Martini, un home crític i un senzill creient

(CR) Arran de la mort del cardenal Carlo Maria Martini hem parlat amb un jesuïta que el va tractar personalment a Roma i que el va acollir en una visita a Catalunya. Oriol Tuñi, biblista, va ser provincial de la Companyia de Jesús (1988-1995) i degà de la Facultat de Teología de Catalunya. En aquest text recollim les impressions que ens ha explicat sobre el perfil del cardenal Martini, del que destaca el seu profund coneixement del bíblic.

(Oriol Tuñí) Improvitzant, del cardenal Carlo Maria Martini es poden destacar tres punts importants. Primer Martini va ser un home notable des del punt de vista acadèmic i com a estudiós. La seva Tesi sobre el Codex Vaticà, i la seva relació amb els grans documents antics i amb els principals descobriments de textos bíblics que es van produir durant segle XX, va ser un treball d’una gran categoria. Tant, que als anys 60 ja va ser incorporat en una comissió d’especialistes mundials que van preparar l’edició del Nou Testament grec que s’ha utilitzat després per a totes les traduccions posteriors.

Encara que després ha imperat el seu el seu paper d’home d’obertura, d’home sensat i equànime, és important remarcar la seva gran categoria acadèmica perquè els perfils com els del cardenal Martini no surten del no res. Ho vaig poder veure quan vam coincidir durant tres cursos al Pontifici Institut Bíblic de Roma a finals dels anys 60. Ell era una persona amb un cert posat aristocràtic, però era molt planer i molt directe. En les converses informals també era una persona extraordinàriament interessant.

Com a segon element, cal destacar una extraordinària accessibilitat als textos del Nou Testament. Tenia un sentit molt profund sobre text del Nou Testament. I això el feia molt suggerent. A través de les paraules, dels girs del llenguatge, de la semàntica, encertava quin era el relleu dels textos. Van ser especialment un encert els exercicis espirituals que havia preparat adreçats a col·lectius concrets a partir dels textos bíblics.

Cal tenir present que el punt de referència del cristianisme és el món bíblic, cosa de la que ara se n’està adonant l’Església. I Martini era una persona notablement familiaritzada amb la bíblia que li permetia un accés amb un gran maduresa. Això no és gens fàcil de tenir. Hi ha gent molt tècnica, molt bona, però que no té aquest accés. Això li va donar una capacitat pastoral en el sentit més ampli de la paraula. Tenia un atractiu perquè el seu coneixement i accessibilitat a la bíblia li donàvem maduresa i serenor.

Finalment, i també es desprèn de la seva excel·lència en el món bíblic, va ser un gran pastor. Ja se sap que Milà és una de les diòcesis més grans i complexes. Ell hi va fer una gran tasca, per exemple, en la dedicació als capellans. Un mostra va ser la seva estada a la Cova de Manresa a principis dels anys 90 amb una peregrinació de 150 capellans de la seva diòcesi. Un nombre ben significatiu. De la mateixa manera, amb l’obertura al món de la frontera, de la fe-incredulitat, de coneixement-ignorància. Això és part d’aquest equipament bíblic que ell portava.

Els seus llibres d’exercicis, que en va fer molts, mostren molt bé la seva espiritualitat. D’un home que era crític, molt intel·ligent, i que era al mateix temps un creient senzill. I això no és fàcil.