Setmana d'alegria i agraïment a Puiggraciós i a Sant Pere de les Puel·les. La benedictina Maria Teresa Botey i Vallès (Barcelona, 1935), celebra aquest dissabte noranta anys de vida i cinquanta anys de la seva professió com a monja benedictina. Actualment, ella és una de les dues monges que formen la petita comunitat de Puiggraciós, santuari que des de l’any 1973 és a cura del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, on va professar monàsticament el dia que complia quaranta anys, un 20 de desembre de 1975, tot just un mes després de la mort de Franco. Cinquanta anys de vida monàstica i noranta de vida que coincideixen en un mateix dia.
Filla d’una família cristiana de Barcelona
Nascuda al Poblenou, Maria Teresa Botey va ser la quarta de sis germans. És germana del missioner escolapi Francesc Botey, un dels impulsors del SETEM, i també de Jaume Botey, activista, polític i professor del qual avui dia continua la seva obra a través d’una associació encapçalada per la seva esposa, Pilar Massana.
Maria Teresa Botey, infermera, va entrar de jove a les Germanetes de l’Assumpció, de les quals en guarda un gran record i agraïment, treballant
estretament amb la gent dels barris obrers de Barcelona, com Torre Baró o el Bon Pastor, una tasca que va durar catorze anys. Amb l’anhel d’aprofundir en la vida de pregària i contemplació, va entrar al Monestir de Sant Pere de les Puel·les a principis dels anys setanta, on va professar definitivament el 1975.
Ja monja a Sant Pere de les Puel·les, el seu germà Francesc va demanar a l’abadessa M. Lourdes Solé que la seva germana pogués desplaçar-se a
Mèxic per donar suport a un grup de noies molt interessades a aprofundir en portar una vida de pregària i oració, on la Maria Teresa podria desenvolupar un servei d’acompanyament i guia. Amb el sí de l’abadessa, Maria Teresa Botey va viure a Mèxic, concretament a la missió de Maconí, al costat del seu germà Francesc durant uns dos anys.
Una vida entre el carrer Anglí i el cim de Puiggraciós
Com a benedictina ha passat bona part de la seva vida al monestir de Sant Pere de les Puel·les, exercint diverses tasques, una de les quals donant suport a la infermeria de la comunitat. Però l’any 1977, quan feia pocs anys que les monges havien arribat al Santuari vallesà, va passar a viure a Puiggraciós durant un període de cinc anys, suplint a Maria Teresa Solà. També va dur a terme una vida eremítica durant diversos anys, vivint en solitud i pregària a les muntanyes del Montsant. "Durant aquesta etapa al Montsant retornava a la comunitat sempre que l’abadessa m’ho demanava", explica.
El 2019, tornaria de nou a Puiggraciós juntament amb Roser Caminal per fer el relleu a les germanes de la seva comunitat que concloïen una etapa al capdavant del Santuari. Ara, amb Roser Caminal com a priora administradora del monestir, Maria Teresa Botey juntament amb la germana Isabel Vivancos, continua donant la benvinguda a tothom que s’atansa a visitar la Mare de Déu de Puiggraciós, sigui a l’hostatgeria o a les múltiples activitats que les benedictines i els laics hi organitzen, custodiant el Santuari per excel·lència del Vallès Oriental. "A la nit, des d’aquí dalt es veuen totes les llumetes de la plana, i la nostra pregària en acabar el dia és per totes les persones que hi ha. Soc molt feliç", explica.
Compromesa amb l’ACAT
Des de 1992, Maria Teresa Botey és membre de l’ACAT, l’Acció dels Cristians per l’abolició de la tortura, una ONG internacional que compta amb una delegació catalana que va ser fundada al Monestir de Sant Pere, on té la seu.
D’ençà que ella està a Puiggraciós, les reunions de junta es fan al Santuari, que sempre s’ha implicat en la lluita contra la tortura, la pena de mort i el respecte als drets humans.
Doble celebració
Per celebrar aquest doble aniversari, dissabte dia 20 tindrà lloc una missa especial a Sant Pere de les Puel·les a les 10.30 del matí presidida pel jesuïta Francesc Riera. A Puiggraciós, l’endemà diumenge a la missa de les 10 també es pregarà en agraïment per tants anys de vocació i servei a l’església seguint la Regla de Sant Benet. Una celebració que continuarà a la tarda amb el Poema de Nadal (17.30 h) recitat pel rapsode i tenora Valentí Maymó. "Tinc un agraïment molt profund a Déu i a totes les persones i comunitats cristianes que formen part de la meva vida", subratlla.
