(Ramon Bassas –CR) “T’he sorprès?”, em pregunta la Lucía Montobbio quan hem acabat de parlar. “Una mica”, li responc. ”No fas cap pinta d’haver tocat en grups de rock i heavy”. “Doncs sí”, replica, “he estat teclat i baix, l’última banda amb la qual he tocat és Virginias' Wolf”, precisa. La Lucía ha estudiat piano i guitarra i reconeix que la música ha estat molt important a la seva vida. Així que fem bé de començar amb ella un cicle de converses d’estiu en les quals se’ns recomanarà una cançó per acompanyar aquests dies. Donat que al setembre Catalunya Religió fa deu anys (deu!!), els protagonistes seran persones d’una manera o altra vinculades al portal.
La cançó que ha triat és “Everybody's talkin'”, de Harry Nilsson, un tema de fa exactament cinquanta anys que us sonarà per fer de banda sonora de “Cowboy de mitjanit”, el llegendari film del mateix any que la va fer famosa.
“A mi aquesta cançó em recorda a la meva infància, els estius que passàvem a Menorca, al 4L blanc dels meus pares anant amb ells i amb les meves germanes a alguna cala de l’illa”,recorda. La Lucía afirma que “quan l'escoltes et poses de bon humor”. Déu n’hi do, sí.
La Lucía no envia pas la música de vacances, aquest estiu, en el qual combinarà estades a Palautordera, Menorca (“aquesta no falla”), i Pals. “No em canso mai d’escoltar música i, a més, segur que aprofito per anar a algun concert diürn i tocar la guitarra en família”.
“He estat responsable de comunicació de diverses entitats del tercer sector”, m’explica. “Ara ho sóc de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb) i també faig de mediadora de conflictes familiars a Weidemann BCN.”
A Catalunya Religió la Lucía signa algunes entrevistes que li són encomanades. “¿Com és que col·labores amb el portal?”, li pregunto. “Mira”, fa, “la primera feina que vaig tenir va ser com a redactora a El Ciervo i a Foc Nou; on ara sóc als seus consells de direcció. A Foc Nou, sota la direcció d’en Jordi Llisterri, que ara dirigeix el portal. Des de Catalunya Religió, en Jordi m’ha continuant demanant algun article, i jo, contenta de conservar aquesta relació”. De Catalunya Religió, un mitjà “que pot créixer encara més en el futur”, pronostica, diu que li engresca “la confiança que dipositen en mi cada vegada que em demanen un text, i també, que em permet cultivar el meu gust per escriure”.
El gust és nostre, Lucía.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.