“La meditació cristiana és una forma de ser comunitat en el sentit més general del terme”

Cada dijous al vespre, l'Escola Pia d'Igualada acull un grup de meditació obert a tothom, impulsat per la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana

Cada dijous a les nou del vespre, una aula de l'Escola Pia d'Igualada es transforma en un espai de silenci compartit. No és una activitat lectiva ni una proposta reservada a les famílies o als alumnes del centre, sinó un grup de meditació impulsat per la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana (WCCM) que obre les portes a qualsevol persona interessada. La iniciativa, gratuïta i oberta a tothom, neix de la voluntat d'apropar una pràctica contemplativa arrelada en la tradició cristiana a la ciutat d'Igualada, però sense exigir cap adhesió prèvia ni cap identificació religiosa concreta.

Darrere d'aquest projecte hi ha diverses persones vinculades a la xarxa internacional de la WCCM que comparteixen una mateixa convicció: la meditació és un do que pren sentit quan es viu també comunitàriament. Per a Bernat Sellarès, membre del grup, la força de la iniciativa no rau tant en crear una nova estructura organitzativa com en oferir un espai estable perquè les persones puguin descobrir aquesta forma de pregària. "La meditació crea comunitat, però en el sentit més obert del terme", resumeix.

Igualada, una expressió local d'una comunitat mundial

La Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana està present en desenes de països i funciona a través d'una extensa xarxa de grups locals que es reuneixen periòdicament. A diferència d'altres moviments espirituals, la seva identitat no gira al voltant d'una estructura centralitzada, sinó que posa l'accent en la vida concreta d'aquestes petites comunitats disperses pel territori. De fet, el fundador de la comunitat, el monjo benedictí John Main, subratllava que "les comunitats nacionals són l’espai on aquest misteri de la fe és portat a florir en la vida i en el treball de les persones". En aquests espais, afegia, "el do transformador de la meditació es transmet de manera senzilla i àmplia", i els meditadors reben suport al llarg del seu camí.

Segons explica Sellarès, és precisament aquí on la comunitat considera que es produeix el seu autèntic batec espiritual."El batec de la comunitat mundial són aquestes comunitats locals", afirma, tot explicant que és en aquests espais on les persones comparteixen una mateixa pràctica contemplativa i s'acompanyen mútuament en el camí espiritual. Aquesta manera d'entendre la comunitat va ser el punt de partida del grup d'Igualada, quan diverses persones vinculades a la WCCM van decidir portar aquesta experiència a la ciutat on viuen.

“El batec de la comunitat mundial són aquestes comunitats locals”

Tanmateix, Sellarès insisteix que l'objectiu mai no ha estat fundar una branca local amb una identitat pròpia o generar una nova entitat. "La idea no és crear una comunitat d'Igualada. És compartir aquest regal de la meditació amb tothom que se senti cridat, i això crea comunitat", explica. Aquesta distinció és important perquè, segons assenyala, formar part de la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana no implica inscriure's en cap registre, pagar cap quota ni assumir compromisos institucionals. "Ser de la Comunitat Mundial de Meditació Cristiana no és res més que unir-te a un grup de meditació cristiana", sintetitza.

L'Escola Pia obre les portes a una proposta per a tota la ciutat

Quan els impulsors del projecte van començar a buscar un espai on reunir-se, l'Escola Pia d'Igualada va respondre favorablement a la proposta. Tot i que el grup no forma part de la programació educativa del centre ni constitueix una activitat lectiva, l'escola ha assumit un paper actiu en la seva acollida, cedint les instal·lacions i contribuint a donar-la a conèixer a través dels seus canals de comunicació.

"Ens van acollir amb els braços oberts", recorda Bernat Sellarès, que interpreta aquest gest com una expressió de la vocació cristiana del centre. Aquesta hospitalitat ha permès consolidar un espai setmanal estable que no queda restringit a la comunitat educativa, sinó que s'adreça explícitament a tota la ciutadania.

“Practiquem la meditació com a forma de pregària dins la tradició cristiana, però estem oberts que vingui qualsevol persona”

El grup subratlla especialment aquesta dimensió oberta de la proposta. Tot i que la pràctica s'inscriu clarament dins la tradició cristiana i entén la meditació com una forma de pregària, els seus responsables remarquen que qualsevol persona pot participar-hi independentment de les seves conviccions religioses.

"Practiquem la meditació com a forma de pregària dins la tradició cristiana, però estem oberts que vingui qualsevol persona que no s'identifiqui com a cristiana o fins i tot com a creient", explica Sellarès. Afegeix que mantenir la pròpia identitat espiritual no és incompatible amb una actitud d'acollida envers persones procedents d'altres confessions o sense cap adscripció religiosa.

Una pràctica aparentment senzilla que exigeix aprendre a habitar el silenci

El centre de cada trobada és una pràctica contemplativa molt concreta: la repetició interior d'una única paraula durant un temps prolongat de silenci. La paraula tradicional que utilitza la comunitat és Maranatha, una antiga expressió aramea vinculada als primers cristians que funciona com a suport de la pregària. Aquesta simplicitat, però, no significa que la pràctica sigui fàcil d'assumir.

"La meditació és una pràctica senzilla, però no fàcil", afirma Bernat Sellarès, que descriu amb realisme l'experiència de les persones que s'hi inicien. Segons explica, tan bon punt una persona intenta romandre en silenci apareix immediatament l'activitat incessant de la ment: records, preocupacions, planificacions i tota mena de pensaments que interrompen l'atenció.

"Comencem a imaginar el futur, recordar el passat, pensar que hem d'anar a comprar o que hem d'anar a buscar els nens", exemplifica. Per això, l'exercici de la meditació no consisteix a eliminar els pensaments per força, sinó a tornar pacientment una vegada i una altra a la paraula de pregària, permetent que el silenci esdevingui un espai de transformació interior.

Les sessions mantenen sempre una estructura molt austera que ajuda a centrar l'atenció en aquesta experiència. Comencen amb una breu pregària introductòria, continuen amb el temps principal de meditació silenciosa i acaben amb la lectura d'un text sapiencial, un nou moment de silenci i una oració final molt breu que tanca la trobada.

Una espiritualitat arrelada en la tradició benedictina i els pares del desert

La pràctica que promou la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana beu profundament de l'espiritualitat benedictina. El seu fundador, el monjo benedictí John Main, va recuperar aquesta forma d'oració contemplativa inspirant-se en l'experiència dels primers monjos del desert, especialment en els escrits de Joan Cassià, i aquest llegat continua viu avui gràcies a figures com el també benedictí Laurence Freeman, que ha contribuït a estendre la comunitat arreu del món.

Diversos membres de la WCCM viuen aquesta vinculació amb la tradició benedictina a través del camí de l'oblació, una forma de compromís espiritual inspirada en la Regla de sant Benet sense formar part necessàriament d'un monestir. És el cas del mateix Bernat Sellarès, que actualment és postulant a oblat dins de la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana.

Per a Sellarès, aquesta manera de pregar no representa una innovació contemporània, sinó una recuperació d'una tradició molt antiga que es troba en les arrels mateixes del cristianisme. Recorda que els pares i mares del desert ja practicaven aquesta forma d'oració silenciosa i que l'Evangeli mateix presenta Jesús retirant-se a llocs apartats per pregar. Aquesta continuïtat històrica és, segons explica, un dels trets que donen solidesa a la proposta.

La lectura que acompanya cada sessió també reflecteix aquesta amplitud espiritual. A més dels salms i dels evangelis, el grup acostuma a llegir textos de grans figures contemplatives com sant Joan de la Creu, Julian of Norwich o Etty Hillesum. En algunes ocasions també recorren a fragments del Bhagavad Gita o dels Upanishads, no com una renúncia a la identitat cristiana, sinó com una manera de reconèixer la saviesa contemplativa present en altres tradicions espirituals.

Un silenci que teixeix vincles humans

Els membres del grup insisteixen que la meditació cristiana no s'ha d'entendre principalment com una tècnica de relaxació o com una eina per reduir l'estrès, encara que reconeixen que aquests beneficis també poden aparèixer. La seva finalitat és una altra: aprofundir en una forma de pregària que transformi la persona des de dins i permeti desplegar allò que el Nou Testament anomena els fruits de l'Esperit.

"No estem meditant per relaxar-nos", afirma Bernat Sellarès, que defensa que la dimensió espiritual és inseparable de la pràctica contemplativa. Segons explica, els efectes més significatius sovint apareixen precisament fora del temps de meditació, quan les persones comencen a establir relacions d'una manera nova.

És aquí on emergeix la paradoxa que dona sentit al grup d'Igualada: el silenci compartit acaba generant una comunitat real sense que ningú s'ho proposi explícitament. "Ens felicitem pel sant, ens escrivim quan algú perd un familiar o quan neix un fill. Aquests vincles neixen en el silenci", explica Sellarès. Aquestes petites mostres de cura quotidiana són, per als participants, l'expressió més tangible d'una manera de viure la meditació que transcendeix el temps de la trobada setmanal i es converteix en una autèntica forma de "ser comunitat en el sentit més general del terme".