Matabosch: “El pluralisme no sempre és riquesa, però tampoc una amenaça”

(CR) En uns moments de manca de diàleg en moltes esferes de la societat, el diàleg interreligiós pot resultar útil. Religions i confessions poden aportar teoria i pràctica al diàleg polític, cultural o econòmic. Així s’ha recollit aquest dimarts en la presentació del llibre Societat plural i el repte de les religions (Pagès Editors) d'Antoni Matabosch, que ha tingut lloc a la llibreria Alibri de Barcelona.

Matabosch ha parlat de pluralisme com “un fet ambivalent i un repte immens per a la societat i per a les mateixes religions”. “El pluralisme no sempre és riquesa, però tampoc no sempre és una amenaça”, ha apuntat el capellà i teòleg. Considera que el resultat del pluralisme “en gran part depèn de com es gestioni per part de tots: en la relació entre persones i en la inserció en la societat”. En aquest sentit, ha defensat el diàleg i l’aplicació de models adients de societat i d’inserció. I ha afirmat que “tancar els ulls o expulsant els altres diferents no resol res”.

Un llibre vital i analític

La presentació ha comptat amb la participació de David Jou, president de la Fundació Joan Maragall, Maria del Mar Griera, directora de l'Institut de Sociologia Religiosa de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Muhammad el Ghadouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya, a més del mateix autor.

Els presentadors han destacat, entre d'altres coses, que es tracta d'un llibre caracteritzat per la vitalitat, la subtilesa analítica, la diversitat de perspectives, i la capacitat prospectiva. Pel que fa a la vitalitat, s'ha destacat tres àmbits de formació i d'actuació de Matabosch: la Roma del Concili Vaticà II, la Ginebra de l'Institut Ecumènic del Consell Mundial d'Esglésies, i la Barcelona del Parlament de les Religions, del mapa de les religions.

Millorar el model aconfessional

L'assaig té una gran capacitat analítica, desplegada amb agilitat: dades estadístiques sobre la pràctica religiosa a Catalunya, evolució històrica de l'ecumenisme i del diàleg entre cristianisme i cultures, models d'inserció de la religió en la societat (models assimilacionista, multicultural, intercultural, i els seus papers en l'àmbit francès, l'àmbit anglosaxó i l'àmbit hispànic), relacions interreligioses i formes de diàleg (de la vida quotidiana, de la col·laboració, de l'experiència religiosa, intercultural, i doctrinal).

Aquesta capacitat analítica permet comprendre més acuradament el panorama, i és completada per un esforç prospectiu, amb propostes concretes per millorar el model aconfessional, o de laïcitat positiva. Aquestes propostes s'enfoquen en situacions objecte de debat, com ara els acords entre Església catòlica i estat, acords amb les diferents confessions o religions, els ensenyaments de l'Església en una societat democràtica aconfessional, i diversos aspectes econòmics i educatius i simbòlics.

Matabosch, impulsor de diàleg

En la presentació s'ha destacat el doble aspecte de Matabosch com a servidor eficaç de l'Església des de molts càrrecs de responsabilitat de gestió, de formació i de cultura i, alhora, com un dels estudiosos i impulsors del diàleg en diversos fronts, d'Església cap enfora.

El llibre participa de perspectives sociològiques, històriques, culturals i teològiques, cosa que el fa ric i polièdric. I el tema del diàleg emergeix de l'experiència i la passió de Matabosch pel diàleg ecumènic, el diàleg entre religió i cultura, i el diàleg interreligiós. El propi autor ha clos l'acte amb una síntesi i amb l'afirmació de fins a quin punt els temes de diàleg han suposat per a ell una passió per comprendre i construir al llarg de més de seixanta anys de la seva vida. “La passió de la meva vida ha estat i és el diàleg i l’entesa”, ha reconegut.

Antoni Matabosch Soler (1935) és capellà de Barcelona. És doctor en Teologia, llicenciat en Periodisme i Història i diplomat en Ecumenisme. També és catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser degà durant 10 anys i professor a la Universitat Catòlica de Lisboa i a la de Montreal.

Entre altres càrrecs, també ha estat Director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, President de la Fundació Joan Maragall, un dels responsables del Parlament de les Religions i membre catòlic en el Grup de Treball Estable de Religions, GTER. Com a autor, ha publicat deu llibres i centenars d’articles, entre els quals destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Barcelona, Liberación humana y unión de las Iglesias, Divorci i Església. Estat de la qüestió, El cristianisme en una societat plural, Ecologia integral i supervivència i Cuarenta años de ecumenismo.