(CR) Aquest dimecres, 6 de juny, se celebra la festivitat de Sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes. Reproduïm el missatge del superior general, Ernesto Sánchez, que actualitza un any més el missatge del fundador i que se centra el proper Sínode sobre els joves.
(Maristes) El dia 18 d’abril, dia en què es va commemorar el 19è aniversari de la canonització de Sant Marcel·lí, era casualment a N.D. de L’Hermitage. Luis Carlos i jo vam voler fer junts aquesta primera visita, des de la nostra elecció per al servei de Vicari i Superior generals. Va ser una alegria per a nosaltres passar-hi uns dies, trobar-nos amb la comunitat, conviure amb alguns grups i, particularment, tenir l’ocasió d’apropar-nos de nou al cor de Champagnat.
Vaig passar un temps a l’habitació de Marcel·lí i, amb el murmuri del Gier que percebia agradablement a través de la finestra entreoberta, vaig poder escoltar i meditar. Vaig imaginar les hores que Marcel·lí va dedicar al silenci i a la pregària en aquest lloc, a part de descansar-hi cada nit. Vaig contemplar el seu escriptori, on va passar tantes hores llegint, escrivint reflexions o redactant cartes als germans i a les autoritats… al caliu de la mirada tendra de la Bona Mare que l’acompanyava… Aquí, en la quietud del silenci, li vaig demanar protecció, inspiració, ajuda perquè avui siguem capaços de recrear el seu somni en aquest moment de la història que ens toca viure.
Van ressonar en mi les crides de l’últim Capítol general, inspiració de Déu per viure el carisma i la missió en els nostres dies: ser família global, ser fars d’esperança, ser constructors de ponts, ser rostre i mans de misericòrdia… caminar amb infants i joves marginats de la vida, respondre amb audàcia a les necessitats emergents.
Vaig pensar en Marcel·lí al costat dels joves, en els seus ulls atents i en el seu cor compassiu. Vaig recordar el que vam dir al Capítol: "Creiem en la Missió evangelitzadora que ens urgeix a respondre al clam d’infants i joves de forma nova i creativa per avui". Sí, com ho va fer Champagnat. La seva atenció al món juvenil, en el context del seu temps, el va conduir a anar més enllà del seu estatus, dels seus privilegis sacerdotals, de les seves idees prèvies; a deixar la casa rectoral primer, o el poble de La Valla després; i a respondre amb creativitat obrint-se a opcions inèdites, amb solucions audaces, recreant el sentit de ser religiosos-germans.
Les generacions joves d’avui, com les nostres ho van fer en el seu moment, aporten novetat i creativitat. Tenen molts trets positius, juntament amb elements de fragilitat, com va ser el nostre cas. Els joves són capaços de connectar fàcilment entre ells i de crear relacions, encara que de vegades semblaria que temen aprofundir-hi i fer-les duradores; construeixen xarxes solidàries de manera desenfadada i són capaços d’accions altruistes, fins i tot lluitant contra tot allò que els porta a centrar-se massa en ells mateixos, en una societat que afavoreix l’egocentrisme i la indiferència; hi ha signes de la seva set i obertura a l’experiència interior i espiritual, encara que expressin dificultat cap al tema institucional; l’era digital és el seu món (i el nostre) i els obre a innombrables possibilitats, alhora que els pot amenaçar el risc de la despersonalització… Em pregunto: ¿com ho podem fer per disposar-nos a escoltar-los més i a fer camí junts, seguint Champagnat que els buscava pels carrers, per pobles i camins? ¿Com convertir-nos més en deixebles i, així, aprendre’n al costat seu, reinventant la presència amorosa entre ells que Marcel·lí ens va proposar? ¿Com podem aconseguir connectar més amb ells, utilitzant llenguatges adequats i accessibles, en la línia del nostre Fundador, la seva adaptació, la seva recerca de pedagogies noves, la seva obertura a missions inexplorades?
Pròximament tindrà lloc el Sínode amb el tema: "Els joves, la fe i el discerniment vocacional". Amb aquest motiu, el mes de març a Roma, el Papa Francesc es va posar a l’escolta d’un grup internacional de joves, els quals van expressar el seu sentir i les seves inquietuds. Com a congregació, vam ser convidats a fer-nos presents en aquesta trobada (tenim la notícia i l’accés al document al nostre lloc Web). Em ve al cap també aquell dia en què, durant el Capítol general, vam compartir estona amb un grup de joves procedents dels tres països de la Província Norandina. Dos dies abans d’estar amb nosaltres havien estat reflexionant junts i en connexió amb joves maristes de tot el món. Els vam escoltar, ens van presentar les seves inquietuds, ens van contagiar de dinamisme i il·lusió, ens van interpel·lar.
Aquesta experiència de trobada amb els joves, junt amb la visita que vam fer als barris pobres i marginals de Medellín, incloent-hi alguns centres d’atenció a joves en situacions difícils, van marcar amb força la reflexió de l’assemblea capitular. Hem expressat que creiem “en la nostra presència compromesa, preferencial i coherent entre els infants i joves a les perifèries geogràfiques i existencials” i que “creiem en la promoció, protecció i defensa dels drets dels infants i joves, i en el seu empoderament com a agents de transformació”.
Al món marista, avui disposem d’un gran nombre de centres educatius, en forma d’escoles, universitats o obres socials, i animem amb entusiasme els moviments juvenils en moltes bandes… ¿Amb quins mitjans concrets prioritzem els més necessitats de tots aquells que hi ha als nostres centres? I, encara més, ¿en quants d’aquests centres aconseguim arribar als joves de les perifèries geogràfiques o existencials? ¿Quins nous passos hauríem de fer per arribar-hi? ¿Quines estructures podríem enfortir per a la promoció i defensa dels seus drets?
Marcel·lí va saber identificar aquests joves marginats, els va acollir, els va acompanyar i els va donar una resposta. El meu desig i reflexió, en la celebració d’aquest 6 de juny, és que redescobrim els seus ulls atents i el seu cor compassiu. I, en fer-ho, revisem com és la nostra mirada i la nostra actitud d’acollida cap a la generació jove, així com el nostre compromís concret per aquells qui són a les perifèries.
Que la passió de Champagnat i dels primers germans animi la nostra entrega propera, acollidora i compromesa entre els joves d’avui. Molts germans han viscut aquesta entrega de manera exemplar. I em permeto recordar en aquesta data el G. Henri Vergés, que va donar la seva vida pels joves algerians, la beatificació del qual celebrarem aquest mateix any. El seu testimoni ens convida a recordar particularment aquells qui viuen la seva missió en països en situacions preocupants, com Síria, Sudan del Sud i altres zones del món en conflicte… motiu per pregar en comunió amb ells en celebrar el nostre Fundador.
Que cadascú de nosaltres, Maristes de Champagnat, siguem capaços, com ell, de mirar amb ulls atents i mostrar un cor compassiu. Que la nostra Bona Mare ens inspiri i ens acompanyi en aquesta missió, com ho va fer amb ells. Bona festa de Sant Marcel·lí!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.