Mans Unides denuncia que el 30% de les dones i nenes viuen amb por de ser agredides

(Mans Unides) El 2020 les conseqüències de la pandèmia del coronavirus, i les mesures de confinament i reclusió adoptades pels diferents governs per fer front a l'expansió del virus, han incrementat substancialment els episodis de violència contra les dones a tot el món.

Aquesta situació no és una nova, sinó un fet arrelat a totes les societats, que afecta una de cada tres dones al món, fins al punt que, en l'any 2013, l'Organització Mundial de la Salut, va definir la violència contra les dones com “un problema de salut global de proporcions epidèmiques”.

En el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones 2020, que se celebra aquest dimecres, Mans Unides reitera el seu compromís constant per acabar amb una xacra que causa un enorme dolor i sofriment a les dones que la pateixen. “La societat no pot mostrar-se indiferent davant el maltractament i la violència. No podem tolerar que el 30% de les dones i nenes del món visquin amb por de ser agredides, a denunciar o a les reaccions del seu entorn proper després de les agressions... I tot això davant l'apatia d'una gran part de les societats”, assegura Ricardo Loy, secretari general de Mans Unides i membre de comitè de gènere de l'organització.

Si bé la violència contra la dona és una cosa estesa a escala global, en alguns dels països als quals treballa Mans Unides els índexs de violència són molt més elevats. Això es deu, fonamentalment, a la prevalença de costums ancestrals, mantingudes i acceptades per societats eminentment patriarcals, en què dones i nenes estan menystingudes davant dels homes. “Només atenent les diferents experiències de violència contra la dona que els nostres socis locals ens transmeten, podem imaginar l'infinit dolor que, segur, s'està produint en aquests moments a tot el món per aquesta causa”, lamenta Loy.

La violència contra les dones i les nenes presenta nombroses cares que van més enllà de la mera violència física. Això, segons el secretari general de l'Organització, porta a Mans Unides a treballar des de diferents camps i enfocaments, compartint recursos i experiències que aportin solucions per combatre aquests comportaments que pateixen les dones i les nenes en el seu entorn familiar i en les seves comunitats.

“Amb la nostra tasca de formació i de sensibilització intentem posar fre a actituds que violenten i degraden a les dones, com el tràfic de persones per a la seva explotació laboral o sexual o la utilització de les dones i nenes com a arma de guerra. L'educació, al treball de sensibilització que portem a terme, té com a objectiu, així mateix, el fet de fer front a aquests costums religiosos o culturals que les violenten físicament o les fan invisibles i exclouen”, explica el secretari general de Mans Unides.

Sierra Leone: combatent el silenci còmplice

A Sierra Leone, durant els anys de guerra civil, que va acabar formalment el 2002, era comú que les dones fossin utilitzades com armes de guerra i lliurades als rebels com esclaves sexuals. Potser aquest sigui un dels motius pel qual molts homes adults segueixen mantenint aquest comportament gairebé vint anys després. “La violació és una cosa que a Sierra Leone s'usa tan comunament contra les dones i les nenes, que el 2018 passat el president de Govern va haver de declarar la violència sexual com una emergència nacional. A més, va crear una unitat de la policia per combatre les violacions, sobretot les comeses contra menors”, assegura Peter Konteh, director de Càritas Freetown, soci local de Mans Unides al país.

Segons el religiós, a Sierra Leone, les dones i nenes s'enfronten no només a la violència física -les pallisses a les dones són quelcom generalitzat-, sinó a la violència domèstica i a les privacions econòmiques; una violència que s'empara a la cultura del silenci, fortament arrelada. “Ara, amb les intervencions que hem dut a terme amb el suport de Mans Unides, hem aconseguit donar un tomb a aquesta cultura del silenci que impedia a les víctimes parlar, sobretot quan es tractava de violacions, i hem aconseguit situar aquests temes a la taula de discussió. Ara, les dones, les nenes i les famílies estan disposades a parlar sobre l'abús i els perpetradors estan sent portats davant la justícia”, explica Konteh.

En nombroses ocasions, les víctimes de violació no denuncien perquè desconeixen quines són les vies per fer-ho i no tenen recursos per pagar-se un advocat, el transport als tribunals o, fins i tot, la manutenció durant el temps que duri el judici. Aquest tipus d'acompanyament és, segons el pare Konteh, fonamental. “Amb el projecte, a més, brindem a les supervivents suport per al menjar i el transport i donem seguiment als casos al tribunal per veure com van els procediments i donar suport psicosocial a les víctimes”.

La sensibilització en les escoles i en les comunitats és fonamental per fer front a aquesta xacra que condiciona la vida de les nenes i les adolescents. Per això, els 400 alumnes i professors de les 40 escoles en què s'està desenvolupant el projecte, estan rebent formació sobre la prevenció dels casos de violència de gènere, matrimonis precoços, embarassos adolescents i accés a la justícia, i seran els encarregats d'exercir com a “ambaixadors” entre els seus companys per sensibilitzar i seguir els casos que puguin presentar-se. A més, participaran en programes de ràdio i televisió.

Pel director de Càritas Freetown, “l'èxit més gran del projecte és haver creat consciència sobre l'assumpte i comprovar l'impacte dels nostres programes en les comunitats. Un gran èxit és saber que, amb això, s'estan enviant senyals als "aspirants a perpetradors", protegint així a les dones i nenes de nous abusos”.

Encara que l'enfocament de gènere és un eix transversal en totes les intervencions i projectes que porta a terme l'organització, l'any 2019, l'ONG de l'Església catòlica va aprovar 69 projectes, per un import de 3.776.385,00 €, destinats a promoure, específicament, els drets i oportunitats de més de 170.000 dones.