De la Sagrada Família, enguany, se'n parlarà molt i de formes molt variades: el centenari de la mort de Gaudí, la possible beatificació de l'arquitecte, la visita de Lleó XIV a Barcelona, la finalització de la Torre de Jesús... però no s'ha d'oblidar que el temple dissenyat per Gaudí no és només una gran obra arquitectònica i artística, sinó una lliçó de teologia. És per això que, a la cripta del temple, molt a prop d’on reposen les restes de “l’arquitecte de Déu”, l’Ateneu Universitari Sant Pacià ha impulsat un cicle de conferències dedicades a la interpretació teològica de la Torre de Jesucrist. La primera d’aquestes sessions, celebrada aquest dijous, ha comptat amb les ponències de Jordi Faulí, arquitecte director del temple, acompanyat de l’arquitecte Maurici Cortés, i del filòsof i teòleg, i flamant Premi Josep Pla, Francesc Torralba.
L’arquitectura d’una torre que ho ordena tot
Jordi Faulí ha situat d’entrada la Torre de Jesús com el veritable cor del conjunt: “La torre de Jesucrist és el centre de l’església, la culminació de les divuit torres; totes giren al voltant de la torre de Jesucrist”. Ha recordat que Gaudí mateix ho havia expressat amb claredat, i que l’origen formal d’aquesta torre es troba en la cúpula de la sagristia, “que podríem dir que es converteix en torre”, com un germen que creix fins a esdevenir eix vertical del temple.
Maurici Cortés ha detallat l’estructura exterior del coronament: “Sobre els dotze nivells que formen la torre, exteriorment es distingeixen dues parts: un terminal baix, petrí, i la creu blanca”. La pell de la torre, ha explicat, estarà revestida “per escuts de pedra amb lloances, amb simbologia de palmes, ja present als campanars dels Evangelistes, i amb la tipografia que va pensar Gaudí en trencadís de rajoles blanques”.
“La creu il·luminarà el cel de la Sagrada Família seguint la cita evangèlica: ‘Jo soc la llum del món’”
Un dels moments més esperats ha estat la descripció de la gran creu de 17 metres que culminarà la torre. Faulí ha citat els arxius del temple per recordar com Gaudí imaginava “una grandiosa creu de quatre braços, acanalats per poder esguardar el panorama. Al mig hi haurà l’Anyell diví. La creu serà de cristall: de dia reflectirà els raigs del sol i de nit emetrà raigs sobre la ciutat”. Una creu concebuda no només com a símbol, sinó com a mirador i far: “La creu ens permetrà veure la ciutat, el món on vivim i amb qui vivim”, i, en cada extrem, “s’hi dibuixa també una creu, per il·luminar el cel de la Sagrada Família seguint la cita evangèlica: ‘Jo soc la llum del món’”.
“La creu serà refulgent, fulgurant, tal com ho volia Antoni Gaudí”
Cortés ha insistit en aquesta idea de llum: “La creu serà refulgent, fulgurant, tal com ho volia Antoni Gaudí; ha de brillar com el sol i refractar els colors del cel de Barcelona”. I ha subratllat el contrast entre resistència i lleugeresa: “És molt resistent però alhora molt lleugera. Dins la torre de Jesucrist, la creu és l’espai més lluminós”.
Un ascens catequètic en tres espais: símbol de la Trinitat
Un cop definits els volums, Faulí ha explicat que es va voler dotar-los d’un contingut simbòlic coherent amb tot el temple: “Tots els espais visibles tenen un contingut catequètic expressat en l’arquitectura i l’art”. A l’interior de la torre hi haurà tres grans àmbits: “l’espai monumental, l’interior del terminal i l’interior de la creu”. A partir de la frase evangèlica “Jo soc el camí, la veritat i la vida”, s’hi ha assignat un recorregut cristològic i trinitari.
Cortés ha detallat el primer espai, dedicat a la creació: “‘Jo soc el camí’: s’hi explicaran, en escenes evangèliques, com Jesús vol que estimem els altres”. El firmament representarà la història de l’univers, “des de la primera llum fins avui”, amb ceràmica esmaltada de colors: “a dalt, blancs i violetes de la primera llum; després blaus que s’intensifiquen a mesura que descendeixen i es barregen segons l’orientació de la basílica”.
“Tots els espais visibles tenen un contingut catequètic expressat en l’arquitectura i l’art”
El segon espai, el terminal, serà “un gran hiperboloide fet amb ceràmica blanca i tons blaus que baixen de la creu”. Al centre, “l’Anyell envoltat de raigs daurats”, visible des de l’exterior, acompanyat de “quatre escenes evangèliques que responen a les idees de Messies”.
Pel que fa a l’interior de la creu, Cortés ho ha resumit així: “Creiem haver completat el que Gaudí volia, tal com ho expressen els textos dels Àlbums i el petit model de guix que es conserva”.
La Torre de Jesús: “un procés d’iniciació, amb dos itineraris”
Francesc Torralba ha situat la seva reflexió en un horitzó més ampli: “La Sagrada Família és una obra d’art total en sentit wagnerià: un univers orgànic que expressa l’espiritualitat del seu creador, sedimentada a través de la meditació de la Paraula de Déu”. Ha recordat que l’espiritualitat de Gaudí és “cristocèntrica, nodrida de la teologia i la litúrgia cristiana”, fins al punt que “se sentia instrument d’un ésser superior, a través del qual el Creador fa passar les seves intencions”.
“La Sagrada Família és una obra d’art total en sentit wagnerià”
Per Torralba, en el temple “el tot és en cada part, i cada part reflecteix el tot”. Les façanes evoquen el misteri que se celebra a l’interior, i la torre de Jesucrist, “la més alta de les divuit torres”, esdevé clau de lectura. D’aquí la voluntat de la Comissió Teològica de convertir l’ascens “en un procés d’iniciació, amb dos itineraris: un de cristològic i un altre de trinitari, per capbussar-se en el misteri de la naturalesa de Déu”.
El simbolisme de la torre és, segons Torralba, essencialment vertical: “Una torre enllaça el cel amb la terra, la casa de Déu amb la casa dels homes”. Aquesta verticalitat expressa un doble moviment: “el davallament de Déu a la terra per mostrar-nos qui és, i l’elevació de l’ésser humà per sobre de les preocupacions mundanes”.
“Gaudí deia que la corba és la línia de Déu i la recta, la dels homes”
Ha recordat també les ressonàncies marianes i eclesials: “La torre, pel seu caràcter tancat, es refereix a la Mare de Déu, anomenada en les lletanies ‘torre de marfil’ i ‘torre de David’; simbolitza també la força dels seguidors de Crist, i el campanar és crida a l’oració”. Fins i tot el detall que Gaudí la volgués mig metre més baixa que Montjuïc és, per Torralba, “un gest d’humilitat i de respecte al Creador”.
En aquest eix, Jesucrist apareix com “el punt tangencial entre l’esfera divina i el Déu fet home”, i la creu de quatre braços com a expressió “d’una voluntat d’universalitat: donar a conèixer Crist a tot el món”. Les torres, lluny de ser “constructes inerts”, són orgàniques, inspirades en la natura, perquè “Gaudí deia que la corba és la línia de Déu i la recta, la dels homes”.
“Déu ha creat el món, però no ens deixa a les palpentes”
Torralba ha connectat tot aquest simbolisme amb la teologia de Ramon Llull i amb els dos grans misteris del credo de Nicea: “la Trinitat i l’Encarnació”. La torre de Jesucrist dialoga així amb l’absis i amb la façana de la Glòria, “principi i fi del temple”. I ho fa a través de la creació, perquè “en la natura Déu parla i s’expressa”, i sobretot a través de la creu: “oberta als quatre vents, il·lumina la ciutat de dia i de nit; reflecteix la llum del sol, la llum de Déu, que dona vida. S'hi representa el Déu crucificat, que per amor s’entrega per salvar el món”.
El missatge, ha conclòs, és clar: “Déu ha creat el món, però no ens deixa a les palpentes; s’ha revelat pels llibres de la natura i de la Paraula. La Paraula s’ha fet carn, i a partir de Jesús podem veure la seva essència”.
Una porta oberta
L’acte ha estat moderat per Josep Maria Turull, rector de la parròquia de la Sagrada Família, que ha volgut subratllar el caràcter obert d’aquest camí de reflexió. I com ha dit Turull, “les paraules de Faulí, Cortés i Torralba ens deixen la porta oberta per la propera sessió”, que serà protagonitzada, en aquest cas, per Joan Torra i Armand Puig.
Les conferències es poden seguir al canal de la Sagrada Família.
