb els altres i la seva manera de pensar. També el món de la cultura ha de contribuir, i molt, a obrir camins de possibles solucions als problemes que tenim plantejats. Per això, la reflexió i el treball cultural s’han de fixar tant en els temes dels quals es parla més (com ara la situació política i social de Catalunya) com en aquells dels quals es parla menys (com la marginació, els immigrants, les desigualtats socials creixents, la minva de recursos per atendre les necessitats de tanta gent...). D’altra banda, la cultura ofereix espais de bellesa, d’harmonia, que contribueixen a fer que les persones trobin l’equilibri interior, la pau, la pròpia recerca de plenitud. En aquest sentit, la cultura actual ha de contribuir a crear un nou humanisme, atent a les persones i als seus problemes, buscant de comprendre’n els anhels i les dificultats. La cultura, a més, ha d’ajudar a fer l’experiència, de vegades àrdua, de comprendre’s un mateix i la pròpia situació en el context històric que vivim”, ha dit Josep M. Soler.

“Montserrat, tal com acabo de dir, es referma en la voluntat de continuar endavant al servei de les persones, dels milions que ens visiten anualment, i de les que connecten amb nosaltres a través de les publicacions escrites i dels diversos mitjans de comunicació. Entre els quals hi ha Serra d’Or i tota l’obra cultural que l’envolta, de la qual aquests premis són un exponent notable. Estem a punt d’arribar al mil·lenari del monestir, serà el 2025, i en la preparació que estem fent, la dimensió cultural i la col·laboració del monestir amb el món de la cultura, especialment amb la catalana, hi tenen un lloc important. De mica en mica, a mida que les coses estiguin prou definides, ho anirem comunicant”, ha explicat.

“Tots hem de projectar la mirada cap al futur. Cap al futur més immediat i cap al futur més llunyà. Sense deixar-nos temptar pel desànim davant les dificultats. Els reptes que tenim al davant ens esperonen. “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, tal com diu també Espriu en el poema que he citat abans. I això –com diu ell mateix en un altre poema- sense “la cançó de l’odi, nascuda de la injusta i llarga humiliació” (cf. Perquè entonis amb compassiu amor)”, ha afegit per acabar l'abat de Montserrat.

Treballant a favor de la cultura catalana

En la seva intervenció, el pare Josep Massot ha mostrat la seva preocupació “per la situació política del nostre país, amb els seus exiliats i els seus presos polítics, i amb l’espasa de Damocles d’una repressió brutal i completament injustificada, contra la qual ens hem manifestat públicament de moltes maneres, d’acord amb el nostre compromís de sempre amb els Drets Humans i els Drets dels Pobles”. Ha recordat les persones estimades i molt relacionades amb Serra d’Or que han mort en el darrer any, com és el cas de la historiadora Eva Serra –membre, durant algun temps, del consell de redacció de la revista-, de l’historiador de l’art Joaquim Garriga –company de Massot a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans-, dels monjos de Montserrat Alexandre Olivar i Lluís Duch, i del poeta Lluís Alpera –gran col·laborador de la revista-.

“A empentes i rodolons –ha dit el pare Massot-, «Serra d’Or» celebrarà enguany el seixantè aniversari del començament de la seva segona etapa. Som conscients del que representen tants anys de treball a favor de la cultura catalana, una cultura perseguida i menyspreada en temps del general Franco i, dissortadament, perseguida i menyspreada avui per alguns partits que presumeixen de democràcia i de respecte a una constitució arcaica, nascuda d’un consens provocat per la por de les baionetes i per pressions de tota mena. Ens refermem, doncs, en els nostres principis de sempre i, amb el suport constant del monestir de Montserrat i de tants i tants col·laboradors que no ens han fallat mai, volem continuar una tasca que ens sembla cada cop més indispensable”. El director de Serra d’Or ha acabat la seva intervenció recordant que els Premis Crítica “demostren la vitalitat de la nostra cultura i la nostra tossuderia a continuar essent el que som”. Ha felicitat els premiats i els seus editors, i ha desitjat “que per molts anys puguem estar al servei d’un poble que no vol morir, tal com ha demostrat aquest darrer temps de moltes maneres”.