“Ens manquen biografies d’eclesiàstics de l’època del franquisme”

(Macià Grau -CR) Aquest dijous al vespre la llibreria Capona de Tarragona ha acollit la presentació del llibre Amb Poblet al cap i al cor. El pare Bernat Morgades i el seu temps (1911-1963), de l’Editorial P. Visions. Es tracta de la biografia del pare Bernat Morgades, el primer monjo català del Monestir de Poblet després de 1835, realitzada per l’historiador Joan B. Culla.

A més de l’autor, l’acte de presentació ha comptat amb la participació de l’abat de Poblet, el pare Octavi Vilà, i de Josep Lluís Carod Rovira, que ha valorat el llibre com a filòleg i ha explicat la importància del pare Morgades en “la història de l’església catalana”. Al tractar-se d’una figura desconeguda per a molts, l’acte ha despertat l’interès d’un gran nombre de persones provinents de les comarques tarragonines. Encapçalades per una nodrida representació de la família del pare Bernat Morgades, els assistens han pogut escoltar en primera persona la història del monjo de Poblet, que finalment ha rebut el reconeixement que mereix la seva trajectòria.

Una sorpresa positiva per l’església catalana

El pare Octavi Vilà ha definit la publicació d’aquest llibre com un “sorpresa positiva”, que ha servit per “recuperar la dignitat d’aquest monjo”. El mateix abat ha reconegut que aquesta obra finalment fa justícia a la figura del pare Morgades, i és per això que ha agraït a l’autor tot el treball de recerca, que fins i tot l’ha portat als arxius de l’orde del Cister, a Roma.

Aquesta és la primera biografia feta per Joan B. Culla, que precisament ha començat endisant-se en la vessant eclesiàstica, un àmbit en el qual ha explicat que encara hi ha un llarg camí per recórrer: “He pogut constatar que a nivell català manquen biografies d’eclesiàstics, com per exemple dels arquebisbes o els bisbes de les diòcesis. En concret, en trobo a faltar moltes de l’època del franquisme, és extrany que ningú s’hagi aturat a estudiar figures com per exemple la de l’arquebisbe de Tarragona Benjamín de Arriba y Castro”.

En aquesta mateixa direcció, Josep Lluís Carod Rovira, també ha incidit en la importància d’aquesta biografia, que ha permès donar llum a la vida del pare Morgades, un monjo del qual fins al moment se’n tenia un gran desconeixement. Com ha manifestat, ara comença “una nova etapa, on la seva figura ja no s’oblidarà, i el llibre ho ha fet possible”.

Per continuar amb la difusió de la figura d’aquest monjo de Poblet, de la mateixa manera que s’ha fet a Tarragona, també està previst es faci una presentació del llibre a Barcelona, el 16 de novembre a les 19h, a la llibreria Ona (C/ Pau Claris, 94).

La primera vocació catalana en més d’un segle

Una de les dades de la trajectòria del pare Morgades que criden més l’atenció és que es tracta de la primera vocació catalana en més d’un segle. Després de la desamortització de 1835, el monestir de Poblet no va recuperar la vida monàstica fins el 1940, amb l’arribada de quatre cistercencs italians. Va ser llavors quan, procedent de l’Espluga de Francolí, va entrar al monestir el pare Bernat Morgades.

Un cop dins del monestir, el pare Morgades va realitzar un gran nombre de tasques per recuperar el cenobi, com la recaptació de recursos econòmics, a través de la divulgació de la seva història amb conferències, articles i llibres. El 1945 va fundar la Germandat de Poblet, com ha explicat durant la presentació el pare Octavi Vilà: “El pare Morgades va posar els fonaments, la llavor d’una Germandat que encara avui continua activa, i permet que els laics puguin ajudar al monestir”.

Després de la mort del mecenes reusenc Eduard Toda, el pare Morgades fou la persona cabdal en la restauració del monestir. Finalment però, el 1952, després de traicions internes dins la comunitat de Poblet i l’orde, el visitador general de l’orde cistercenca Mateo Quatember va repressariar i expatriar al pare Morgades. L’acusaren de catalanista i separatista, i li prohibiren acostar-se a Poblet i fer missa a la diòcesi tarragonina.

Va ser destinat a França, fins que el 1963 va tornar a Catalunya, amb la voluntat de morir a Poblet. El llibre, com ha explicat l’autor, ha estat possible en gran part gràcies a “la perseverança de la família Morgades, en mantenir viva la memòria del pare Morgades, conservant amb cura tota la seva correspondència”, a més de la informació que ha trobat als arxius de Poblet i de l’Orde del Cister, a Roma.

D'aquesta manera, Culla ha pogut fer justícia recuperant la figura del pare Bernat, i amb la seva crida, en un futur és possible que es recuperin trajectòries d’altres preveres oblidats que també lluitaren per la supervivència de l’església catalana durant la dictadura del franquisme.