"Són tres cases en una de sola", explica, riallera Maria Àngels Ribalta mentre assenyala la façana. Ella és una de les tres germanes de la comunitat de Valls de la Congregació de les Missioneres Filles del Cor de Maria, un institut religiós iniciat a Cervera per la venerable Maria Güell i Puig l’any 1899.
I és que al cor de Valls hi ha la casa que l’any 1848 va veure néixer una vallenca il·lustre que va camí dels altars per la seva caritat i entrega als altres. Les Missioneres cordimarianes, com són conegudes popularment, a Catalunya actualment estan presents a Balaguer, Barcelona, Cervera, on hi ha la casa general, Tremp, Lleida i Valls. I atenen principalment residències de gent gran així com residències universitàries.
Tres cases en una
L’any 1989 la Congregació va adquirir la casa del número 10 del carrer de la Figuereta, on havia nascut la mare Güell. Les seves filles volien retornar a la ciutat i concretament, a la casa que la va veure néixer. Com que la casa era molt petita, amb els anys van adquirir les dues adjacents dels números 8 i 6 per fer-ne una de sola que permetés disposar d’un museu, capella i d’habitacions suficients per acollir una comunitat.
Des de llavors, la casa és visitable i les germanes s’encarreguen d’ensenyar les diferents estances museïtzades a tothom qui té interès a conèixer la vida i obra de Maria Güell i els inicis de l’Institut.
Les diferents sales mostren vestits i brodats fets per Maria Güell i la primera etapa de la Congregació. Llibres, casulles, objectes litúrgics, que juntament amb diversos plafons, serveixen per explicar l’expansió de l’Institut així com l’arbre genealògic de la família Güell, tot completant un recorregut que acaba a Cervera, on Maria Güell moriria el 1921. A part, a la casa també s’hi guarda una part de l’arxiu de la Congregació així com tota la causa de canonització aportada al Vaticà.
La cripta
La casa compta amb dues capelles, una d’elles dedicada completament a la figura de Maria Güell. Es tracta de la cripta situada en un antic cup i celler reconvertit en oratori amb totes les parets revestides de ceràmica i un bonic vitrall dedicat a Maria Güell.
Les diferents peces de ceràmica daten diversos anys crucials de la seva vida i de la congregació, com la fundació i les aprovacions i reformes de l’Institut. Entrar-hi i resar-hi, és endinsar-se en el carisma i història de les missioneres.
Punt de difusió de la seva causa
Les tres religioses segueixen la litúrgia de les hores: laudes, missa, rosari, lectura comuna, vespres i completes. Entremig, hi ha temps de fer feina i descans. Les monges, tot i estar oficialment retirades, fan tasques de voluntariat a la parròquia, s’encarreguen també del manteniment de l’església veïna de Sant Antoni i també en el camp de la Pastoral de la salut. "Portem la comunió a casa dels malalts que ho demanen i som sobretot, les guardianes d’aquesta casa que va veure néixer la Mare Güell, rebent tothom que ho demana".
Una de les tasques que fan les tres religioses és la difusió del butlletí ‘Flama de caritat’ sobre la figura i obra de Maria Güell. Les monges el redacten i l’envien a més de 2.600 subscriptors d’arreu tant en català com en castellà. Des d’una sala de la casa habilitada com a despatx, es redacta, es porta a imprimir i s’ensobra aquesta publicació semestral on s’expliquen passatges de la vida de la fundadora així com els favors i gràcies demanades i rebudes que aplanen el camí de la Mare Güell cap als altars.
Primera vallenca il·lustre
"Aquest quadre és una reproducció del que hi ha a la sala de plens de l’Ajuntament", diu la germana Maria Àngels assenyalant una imatge a l’entrada de la casa. Es tracta d’una rèplica del que hi ha exposat a l’Ajuntament perquè Maria Güell és vallenca il·lustre. A Valls, per les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela, cada deu anys, es nomena un ciutadà d’honor, el retrat del qual, fet per un pintor de renom, passa a decorar les parets de la sala de plens.
Es tracta de la Galeria de Ciutadans Il·lustres, una tradició començada el 1891 que va ser cosa d’homes fins que l’any 2001, Maria Güell va ser la primera dona a rebre aquest títol. Un exemple de l’estima que li té la ciutat i que se suma a la declaració de venerable com a reconeixement de les seves virtuts l’any 1998 pel papa Joan Pau II.
Començant a Valls i acabant a Cervera "d’on no es va moure durant quaranta anys cuidant malalts i dirigint la Congregació", Maria Güell va projectar la seva obra que avui continua present a casa nostra i a l’estranger. "Com ella volia cuidar malalts, li van recomanar que anés a Cervera, on hi havia les Filles de la Caritat". Per això l’institut té la seva fundació a Cervera, on encara avui hi ha el Govern de la Congregació, explica la germana Maria Àngels.
Encara avui les seves filles en fan memòria i exemple seguint el seu guiatge, que va deixar molt clar: la caritat, senzillesa i humilitat han de ser el nostre patrimoni. I és que com recorda la germana Maria Àngels, "la mare Güell no era mística, tenia ficat l’evangeli a dins, vivia pels desvalguts".
