(Valentí Serra –Caputxins) El religiós dominic Fra Narcís Camós, en la seva obra Jardín de Maria, que fou estampada a la ciutat de Girona l’any 1772, explica que, a la Vall de Núria, “hay una Capilla que mira a Oriente, que se edificó el año 1615 al lado de la cueva de la Santa Imagen, y tiene un altar con un cuadro de la Virgen en que están pintados San Gil Amadeo y algunos pastores, con la cruz, olla y campana que en dicho lugar hallaron […] Esta Imagen la dejó en aquel lugar escondida el glorioso San Gil” (o.c., 216-217). En efecte, segons una venerable tradició s’afirma que Sant Gil sojornà a la muntanya de Núria i que ell mateix féu la imatge de la Mare de Déu: “ha d’estar molt gloriosa Catalunya de que sant Gil en vida sua haja santificat los deserts de nostras montanyas de Núria sembrant en ellas odoríficas flors de sas virtuts heroycas, deixant-nos en testimoni de son amor la prenda més rica y la joia més preciosa y més estimada que ell tenia, ço és la sagrada y molt miraculosa imatge de la Reyna del cel María santíssima, fabricada de sas mans de matèria que li adminsitrá lo cel, puig és de fusta incorruptible” (F. Marés, Història y miracles, 121-122)
En aquest santuari marià del Pirineu, al llarg dels segles, el poble fidel hi ha experimentat una poderosa intercessió de la Verge Santíssima amb nombrosos miracles atribuïts a la Mare de Déu de Núria que, els més destacats, foren divulgats en l’obra més amunt esmentada de Mn. Francesc Marés titulada Història y miracles de la Sagrada Imatge de Nostra Senyora de Núria (Barcelona 1666), dels quals em plau d’escollir aquell fet que succeí l’estiu de 1626, quaranta anys abans de publicar el llibre, a benefici del germà carnal del dominic de Puigcerdà, Fra Jacint Puigsech, quan fou segrestat per uns bandolers i salvat gràcies a la intercessió de la Mare de Déu de Núria: “als 18 del mes de agost del any 1626 anaven a visitar a nostra Senyora de Núria per sa devoció desde Puigcerdá lo P. Fr. Jacinto Puigsech, dominico, conventual de Puigcerdá, y un germà seu anomenat Joseph que habitava en la plana de Vich, los quals, quan hagueren passat lo coll de Finestrelles estant ja a la vista de la capella de nostra Senyora, trobaren cinch bandolers que’ls isqueren allí per a robar-los. Los bandolers prengueren al dit Puigsech, germà de fr. Jacinto y se’l en emportaren per posar-lo en Fransa per haver-ne algun rescat. Y així arribà tot sol lo P. Jacinto a la santa capella de Núria, tan afligit y desconsolat, com se pot pensar, per la presa de son germà. Y no sabent altre remey per a consolar-se, acudí a la Mare de consolació, la Verge Maria, y ab moltas veras li suplicà guardás de mal a son germà, y que’l deslliurás de las mans y poder de aquella mala gent, prometent-li que si el deslliurava, li faria pintar un retauló [: ex-vot] que fos posat en la sua santa Capella, en memòria agrahiment del benefici y miracle que confiava alcansar […] Fou cosa molt admirable que aquella mateixa nit escapà lo dit [Joseph] Puigsech del poder dels bandolers, tan miraculosament, que ell mateix no sabé com era estat, sinó que de bon matí arribà a la santa capella de Núria sa y salvo, quan lo P. Fr. Jacinto, son germá, acabava de missa a nostra Senyora” (Història y miracles, 307-309).
Acompanyo aquesta nota, com és habitual, amb un gravat popular que és una de les iconografies de la Mare de Déu de Núria que assolí una gran divulgació arreu de Catalunya.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.