(Mans Unides) Mans Unides ha presentat aquest dimecres, en una roda de premsa en línia, la seva Campanya anual número 63, ‘La nostra indiferència els condemna a l’oblit’. Durant els pròxims dotze mesos, l'ONG centrarà el seu treball a denunciar com el mur de la indiferència i la desigualtat condemna a l'oblit a milions de persones empobrides i famolenques. En l'acte de presentació hi ha intervingut el jesuïta català Àlvar Sánchez que és promotor de projectes en la Delegació Diocesana de Migracions a Nador. “Les societats democràtiques i els estats de dret no hem de consentir la criminalització dels qui escapen del conflicte”, ha dit.
La presidenta de Mans Unides, Clara Pardo, ha fet esment en el seu discurs a la inequitat, que s'ha acrescut durant la pandèmia i que “ha tornat a ampliar la bretxa entre els països pobres i rics”. Una desigualtat que pot condemnar a la pobresa a 500 milions de persones més, a més d'incrementar les ja de per si mateix “vergonyants” xifres de la fam en el món.
Per a Pardo, combatre i denunciar les causes que perpetuen i acreixen aquestes desigualtats és un dels principals objectius de Mans Unides des de la seva fundació fa 63 anys. “El nostre sobrenom de Campanya contra la Fam, no al·ludeix només a una batalla per a acabar amb una de les majors xacres que afecten la humanitat i que condiciona la vida de 811 milions de persones, sinó que al·ludeix al treball incessant per a denunciar i combatre les estructures injustes que perpetuen la fam i la pobresa: la vulneració constant dels drets fonamentals de milions de persones, la proliferació de les activitats extractivistes, l'acaparament de terres, l'explotació laboral, l'especulació amb el preu dels aliments i de les matèries primeres”, ha explicat.
Clara Pardo ha reclamat a la societat que, davant la xacra de la fam, no es mostri indiferència i ha apel·lat a una “reflexió profunda sobre el món que estem creant”. “Permetre que una sola persona mori de fam, és permetre que la desigualtat, la indiferència, l'oblit i l'abandó guanyin una partida que mai hauria d'arribar a estar sobre el tauler i suposa un autèntic fracàs per a la humanitat", ha assegurat.
Guatemala: la desigualtat, una estratègia dels grans
En aquesta roda de premsa ha acompanyat a la Presidenta de Mans Unides el doctor Carlos Arriola, president de l'Associació Santiago Jocotán, a Guatemala, que porta més de 30 anys treballant a la regió Chortí per a lluitar contra la fam i la desnutrició a través de l'enfortiment de la sobirania alimentària de les comunitats pageses i indígenes.
En el petit poble de Jocotán, pertanyent a la província de Chicquimula, el doctor Arriola ha estat testimoni de les enormes desigualtats que han condemnat a la comunitat chortí, ancestrals pobladors de la zona i actualment desposseïts de les seves terres i les seves propietats, a la marginació, l'abandó i la discriminació.
Les nombroses imatges gravades en la seva memòria després dels anys d'experiència han portat al doctor Arriola a preguntar-se, una i mil vegades, pel perquè d'aquesta desigualtat, que porta amb si fam, pobresa i maltractament. “No em canso de dir que aquesta desigualtat és una estratègia dels grans, dels polítics, dels governs per a perpetuar el cercle de la pobresa en la zona i a Guatemala en general”. Una pobresa que per a Arriola va més enllà dels merament econòmic “és una pobresa espiritual, mental, d'autoestima, educacional i, per què no dir-ho, d'il·lusions trencades d'un demà millor, d'una millor manera de viure, més digna, més humana”.
La inseguretat alimentària, ha explicat Arriola, és una de les principals conseqüències de la desigualtat en aquesta zona del país centreamericà. El treball de la zona chortí es basa en l'agricultura, una pràctica totalment dependent d'unes pluges cada vegada més escasses. Aquestes circumstàncies obliguen els pagesos a desenvolupar accions de mitigació per a reduir la contaminació i al doctor Arriola li mou a preguntar-se: “Ara els nostres pagesos són els responsables del mal a la mare terra?”.
L'Associació Santiago Jocotán i Mans Unides treballen juntes des de fa sis anys per a combatre la inseguretat alimentària en la zona i ho fan, segons ha explicat el doctor Arriola, construint processos que trenquin amb la desigualtat i que “ajudin i facin costat a desenvolupar accions que millorin els mitjans i la manera de vida, que siguin processos humans i per a humans, no mercantilistes, que estiguin basats en l'amor i la igualtat”.
"No s'ha de consentir la criminalització del migrant"
El canvi climàtic, la fam, la violència o la falta d'oportunitats, són alguns dels motius que mouen a milers de persones a abandonar els seus països per a buscar una altra vida en altres llocs del món, segons ha explicat el pare Àlvar Sánchez, jesuïta i promotor de projectes en la Delegació Diocesana de Migracions en Nador, que ofereix ajuda humanitària a la població en trànsit: sol·licitants d'asil, refugiats, migrants i desplaçats, segon dels convidats per Mans Unides per a presentar la seva Campanya anual.
"Les societats democràtiques i els estats de dret no hem de consentir la criminalització dels qui escapen del conflicte, la repressió, les conseqüències de la degradació ecològica o els desastres naturals. El desplaçament humà induït per la guerra, la fam o per un dèficit de desenvolupament que condemna a la població a viure en el llindar de la misèria, és un tipus de migració forçosa emparat pel dret internacional humanitari i els Convenis de Ginebra", ha explicat el jesuïta ilerdenc, que cada dia atén persones migrants o en trànsit que recalen en Nador abans d'intentar aconseguir el somni d'occident.
“Quan una mare ha vist morir als seus dos fills a causa d'aquesta mescla de malnutrició i malaltia i continua veient disminuir els seus recursos, com va tancar-se a l'esperança que una altra vida és possible?”, es preguntava el sacerdot.
En fer al·lusió al lema de la campanya de Mans Unides, 'La nostra indiferència els condemna a l'oblit', Àlvar Sánchez l'ha descrit com “una espècie de bumerang”. “En el punt en el qual et fas conscient de l'abast de la nostra indiferència, descobreixes en la seva dinàmica els girs que la retornen contra un mateix. Quan vols reaccionar, ja no ets a temps d'evitar el seu impacte”, ha assegurat el jesuïta.
Després d'explicar el treball que duu a terme la Delegació Diocesana de Migracions de Nador al costat de Mans Unides -atenció mèdica, psicosocial, legal, assistència social i espais de residència i formació de migrants- el jesuïta s'ha referit a una altra activitat tendent a prevenir les migracions al país d'origen perquè, “la ferida d'aquesta frontera (de Nador) és tal, que tot esforço resulta insuficient per a frenar la seva hemorràgia”.
“L'objectiu principal de les intervencions al Senegal, Guinea Conakry i Guinea Bissau és reduir els riscos vinculats a la migració irregular mitjançant accions de sensibilització, informació i desenvolupament comunitari”, ha explicat.
Però, el procés migratori és, per al pare Sánchez, una cosa imparable i acollir i protegir el migrants una qüestió d'humanitat.
“Excloure del nostre cercle a l'estranger, tractar d'ocultar-lo després del vel de la nostra indiferència, ens condemna a un oblit mutu i limita la nostra humanitat i llibertat. Defensar a les víctimes ens humanitza i vèncer la por al desconegut ens fa més lliures”, ha assegurat el jesuïta espanyol com a colofó a la seva intervenció.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.