(Direcció General d'Afers Religiosos) Najia Lotfi és presidenta i directora del Centre d’Estudis i Recerca en Economia i Finances Islàmiques i de CoopHalal, la primera cooperativa de serveis financers islàmics de Catalunya, on resideix des de fa més de 10. També és diputada al parlament marroquí des d’octubre de 2016.
Som de nou al ramadà.
Per als musulmans, el dejuni ja és un costum un cop l'any com a mínim. Alguns fem dejuni durant el mes del ramadà però també en d'altres ocasions.
Com us trobeu?
Em trobo bé, amb ànims per treballar amb el ritme normal. L'únic que em costa una mica més és sortir de casa sense el cafetó de bon matí, però més endavant ja et familiaritzes amb el dejuni. Alhora, quan el vespre desdejunes és una gran alegria retrobar-te amb tots els aliments que desitges.
El ramadà és un mes d’alegria.
En l'islam es diu que durant el ramadà es viuen dues alegries: la primera quan desdejunes al vespre i la segona quan trobaràs el teu Senyor havent complert el deure.
El dejuni és la part més visible del ramadà. Què més implica?
A més d'abstenir-se de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals, el ramadà és molt més: fer el bé a tothom, pregar, demanar perdó, ajudar. Com més bones obres fas durant el dia més valuós és el teu dejuni. Al final del ramadà, tenim sis dies més que són recomanables de dejunar per si hem comès algun pecat durant el ramadà.
A més de la pràctica religiosa, hi trobeu altres avantatges?
A més d’una obligació religiosa, és una pràctica molt saludable a nivell físic. I a nivell social, et fa sentir el sofriment que pateixen els qui tenen fam. Jo només ho visc durant el dia, però ja em puc sentir momentàniament com els famolencs. També iguala el ric i el pobre: tinguin el que tinguin, fan el mateix i comparteixen el sentiment.
És diferent la vivència del ramadà a Catalunya i al Marroc?
Canvia molt, tant per bé com per mal. Aquí ens perdem l'ambient que trobes en un país de majoria musulmana, on durant el dia la gent del teu voltant també dejuna, i on la major part de restaurants i botigues de menjar estan tancats i comencen a obrir una estona abans de la posta. En canvi, a Catalunya s'organitzen íftars populars per a la comunitat i oberts a tots el veïnat. Els íftars aproximen l'Islam a tothom que s'hi interessa i esdevé un motiu per fomentar la convivència amb els no musulmans. Quan un no musulmà comparteix amb tu l'íftar s'ha creat l'espai perquè ens coneguem mútuament.
Al Marroc també hi ha íftars populars?
Hi ha íftars populars, però tenen un altre objectiu. Aquí són per donar a conèixer l'Islam, mentre que al Marroc estan destinats als pobres. Els íftars serveixen per refer les relacions i vèncer l'individualisme.
El ramadà també té un vessant econòmic?
He esmentat l'aspecte religiós, físic i social del dejuni. Durant el ramadà cal fer més almoina als pobres, així com també convé donar menjar a qui ho necessita. El zakat (زَكَاة) s'ha de pagar per cada membre de la família, i per tant fa circular els recursos entre la gent.
L'Islam proposa una alternativa econòmica.
Estem proposant una iniciativa que busca destacar els aspectes econòmics de la xaria. Els experts han destacat d'aquesta filosofia econòmica la responsabilitat social, l'ètica, la moral, la justícia social, contra l'engany, contra la incertesa. I tot això s'ha agrupat en unes pràctiques: les finances islàmiques. S'han creat bancs islàmics amb aquests principis.
I quin és l’objectiu de l’economia islàmica?
L'objectiu de l'economia islàmica no és el benefici, que és legítim, sinó el benestar de les persones. Si el teu treballador està bé, guanyes el benefici econòmic i també la recompensa de Déu en forma de satisfacció.
Parlem de la banca islàmica.
La banca islàmica és una banca sense interessos, perquè des de l'islam s’entén l’obtenció d’un rendiment d'un préstec com un abús. El diner és un intermediari i no una mercaderia amb la qual es pugui obtenir beneficis amb la seva venda. Cal tornar a l'economia real, amb intercanvi de productes o serveis per mitjà dels diners.
I com s’obtenen beneficis sense interès?
La banca islàmica funciona amb contractes de participació (un participa amb la iniciativa i l'altre amb capital) de manera que es comparteixen guany o pèrdues. En contractes que aquí s’anomenen de compra-venda (Murabaha, مرابحة) jo compro aquest producte per un import i te'l venc a terminis amb un marge de benefici.
També hi ha uns contractes com la Musharakah (مشاركة) per exemple entre dos advocats que participen tant en treball com en capital. Aquestes són les regles més justes: tothom assumeix els riscos i la responsabilitat.
Hi ha banca islàmica a Catalunya?
A Catalunya ja hi ha una institució de banca islàmica, que jurídicament ha pres la forma de cooperativa de serveis financers islàmics amb dues àrees. En primer lloc, la promoció dels valors de les finances islàmiques. Per donar a conèixer un nou model d'economia comptem amb subvencions públiques per a jornades, materials, etc. Cal explicar-ho perquè hi ha qui s’imagina les finances islàmiques com un producte exclusiu per a musulmans. En canvi, s'ha d'explicar més què té a veure islam i economia. I també cal netejar la imatge que alguns musulmans han donat de l'economia actuant de forma totalment contrària a l'Islam.
I la segona àrea?
Ja hem començat la promoció de l'estalvi i l'emprenedoria amb criteris islàmics. Uns aporten recursos i els emprenedors aporten la iniciativa. Nosaltres estudiem els projectes tant des del punt de vista econòmic com d’adequació a la xaria (no producció d'alcohol, d'armes, etc...). Quan els projectes han passat ambdós criteris passem al finançament, pactant el repartiment de beneficis o pactant la venda a terminis. La cooperativa només es queda les despeses de gestió mentre que els beneficis es reparteixen entre capitalista i emprenedor. No és una idea nova sinó un retorn als orígens del comerç.
Com es valorava el moment actual de les finances islàmiques en el 2n Fòrum científic sobre les finances islàmiques de Barcelona?
El 2013, el Centre d’Estudis i Recerca en Economia i Finances Islàmiques pretenia crear una institució en cinc anys, i al cap de dos anys ja ens vam veure amb la necessitat de fundar CoopHalal, amb el suport d'altres entitats. Ara ja disposem d'un centenar de socis, tant de Catalunya com d'arreu d'Espanya. No només els musulmans busquen una economia ètica i amb valors, i aquí trobem la Xarxa d'Economia Social i Solidària amb la qual col·laborem estretament perquè compartim uns mateixos valors, encara que el nostre funcionament vagi una mica més enllà de l'economia ètica perquè nosaltres també rebutgem el préstec amb interès.
A més de créixer en socis i capital, quina seria la següent fita?
El projecte és prometedor, i obert a tothom independentment de la seva religió o creences. Hem finançat dos projectes sense tenir en compte si són musulmans, financem un projecte de Sostre Cívic, etc. El gran objectiu és implantar un banc islàmic amb tots els serveis financers. Però prèviament cal que s'hagin aprovat algunes reformes legislatives que ja estem treballant amb el Banc d'Espanya.
I a part dels serveis bancaris, oferiu altres serveis financers?
Un altre servei que ens agradaria ampliar a tots els àmbits és el takaful (التكافل), assegurança amb criteris islàmics, que ara per ara només s'ofereix per a la repatriació de fèretres. De moment ens hem associat a una companyia d'assegurances per oferir aquest producte amb l'objectiu d'arribar a implantar una companyia.
La participació en la Xarxa d'economia Social i Solidària contribueix a canviar la imatge de l'Islam?
Ajuda molt, perquè aquesta gent és oberta i sensibilitzada cap a l'altre, i amb molta consciència davant de l'abús. Ens trobem al nostre espai, i aleshores tenim l'oportunitat d'explicar-nos. Per exemple, quan estem en un taller sobre la banca armada (bancs que participen en el finançament de la fabricació i comerç d'armes), nosaltres tenim l'oportunitat d'explicar la nostra posició, que és absolutament contrària a la participació en aquest sector. Som uns més d'aquesta xarxa i agraïm aquesta entesa i comprensió. La diversitat dintre de Catalunya és un exemple.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.