(Quim Cervera –CR) Dit amb ulls de fe i confiança: he admirat l’obra que el misteri de l’amor, de la vida, del pare-mare, del germà-amic, ha realitzat en el mestre, capellà i historiador Casimir Martí. En cada gest, en cada paraula, en cada emoció i en cada fet, en cada acció seus i ens ha mostrat la sorpresa joiosa de la Vida. Entre moltes altres, per a mi, aquestes són “les llums” del Casimir:
Intel·ligent. Historiador, estudiós rigorós i arxiver. Bon capellà. Sempre al dia. Apreciat. Savi. Bon pedagog. Bon conseller. Encertava amb rapidesa, i amb brevetat on està el problema, la qüestió, el que la persona necessitava, demanava...
Coneixia aviat el que la persona volia dir i què li passava. Sabia valorar, reconèixer, apreciar el que diuen, fan i són les persones, i sabia trobar el bo que té l’altra persona, el grup, la parròquia... Sabia sintetitzar i anar a l’essencial d’una trobada, reunió, d’una conversa... Sabia dirigir, animar, orientar i cap on cal anar.
Tenia capacitat d’analitzar el que passa a la societat, a la política, a l’Església..., i amb unes opinions i pensament crític profund. Bon coneixedor de l’evangeli i anava al nucli, al que és fonamental. Místic. Pràctic. Sabia renunciar i deixar pas als que venien darrera seu en les diferents entitats, grups i activitats en les que es va implicar.
Humil. Sabia gaudir de les situacions. Atent i acollidor. Com més edat tenia més humà esdevenia, amb més mostres de la seva tendresa. Amb una sensibilitat social molt alta i també pels malalts. Crític profund. Constant, perseverant.
Bon coneixedor de la persona de Jesucrist i centrat en Ell. I sabia comunicar molt bé als altres, l’experiència de fe i de confiança en Ell. Un home de profunda pregària i acció sempre tenint en compte els més febles.
Molt he rebut d’ell. He après a fer de capellà, a ser cristià, a fer de rector, a ser persona... M’ha donat consell en moments importants de la meva vida. Li agraeixo tot el que m’ha aportat, i ha aportat a les comunitats a les que ha servit i a la història i actualitat de Catalunya i de l’Església.
En tinc molt bon record i viu en els cors de moltes persones, de capellans que van passar per les seves classes de marxisme al Seminari, de fundador de revistes com El Pregó, de grups, associacions i moviments tant civils com eclesials en els quals va participar i sobretot durant uns quaranta anys de la comunitat de la Parròquia de Santa Maria del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.