Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR/Vic) Home enèrgic, amb fama de ser autoritari i estricte, i amb faccions dures i angulars. Aquesta és la imatge del pare Josep Xifré Mussach, claretià que va ser durant quaranta dos anys Superior General de la congregació. Aquest cap de setmana s'han celebrat a Vic els actes del bicentenari del seu naixement, uns actes que han posat de manifest la importància de la seva figura i el paper cabdal que va jugar en l'expansió de la congregació.

Josep Xifré va néixer a Vic el 17 de febrer de 1817, en una família humil a la masia anomenada Can Sibiu. Amb tan sols dotze anys comença els seus estudis al seminari de Vic i durant l'estiu treballava la sega i el batre. S'ordena sacerdot a Roma l'any 1840, i és allà on coincideix amb Claret, que es preparava per anar a les missions estrangeres.

El 16 de juliol de 1849 en una cel·la de l'antic Seminari de Vic es funda la Congregació de Missioners Fills del Cor de Maria. Xifré hi és, junt amb els altres primers claretians, fent costat al fundador Claret. Claret és nomenat arquebisbe de Cuba i nomena com a successor el P. Esteve Sala. Serà Xifré, deu anys més tard del naixement de la congregació qui assumirà el paper de Superior General, convertint-se aleshores en el primer Superior escollit democràticament.

Comença aleshores un període d'expansió de la Congregació de la mà del P. Xifré. Va començar el seu mandat amb una sola casa, la de Vic, i amb dotze missioners. Quan va morir, l'any 1899, deixava una congregació amb 61 cases i 1.782 missioners claretians. Cada fundació i projecte suposaven pel P. Xifré diversos viatges. Això explica la seva presència a tot arreu. Sis vegades va estar a Xile, tres a Mèxic, tres al Golf de Guinea, moltes a Argel, Canàries i Roma, i diverses més a les províncies espanyoles i als departaments francesos.

Personatge poc reconegut

"El pare Postius a Solsona plorava a llàgrima viva pel menyspreu al P. Xifré". Ho recordava Jaume Sidera, claretià i autor de la biografia més extensa sobre Xifré durant la conferència del dissabte al matí. Però què li deu la congregació claretiana a Xifré?

D'inici, l'autobiografia de Claret, el fundador, "Xifré va empènyer Claret a que escrivís la seva biografia". També li deuen l'epistolari de Claret, es van cartejar molt, "llegeixin les seves cartes i veuran que els 'rifirrafes' que es diu que van tenir Claret i Xifré són mentida!". També el P. Xifré es va encarregar de traslladar les restes del fundador a Vic, la casa mare, i va dotar la congregació d'estabilitat civil i eclesiàstica. En aquella època únicament eren considerats religiosos els ordes de vots solemnes, suposava un greuge comparatiu per a la resta de comunitats. L'aprovació eclesial de la congregació va arribar de la mà del papa Pius IX després de la tenaç lluita del P. Xifré.

També se li deu l'aportació que va fer a les Constitucions i el nombrós gruix d'escrits que va realitzar. Cal destacar el Cleri Socius, íntegrament en llatí, i orientada als sacerdots, o l'Esperit dels Missioners Fills de la Congregació de l'Immaculat Cor de Maria, el directori i manual. "Tenim un deute amb el P. Xifré", ha afirmat Sidera, "la part més cordimariana ens ve d'ell".

Recordant els orígens

El Pare General dels Claretians, Mathew Vattamattam, s'ha fet present en els actes del bicentenari a Vic, així com els altres provincials d'Europa. Vattamattam ha reconegut que "Xifré es va desgastar per viure a fons tres amor: amor a Déu, a l'Església, i a la congregació". També ha afegit un quart amor, "a la Mare del Cor de Maria". La història de Xifré coincideix amb els primers cinquanta anys de la congregació. "Recordar-lo significa aprendre d'on venim, estic segur que aquells principis del segle XIX poden ser vàlids també en el segle XXI".

Vattamattan, d'origen indi, ha remarcat el caràcter expansiu del P. Xifré: "Estaria content de veure que la congregació s'ha expandit pel continent asiàtic, que ell mai va visitar". Xifré va tenir una gran visió, "es va dedicar en cos i ànima a fer una congregació en sortida".

L'Eucaristia, presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, ha servit per homenatjar un home, "que hauríem de considerar segon fundador de la congregació". Fill il·lustre de la ciutat de Vic, "va ser un home que va realitzar la voluntat de Déu perquè la seva obra s'expandís".

Els actes, que han comptat amb una xerrada històrica el divendres i una vetlla de pregària a la cripta, han finalitzat amb un dinar i amb la posterior descoberta d'una placa commemorativa a la casa natal del P. Xifré, Can Sibiu, situada a les afores de Vic.