(Víctor Rodríguez –CR/Manresa) Els jesuïtes de la Cova de Manresa han citat aquest dilluns al migdia la premsa del país a l’església, que està plena de bastides amb obrers que hi treballen enfilats o traginen sacs arreu del temple. Poc ens imaginem quan hi arribem que el més expert mosaïcista i un dels més prestigiosos artistes del món és el senyor que protegit per un casc, està picant pedra, mai millor dit, al peu de l’altar.
El pare Lluís Magrinyà, superior de la Cova ens rep i ens el presenta. És Marko Rupnik (Eslovènia, 1954) batejat per molts com el Miquel Àngel del segle XXI i tota una institució dins i fora de l’església. I és que en el marc de la preparació de l’Any Ignasià, el Santuari de la Cova de Manresa bull d’activitat mentre la ciutat es prepara per acollir la celebració dels 500 anys de l’estada del Sant a la capital del Bages.
Per a celebrar-ho com cal, un dels primers passos ha estat la remodelació de l’església de la Cova on Sant Ignasi va fer la conversió que el portaria a fundar la Companyia de Jesús uns anys més tard.
Un projecte que ve de llarg
Corria l’any 2015 quan Lluís Magrinyà va proposar a Marko Rupnik la remodelació de l’església del santuari de la Cova de Manresa. Durant aquests anys i fins avui, com diu el superior de la Cova, “el projecte ha anat fent xup xup” fins a ser una realitat que s’acabarà en pocs dies. Per això se li va proposar a aquest artista jesuïta que redecorés l’Església de la Cova de Manresa substituint per mosaics els antics altars, que malgrat marxar de la cova, no han marxat de Manresa.
Per entendre com l’artista ha concebut l’obra, ell mateix explica com acull la gent i com va inspirar-se a l’església de la Cova: “Entro a l’església en silenci, obert de ment, sense prejudici. Jo escolto i després parlo i d’aquesta manera, el primer pensament sempre és bo”.
Mentre ho explica als mitjans sota les voltes de la nau central, hi afegeix: “Vaig escoltar el pare Magrinyà i he madurat l’obra com un embaràs. Escoltant-lo i coneixent els exercicis com a jesuïta que soc, jo havia de fer el camí d’Ignasi. Per a Ignasi, la solució és l’església”.
Les obres consisteixen en la decoració en mosaic de les vuit capelles laterals d’aquest temple barroc, la part superior del cancell i la rosassa. La il·luminació serà el punt culminant que permetrà la contemplació de tota l’obra en la seva immensitat de llums i colors mitjançant una vintena de làmpades de cristall dissenyades especialment. A part, s’ha dut a terme la restauració del paviment del presbiteri i tot el circuit elèctric.
L’obra de la Cova, un treball a contrarellotge
L’obra de Marko i el seu equip s’ha gestat i concebut al seu taller de Roma, on s’han dissenyat i construït les 93 cares i les peces amb més detalls de l’obra, com el rostre de Sant Ignasi que l’artista ens l’ensenya entre mans. Cada rostre- i n’hi ha 93- ha comportat una setmana de feina. La resta d’espais, paisatges i peces com els vestits s’estan fent a la mateixa església, que sumarà 550 m2 de mosaic.
La vintena de col·laboradors de Rupnik treballen a contrarellotge i poc després d’acabar la breu roda de premsa, ell també se’n torna a la feina. Alguns d’ells no han parat ni mentre parlava el seu director i és que a Manresa només s’hi estaran poc més d’una setmana per a enllestir tota l’obra i el temps hi juga en contra.
Les capelles i els exercicis
La decoració de les vuit capelles és un recorregut a partir dels exercicis de Sant Ignasi juntament amb imatges bíbliques. Abans d’arribar a la cova es podrà circular per les vuit capelles laterals del temple en un diàleg que podrà fer-se en diferents sentits de circulació. I és que les quatre setmanes en que basa el llibre d’exercicis: Principi i fonament, la crida i la vida pública de Jesús, la Passió i mort, i la resurrecció i contemplació per assolir l’amor, queden recollits a les vuit capelles.
El cancell d’entrada completarà l’obra explicant la Missió de construir el regne de Déu, un missatge coherent amb la sortida del temple que experimentarà qui hagi entrat.
El mosaic, l’art dels primers cristians
L’artista, enamorat de l’art del mosaic, explica que és un art que permet ser tocat i acariciat. “Quan ensenyo a treballar la pedra, el primer que ensenyo és agafar-la amb amor perquè quan empres la matèria amb amor, la comparteixes. Quan fem els rostres, unim les pedres per mostrar l’expressió, tal com a les mans, on les pedres es dilueixen. Per això a les cares no hi ha ombres’ explicita Rupnik.
I és que ell i el seu equip valoren molt l’expressió del rostre, que ens fa diferents i per això cada rostre comporta tantes hores de feina: “S’ha de mostrar que la llum és vida i que la llum ve de dins, símbol de vida’, afegeix Rupnik. I deixa ben clar una de les singularitats d’aquest art tan present al nostre país: “Treballar el mosaic, és comunitat, no es pot fer sol”.
I és que l’equip d’aquest jesuïta eslovè el conformen una vintena llarga de persones de 10 nacions diferents on s’uneixen la tradició ortodoxa i llatina en comunió fraterna. De la mateixa manera, per als diferents mosaics s’han emprat materials provinent de tot el món, perquè, com l’església, són universals.
El Miquel Àngel del Segle XXI
Rupnik és un personatge polièdric. Jesuïta, doctor en teologia, membre de l’Acadèmia Europea de les Arts i de les Ciències i docent a l’Institut Oriental Pontifici i a la Universitat Gregoriana de Roma. Fins al moment, disposa de més de 130 obres repartides arreu del món, que reforcen el missatge de la universalitat de l’església. Tots aquests càrrec els comparteix amb la direcció del seu taller a Roma juntament amb els exercicis espirituals ignasians que du a terme i per a molts crítics, ha estat rebatejat com el Miquel Àngel del segle XXI. No n’hi ha per menys.
Les dates clau
La direcció de la Cova preveuen obrir l’església en una jornada de portes obertes a la ciutadania prevista pel cap de setmana del 10 i 11 d’abril, especialment dirigida als manresans. A partir d’aquesta data, tothom que visiti la cova o assisteixi a l’eucaristia diària, podrà gaudir de l’obra de Rupnik en tota la seva esplendor.
No obstant, la inauguració oficial serà més endavant, el 31 de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, i serà presidida pel pare general de la companyia, el veneçolà Arturo Sosa, que donarà el tret de sortida als actes que s’allargaran fins al 2022.
L’artista i el lloc
Per a Rupnik, el fet de deixar a la Cova una obra seva “ha estat un gest de gratitud immensa’ per la seva vida, i per les gràcies rebudes i en certa manera, una culminació com a jesuïta.
L’artista que oficialment acabarà la seva carrera artística amb la decoració del Santuari brasileny d’Aparecida, Manresa és un espai més íntim. Rupnik ho deixa clar: “La Cova de Manresa és un lloc on l’església va rebre fa cinc segles un Do, els exercicis de Sant Ignasi”. I és que la seva obra pretén plasmar el que va fer Sant Ignasi, passar d’un catolicisme declarat a una fe viscuda. I afegeix: “Déu no és una cosa abstracta, sinó un Pare. Aquí, Ignasi s’adona que és salvat, s’allibera de si mateix i és capaç de servir i veure els altres. Aquest és el canvi que aquí hi té lloc.
Abans d’acabar la roda de premsa, preguntat per la seva obra arreu del món l’artista declara: “Anem a fer mosaics allà on l’església ens demana”.
I veient l’obra, hem d’agrair als jesuïtes de casa nostra la insistència en fer-lo venir a Manresa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.