La Mare de Déu, la política, o el treball, els temes de les cartes dels bisbes

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la devoció a la Mare de Déu, així com de santa Bernadette, de la participació dels cristians en la política, de la bellesa de l’Església, de la joventut com un estat del cor, de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Crist viu, de la declaració de la renda, del judici als apòstols per causa de Jesús i del treball. Dues de les cartes dominicals parlen de la devoció a la Mare de Déu.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, en aquest mes de maig que hem començat, recorda una oració que Antoni Maria Claret va compondre i que es va fer gairebé tan popular com la Salve. “És la que començava dient: «Oh, Verge i Mare de Déu, jo m’ofereixo per fill vostre…», i en la qual en honor de la puresa de la Mare de Déu li oferim els ulls, les orelles, la llengua, les mans… tot el nostre ésser”. Diu que “la devoció que tenia el P. Claret a Maria era ressò d’una vivència de molts segles, manifestada en múltiples experiències de cristians de molt diversos llocs”. Recorda que durant aquests anys han estat innombrables les vegades que ha anat a ermites i santuaris marians, afegintse a la tradició de venerar-hi la Mare de Déu i que són belles tradicions heretades de generacions anteriors que sempre l’han commogut. Afirma que “una de les pràctiques que podem fer en aquest maig és resar el rosari”. I, finalment, també ens proposa “llegir els breus passatges evangèlics en els quals apareix la Mare de Déu, sobretot en el text de sant Lluc”, ja que “ens ajudarà a trobar la humanitat de Crist i a conservar en el cor, com Maria, aquells successos que potser no entenguem”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, proposa als qui tenen devoció a la Mare de Déu que, “en aquest mes marià, feu una pregària més forta a santa Maria, la noia de Natzaret, pels nostres joves” ja que “ells són en un moment important de la seva vida. Les seves opcions, a més de preparar el seu futur, també marquen el seu present”. Recorda un jove, Carlos Acutis, a qui el sant Pare Francesc cita com a model per als joves, “el qual havent mort als quinze anys va deixar una estela de vida harmoniosa i generosa” i diu que “la vida d’aquest jove tenia la seva font en la relació amb Crist viu” i que “la devoció a Maria, amb la pregària del Rosari, era un punt cimal en el seu dia a dia”. Així mateix, diu que “aquest jovenet té una frase punyent: «Tots neixen com a originals, però molts moren com a fotocòpies.»”. Destaca que seria un gran bé “redescobrir-nos cada un de nosaltres com a únics i irrepetibles, estimats de Déu i amb una missió; i ajudar els nostres joves a fer el mateix” i que “no tenim una missió, sinó, com ensenya Francesc, papa, som missió”. Demana que oferim “una part de rosari cada dia en aquest mes de maig pels joves de la nostra diòcesi, a fi que no acabin essent fotocòpies de les ideologies que dominen el nostre món” i que preguem “perquè ells trobin Crist viu”. Finalment, diu que “Maria, mare i mestra, és sempre intercessora dels seus fills”, que “ella, la noia de Natzaret, era molt jove quan rebé, per l’anunci de l’àngel, la crida a llançar-se a les mans de Déu per a acomplir la seva missió: ser la mare del Fill de Déu” i que “no es va deixar mai portar pel seu egoisme, sinó que va fer de la seva vida una ofrena, un donar-se amb confiança a qui n’és digne, d’aquesta fe i confiança”.

El cardenal Joan Josep Omella, comunica que aquest any 2019 l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes “ens convida a descobrir la senzillesa i la pobresa a través de la figura de Santa Bernadette”, ja que “és un any especial, perquè enguany celebrem el 175è aniversari del naixement de la Santa i el 140è aniversari de la seva mort”. Comunica també que “el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes ha declarat que aquest sigui «l’Any Bernadette» i ens anima a descobrir millor el rostre de Maria a través d’aquesta jove de Lourdes”. Recorda que “Maria, la nostra Mare, ens va fer arribar un missatge a través d’una nena”: “va demanar a Santa Bernadette que es construís una capella perquè persones hi anessin en processó i perquè hi trobessin l’alegria de viure” i que “any rere any s’organitzen pelegrinatges a Lourdes amb voluntaris que acompanyen persones malaltes i amb problemes diversos”. Afirma que “Bernadette no va tenir una vida fàcil, a més, va patir una malaltia que li produïa molt dolor, però gràcies a la contemplació del rostre de Jesús a la Creu, va saber reconvertir el patiment en amor, el sofriment en un acte d’entrega als altres”. Destaca que “l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes ens recomana presentar-nos a Maria amb les mans buides, acostar-nos a la gruta, als seus peus, per oferir-li el nostre cor i dir-li: Mare, soc aquí, et presento les meves dificultats, els meus patiments, ajuda’m a acceptar-los i a convertir-los en amor”. Finalment, ens anima a participar “en els dos pelegrinatges que l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes organitzarà els propers mesos de juny i setembre al Santuari de Lourdes” i “en els actes que l’Hospitalitat organitzarà per commemorar aquest any dedicat a Santa Bernadette, coincidint amb l’arribada de les relíquies de la Santa els dies 5 i 6 de novembre a Barcelona”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “en aquests mesos d’abril i maig els ciutadans del nostre bisbat d’Urgell estem cridats a emetre el nostre vot, en moltes eleccions de participació política” i ens anima a informar-nos bé, a “no votar només per emotivitat o atenent a polèmiques cridaneres, sinó després de reflexionar i cercant les persones més valuoses i els programes que millor aportin compromís envers els nostres valors cristians. O si més no, els menys contraposats”, encara que “no és fàcil, i estem escarmentats”. Diu que a Catalunya “tot es complica encara més, i sembla que costa canviar el rumb de la confrontació i encaminar-nos cap al diàleg real i la participació de totes les sensibilitats en el bé comú que ens ha d’unir en projectes de justícia, de servei, de solidaritat i de pau social”. Recorda que fa poc un article interessant d’Ary Waldir Ramos Díaz, corresponsal d’“Aleteia” i antic professor de comunicació a la Univ. Gregoriana de Roma, “donava les 10 claus del Papa Francesc per a la participació dels cristians en la política”. I apunta les 4 primeres claus per entendre la política i participar-hi: la política també és caritat. Viure la caritat sense buscar la propaganda. Ser llevat de la política i acceptar embrutar-se les mans, "una invitació perquè homes i dones busquin el diàleg en la política, a la manera de Jesús, amb un amor fervent i desinteressat, sense càlculs i sense límits, respectant la llibertat de les persones".

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, parla de la bellesa de la nova Església, l’Església somiada i alhora real. Per a qui ho desitgi escoltar, diu que proclamem “la bondat i la bellesa de l’Església, de la nostra Església concreta” i que no ho fem “«forçant» amb l’afecte la nostra mirada, ni portats per un afany de propaganda «del que és nostre» a manera d’una apologètica fàcil” ni “cecs davant la realitat”, sinó com el profeta de l’Apocalipsi, que “no mentia als seus germans” i “sabia prou bé els defectes de les diferents comunitats destinatàries de les seves cartes”. Afirma que diguem el que diguem de l’Església, “sempre l’hem d’estimar” i que “els ulls de la fe i de l’amor cristià són absolutament realistes: ens ajuden a descobrir el que és de Déu i el que no ho és”. Destaca que “a la nostra Església concreta hi ha realitats de Déu”: en la Paraula que ella anuncia, en els sagraments que celebra i també “en persones amb nom i cognoms, en comunitats definides, també en un mateix”. Diu que la bellesa de l’Església “és com la d’una núvia el dia de les seves noces”, “és la bellesa de la santedat (la Ciutat Santa)”, “és la bellesa que atreu, i fins i tot sedueix, en la mirada, en els gestos, els silencis i en les paraules dels sants”. Finalment, diu que “avui l’Esperit continua fecundant la seva Església, perquè hi segueix descobrint la bellesa que desvetlla el seu amor”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “dues característiques pròpies de la joventut són la insatisfacció i l’inconformisme, i que un cor insatisfet i inconformista sempre és jove i no cal fer cas al DNI; i, al mateix temps, un cor satisfet i conformista que no lluita per canviar les coses en la pròpia vida, en l’Església i en el món, és un cor envellit”. Per això li han agradat molt unes paraules del papa Francesc en la nova exhortació apostòlica: “Ser jove, més que una edat és un estat del cor. D’aquí ve que una institució tan antiga com l’Església pugui renovar-se i tornar a ser jove en diverses etapes de la seva història tan llarga”. Recorda que “cal evitar dos perills: l’actitud de refugiar-se en el passat per por del present i encara més del futur; o l’actitud d’adaptarse al món, a les modes, de voler caure bé encara que sigui a costa de l’Evangeli”. Diu que “es tracta de renovar-se per a ser sempre jove perquè Crist fa noves totes les coses” i que “l’Església viu en una renovació contínua i en la seva història trobem grans moments de renovació”, com ara la fundació i la reforma d’ordes religiosos per part de sant Benet de Núrsia al segle VI, sant Bernat de Claravall en el segle XII, sant Francesc d’Assís i sant Domènec de Guzmán en el segle XIII...”. Finalment, ens convida a viure el temps pasqual de l’any 2019 “des de l’esperança, conscients que es pot produir un canvi significatiu en el nostre interior; també a la nostra comunitat, en l’Església i en el món sencer” i demana que “Maria ens ajudi a viure intensament el camí pasqual i a preparar-nos per a rebre l’Esperit Sant per Pentecosta”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, continua parlant de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Crist viu. Diu que “si l'Església està cridada a ser enmig del nostre món signe i presència del Senyor ressuscitat”, “i si en ella tots han de trobar a Crist, “company i amic dels joves”; haurà de manifestar en la seua vida i en les seues accions eixa joventut de Crist si vol que els joves trobin en el Senyor la font d’una vida vertadera i autèntica”. Afirma que “la joventut no és únicament una etapa biològica. És, abans de res, una manera d'afrontar l'existència, “un estat del cor””, que “la joventut de l'Església es percep quan els cristians donem testimoniatge de la nostra fe amb il·lusió, alegria, convicció i autenticitat” i que “deixa de ser jove aquell que perd la il·lusió pel bé, la veritat o l’autènticament bell; qui es cansa de la vida i dels altres; qui es tanca en els seus egoismes i únicament pensa en ell mateix”. Recorda que “l'Església com a institució està cridada a visibilitzar la joventut de Crist i, per tant, ha de perdre la por a estar en constant renovació per a ser-li més fidel” i que els cristians estem cridats a actuar de manera que tots ens senten “germans i pròxims” i, al mateix temps, “hem d'atrevir-nos a ser diferents, a mostrar altres somnis que aquest món no ofereix, a testimoniar la bellesa de la generositat, del servei, del perdó”. Destaca que “al llarg de la història no han faltat sants que han testimoniat al món la joventut de l'Església”, “que van lliurar la vida per Crist, molts d'ells fins al martiri”. Finalment, demana que el testimoniatge dels joves sants “desperte en nosaltres el desig de viure la fe amb renovada il·lusió” i que “aquest siga el fruit de la Pasqua que estem vivint”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de la declaració de la renda per manifestar el seu compromís personal “cap a tantes persones, institucions i iniciatives de l’Església catòlica que beneficien a tota la nostra societat”. El seu desig és que “cada any siguem més contribuents els que marquem la X en la nostra declaració”. Diu que no pot romandre al marge de “tant bé que es produeix gràcies a l’impuls de molts catòlics en la seva tasca per la infància, adolescència i joventut; també en el treball contra la soledat de la gent gran; a la preocupació per la conservació del patrimoni de tots; a l’atenció de tants sacerdots en les parròquies, en la catequesi, en l’administració dels sagraments i en el foment de grups que animen a la caritat...”. Afirma que “diàriament tots tenim molts motius per ajudar a l’Església”, “en aquest cas marcant la casella corresponent perquè es destini un 0,7 dels impostos a les seves finalitats” i recorda que “es poden marcar les dues caselles, Església catòlica i finalitats socials, rebent ambdues el mateix percentatge” i que “si es pren aquesta decisió, ningú paga més ni li retornen menys”. Agraeix a tots els contribuents la seva confiança i la seva generositat. Suggereix que sapiguem calibrar “els aspectes positius i negatius de la nostra institució i després us formeu un judici”. Finalment, diu que “la nostra diòcesi us necessita a tots” i demana la nostra col·laboració.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “durant el temps de Pasqua l’Església ens proposa a les misses dominicals la lectura de fragments del llibre dels Fets dels Apòstols” i que “aquesta setmana se’ns parla d’un judici”. Diu que “els apòstols foren cridats a judici pel tribunal suprem dels jueus, el Sanedrí” acusats d’haver omplert Jerusalem “de propaganda de Jesús, a més d’acusar el tribunal de la seva mort”. Destaca que “quan comença el judici i escolten l’acusació, Pere i els apòstols es defensen invocant Déu: «Obeir Déu és primer que obeir els homes»” i que “afegeixen que ells són testimonis animats per l’Esperit Sant que han rebut, i que en definitiva l’obeeixen”. Diu que aquesta resposta s’ha fet servir al llarg de la història de l’Església en diverses ocasions: “per justificar i defensar la proclamació de l’Evangeli i el dret a professar la religió en situacions de persecució i de manca de respecte a la llibertat religiosa”, “per justificar creences i comportaments enfront d’altres opinions”... Es pregunta “quan podem tenir la seguretat que allò que manifestem i defensem és la voluntat de Déu i que cal obeir-lo” i reconeix que “els apòstols ho tenien molt clar, perquè calia complir el mandat que els havia deixat Jesús”, però que “a nosaltres se’ns fa més difícil i cal ser molt curosos amb la seva utilització”. Afirma que per esdevenir obedients a Déu cal viure intensament la vida cristiana, pregar sovint, reflexionar si el que manifestem està d’acord amb la doctrina i la tradició de l’Església... Finalment, diu que “el cristià en alguns moments haurà d’estar disposat a sentir-se maltractat i no reconegut a causa del nom de Jesús” i que “així ho visqueren els primers deixebles”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, amb el dia del treball – de sant Josep Obrer – fresc, ens vol parlar del treball. Ho fa conscient que “la manca de treball o llurs condicions afeixuga moltes famílies i enfosqueix l’horitzó vital de molts joves”. Reconeix que “cada dia el treball està més mal remunerat, és més precari i, massa sovint, és “en negre””. Afirma que “molts auguren un futur molt complicat per al treball, ja que la revolució informàtica i robòtica ha inaugurat una nova època d’acomiadaments i d’atur, que afectarà sobretot les persones que fan les feines més senzilles i menys qualificades” i que “tristament, el mòbil de l’economia continua essent l’afany de diner i no el bé de les persones”. D’entre les moltes iniciatives per a lluitar contra aquesta dinàmica laboral deshumanitzadora n’hi ha una que vol recordar i proposar: “la reducció de la jornada laboral”. Es pregunta si “és tan impensable que treballem menys perquè tinguin treball més persones” i recorda que “a França es va dur a terme fa molts anys i llur experiència ens mostra que és possible”. Recomana posar-nos al cap que “podem viure millor consumint menys, viatjant menys, separant-nos menys, menjant menys, convivint més, visitant-nos més, ajudant-nos més, compartint més, pregant més” i que “si podem, no esperem als canvis legislatius! Pensem ja què podria fer jo per treballar menys i així donar una oportunitat laboral a una altra persona”. Finalment, diu que “si està al nostre abast fem un canvi, treballem menys, consumim menys i dediquem més temps als que estimem i ens troben a faltar”.