Aquesta és l’homilia del funeral del jesuïta Marc Vilarassau. La celebració ha tingut lloc aquest dijous, 17 octubre, a l'església del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès [fotografia: Llorenç Puig].
(Alexis Bueno) Bé, Marc, com es veuen les coses passada la porta? La de la quimio t’horroritzava passar-la. Tan “floreta” i “coqueto” que ets tu, mira que fer-te passar tot això! Tenim moltes preguntes, i tu ara ja tens totes les respostes. Ara somrius amb un somriure sencer i pacificat! Potser és el teu pare el primer que ha vingut a abraçar-te... Mira tota aquesta gent: t’estimen molt. Estan tocats, com jo. Plens de pena i del sentiment d’una injustícia, d’un buit tan gran... M’impressiona comprovar aquests dies com has entrat en la vida de moltes persones i hi has deixat una petjada enorme! El fill que has estat, el germà, el jesuïta, el sacerdot que has estat han fet un bé tan gran. Cindy, espero que això sigui per a tu un gran motiu de consol enmig del dolor.
He escollit la Paràbola del fill pròdig: una paràbola... tu t’has passat bona part de la vida escrivint paràboles, comparacions, homilies, twitters, entrades al Facebook... buscant parlar als seus contemporanis de Déu, del seu misteri real i present, del seu Regne que esperem i que ja es va realitzant aquí.... El teu talent enginyós i artístic ens ha deixat paràboles i imatges potents! La que més em queda, la dels Fons Reservat amb aquell “la diferència entre donar-ho tot o donar-ho quasi tot és infinita”. Com ho saps tu, això! També les cançons, a mi la que més m’agrada és “Al cor del món”, però també “Respiro, visc”, “Nits de Sant Joan” sobre el barri del Raval...
A la paràbola hi ha un germà gran, aquí és “el malo de la película” perquè no entén res. Tu eres molt germà gran. Jo i molts altres hem estat una mica els teus “germans petits”. Has tingut sempre aquell carisma de dir les coses amb una força, de vegades pontificant massa... però ens has marcat. Sovint jo et deia que tenies “complex d’estàtua”. Una mica difícil d’abastar. No t’era fàcil demanar ajuda... Però t’hem estimat molt! Potser perquè, com diu la Minerva, els teus defectes no els amagaves... Germà gran en definitiva. I, com tu saps, en la paràbola corregida, el mateix Jesús és el germà gran que va a buscar el seu germà petit per convèncer-lo de tornar a casa: que el Pare l’espera, que hi ha una festa per a ell. És com si tot el que has predicat, fet i escrit, fos per animar els “fills pròdigs” del nostre segle ateu i agnòstic a tornar a la casa del Pare. Aquests eren els teus “interlocutors” entre els familiars, amics i en l’àgora pública: Jaume Cabré, Pilar Rahola i tants altres.... I deies: “em costa moltíssim de justificar l’esperança en un món sense Déu (...) No puc viure ni un sol minut sense creure que ell s’acosta, que ja és a les portes”.
Però en realitat he escollit aquest Evangeli pensant en tu, Marc, com a fill pròdig. Com et deia el Quico, arrel de la malaltia: «Fins ara has escrit homilies, a partir d'ara tu seràs l'homilia». És el teu propi trajecte, Marc, el que és l’homilia per a nosaltres. Amb tantes portes, i probablement amb una dosi de dolor, de nit i de patiment potser excessiva... qui sap... Un llarg trajecte... 45 anys donen per molt. I realment la Companyia és com una màquina que aprofita fins a l’últim talent de cadascun dels seus fills!
De la teva infància en sé poc, però, Cindy, me l’imagino germà gran, “gamberro” de vegades, però seriós altres... En l’adolescència, malgrat les ganes de festa i de no perdre’t ni una, vas connectar amb el Jose Montobbio i el seu “prendre’s les coses en sèrio”. Amb poques idees, simples i contundents: estimar Déu, pregar, anar a fons... En aquell recés als 15 anys et vas trobar tu a tu amb el Crist en creu. Anys després, amb la malaltia “treballant” en el teu cos i els teus ànims, només trobaries consol posant el teu rostre en el seu costat.
I així en aquest llarg trajecte, has hagut de passar moltes portes: la del noviciat, la de tantes comunitats... Com dèiem, què dures aquestes darreres portes de la quimio. Com escrivies en aquella article “La puerta”: ¿Es la primera vez que ves esa puerta? “Hospital de día. Sala de Oncohematología”... Pues sí. ¿Lleva tiempo ahí? I deies també: “De cop, travesses una porta que ni tan sols sabies que existia i entres en un lloc del que no tenies la més remota notícia”.
Quantes d’aquestes portes hi ha hagut en la teva vida? Avui, a la porta que estàs ara, com tu mateix diu en el text "He tingut un somni”, hauràs vist passar tanta gent amb unes morts molt menys públiques i mediàtiques que la teva: menys acompanyades, més soles.... en un desert, en el mar, en els carrers de les grans ciutats. Són el señor Andrés vagabundo de Collblanc i la Niña Júlia de la Chacra del Salvador qui han intercedit per fer-te entrar. I li agraeixes a la Companyia, entre altres coses, haver-te enviat als llocs tan desconeguts per tu on els has conegut. Perquè, desenganya’t, tu que no has deixat de ser mai (una mica més que jo), un “niño pijo y guapo” de Sarrià.
Encara que és veritat: per molt que t’haguem acompanyat com hem pogut, sempre amb el sentiment de culpa de no haver fet prou, hi ha una soledat que no et podíem estalviar. A soles has hagut d’obrir la darrera porta. Tu sol, en aquesta terrible soledat d’aquests moments, has obert la porta. I com dius: “Déu mateix treu el nas i fa com qui mira que no quedi ningú a fora, i jo que és la primera vegada que el veig em resulta familiar: té el nas del Juan Antonio, les orelles del senyor Andrés, les mans de la Niña Julia...”.
I aquí ens quedem nosaltres, esperant que ens obris un dia la porta. De moment, cuida de nosaltres. Dóna’ns bon humor, creativitat... i prega el Pare que ens enviï vocacions, Marc! Companys que vulguin agafar el relleu, com el Miquel i el Lluís que estan aquí. Que es vulguin sumar a aquesta tropa d’imperfectes, com tu i jo i tants, a través dels quals Jesús vol anar a buscar tants germanets perduts i abatuts en tants racons del món.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Alexis Bueno Guinamard és jesuïta.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.