Mar Pla: “És fonamental col·laborar en l’AMPA per aconseguir una educació completa dels fills”

(Glòria Barrete –CR) Maria del Mar Pla Manual-Rimbau és la nova presidenta de la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya –CCAPAC–. Assumeix el càrrec en substitució d’Albert Alegre, que ha estat el president els darrers tres anys. Gironina de naixement, Mar Pla era fins ara la secretària de la Confederació. Treballa al Servei Meteorològic de Catalunya i té dos fills escolaritzats a l’escola Lestonnac de Barcelona.

Amb una associació de quasi el vuitanta per cent de les AMPEs presents a les escoles cristianes, la CCAPAC vol continuar apostant pel treball en xarxa tot respectant la diversitat estructural i l’essència de cadascuna de les associacions de mares i pares associades. Pla reconeix que la situació actual, de plena pandèmia i arrossegant una crisi econòmica i social greu, “no facilita que les famílies tinguin mitjans per estar associades en una AMPA”, i es troben a l’actualitat amb un degoteig constant de baixes. Malgrat tot, i com a repte de futur, Pla aposta per potenciar la comunicació interna i externa “per trencar amb certs tòpics i malentesos” que poden portar a confusió avui.

I és que encara avui hi ha qui pensa que les AMPEs són aquelles que s’encarreguen sols d’organitzar xocolatades solidàries, per exemple. I res més lluny de la realitat de les escoles. “Hi ha AMPEs que organitzen les extraescolars del centre, d’altres que porten l’assegurança d’escolarització”, o inclús algunes gestionen un servei tan bàsic i important com és el servei de menjador de l’escola.

I sense desmereixer les xocolatades solidàries, Pla recorda que les AMPEs al final el que fan “és compactar la comunitat educativa, fent xarxa, i podent dir la seva”. Una peça clau per fomentar el vincle entre família i escola i que esdevé imprescindible “per aconseguir una educació completa dels fills”. Amb tot, Pla afirma que sovint hi ha moltes famílies que pensen en pertànyer a l’AMPA en termes materials i econòmics. Què m’aporteu si m’apunto a l’AMPA?, pregunten. “Aporta moltes coses que sovint no són tangibles”.

Diàleg institucional amb el Departament d'Educació

Com per exemple un treball de formiga, de fons i amb un alt caràcter polític i social com és el de reivindicar d’una vegada per totes que el Departament d’educació publiqui el cost real d’escolaritzar un alumne a casa nostre. Gràcies a la feina, entre d’altres, d’institucions com la CCAPAC o la FECC s’ha aconseguit després d’anys de reivindicació que el Síndic de Greuges publiqui en l’informe contra la segregació escolar que l’alumne que s’escolaritza en una escola concertada té menys mitjans públics que aquell qui va a una escola pública.

La pandèmia i el confinament domiciliari va esdevenir potser l’exemple més visible d’aquesta diferenciació entre escola pública i escola concertada. “Quan va començar el confinament vaig pensar que anirien saltant ampes i no”. Pla ho atribueix a la bona resposta que va tenir l’escola concertada davant aquesta situació. “Òbviament hi ha ampes amb dificultats, però el canvi d’adaptació va ser tan ràpid que la majoria a la setmana següent ja donaven classes”.

Una escola concertada, explica, té una possibilitat de reacció molt més ràpida que l’administració. “Una altra cosa serà en com afectarà això a les qüotes de les ampes o als ànims de les famílies, està clar, ens queda un camí ara d’intentar que tothom pugui mantenir l’escolarització dels fills a l’escola concertada, cal ser solidaris amb totes les famílies”.

“Des de la CCAPAC continuarem treballant per demanar al Departament la gratuïtat de l’escolarització per a tots els infants i no només per aquelles que escullen l’escola pública”. Reivindicar això com també, apunta Pla, “seguir demanant més recursos per tenir una escola de qualitat”. Recursos que, afirma, “falten tant a l’escola pública com a l’escola concertada”.

Pla recorda que “tots formem part de la xarxa educativa” i creu que és important seguir remarcant que “l’escola concertada no s’endú diners de l’escola pública”. Aposten per seguir dialogant sense confrontacions sense perdre de vista que les famílies “tenen dret a escollir pels seus fills l’escola que volen i poder aportar el tarannà familiar al centre”.