Lluís Grifell: “Els organistes ara vindran a tocar l’orgue de Solsona amb molt de gust”

Glòria Barrete –CR Quatre anys ha durat el procés de restauració de l’orgue de la catedral de Solsona que culminarà aquest diumenge 4 de juny amb l’acte de benedicció i presentació del nou orgue a càrrec del bisbe de Solsona, Francesc Conesa. Una restauració d’un instrument datat del 1853 que era l'únic gran orgue d'escola catalana pendent de restaurar fins ara. Lluís Grifell, degà de la catedral de Solsona i president de la Comissió Orgue de Solsona, afirma estar “sorpresos i molt contents per haver arribat fins al final de la restauració”.

Hem complert el termini, ens relata amb cert orgull Grifell. Han passat quatre anys, i una pandèmia pel mig des que van iniciar el procés de restauració de l’orgue, però en els inicis ningú esperava arribar a completar la restauració. “La idea era clara, calia fer alguna cosa per l’orgue, però potser calia anar per fases perquè tot semblava impossible”, reconeix Grifell.

Una fita esperada per tothom

La Comissió, el pal de paller de la restauració, ha treballat molt i ha estat formada per diverses persones. “No ha estat un treball d’una sola persona”, recorda el degà, “sinó de persones molt valuoses que han posat el cor i el coll si ha calgut”.

El diumenge es viurà la benedicció de l’orgue, “una fita molt esperada, pels qui hem intervingut, però també per a tot el poble”, afirma Lluís Grifell. El degà explica que, d’alguna manera, “s’ha despertat una joia que teníem i que no érem del tot conscients”. En canvi, ara en veure com ha quedat el moble, però també sentint l’orgue, “un és conscient de com ha guanyat l’instrument”.

Últimament, recorda, només es podia sentir un 15% de les seves possibilitats. Ara, després de la restauració, se sentirà el 100% de l’orgue, “com antigament, i inclús millor segur”, assegura Grifell.

L'instrument es trobava en "molt mal estat", ja que l'última intervenció important s'havia fet l'any 1855. Des d'aleshores, només s'hi havien fet afinacions casolanes, algunes que havien malmès l'obra, perquè fins i tot hi havia tubs doblegats. A més, expliquen des de la Comissió, que la pols, el fum dels ciris i el fet que durant un temps la sortida de l'aire de la calefacció es trobés just a sota de l'orgue havien provocat un empitjorament.

"Algun organista s'havia negat a tocar l'orgue pel seu mal estat"

“Quan s’organitzaven concerts ja es notava que no era un instrument que tingués aptituds per ser tocat”, confessa Grifell. Alguna vegada, afirma, “algun organista s’havia negat a tocar després de provar-lo”. Amb la restauració s’ha augmentat el pedal, que tenia 12 contres i ara en té 27. “Això augmenta molt la partitura per desenvolupar un repertori musical”, afegeix el degà.

Grifell està convençut que ara “els organistes vindran a tocar l’orgue de la catedral de Solsona amb molt de gust”. Fa temps que els mateixos organistes catalans coneixien una mica la història d’aquest orgue i reconeix que en els darrers temps insistien en el fet que el de Solsona era dels últims orgues de categoria històrica per restaurar. “Ara ens posarem en molt bon lloc entre els orgues que hi ha a Catalunya”.

El diumenge 4 de juny a la tarda tindrà lloc la cerimònia de benedicció de l’orgue de Solsona. Una cerimònia especial, amb un ritual solemne que donarà una escena curiosa al temple. “El més curiós de la cerimònia és el moment en què qui oficia, en aquest cas el bisbe Conesa, es dirigeix a l’orgue amb una invocació i l’orgue respon”, explica Grifell.

Ho farà amb una resposta d’1 minut. Són sis invocacions que les tocaran dos organistes. Una resposta curta, “com una espècie de diàleg en el ritual solemne”. També comptaran amb encens que pujarà cap amunt, “igual que la música que eleva l’Esperit cap a Déu”. I és que Grifell reconeix que “la finalitat de l’orgue a la catedral és aquesta, ajudar a elevar la pregària”.

El projecte, valorat en gairebé 700.000 euros, ha estat possible gràcies a les subvencions concedides pel fons Feder, la Generalitat, la Diputació de Lleida, però també aportacions de particulars.