Nascut a l’antic veïnat de Salt (Girona) el 10 de maig de 1944, el missioner claretià Lluís Garcia compleix enguany cinquanta anys de missió al Brasil. Ho fa coincidint amb una estada de Nadal a Catalunya, ha estat entrevistat per la Província Claretiana de Sant Pau.
Garcia va arribar al Brasil el 28 de novembre de 1975, enviat per la Província Claretiana de Catalunya juntament amb Francesc Trilla, després d’un primer periple missioner per Guinea Equatorial i el Camerun. “No ens vam poder quedar a Guinea per problemes polítics i, finalment, vam arribar al Brasil, on ens vam oferir al bisbe per anar allà on fes més falta”, explica.
Quan hi va arribar, encara no era sacerdot. “Hi vaig anar com a germà, i va ser sobretot una monja qui em va animar a estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro”, recorda. Va ser ordenat capellà el 10 de setembre de 1980. Enguany, per tant, celebra també 45 anys de sacerdoci.
“Tenim vuit comunitats a la ciutat i quaranta-dues a zones rurals”
Actualment, viu a São Miguel do Guaporé, a l’estat de Rondônia, on la comunitat claretiana atén una parròquia de 27.000 habitants escampats en un territori de 7.800 quilòmetres quadrats. “Tenim vuit comunitats a la ciutat i quaranta-dues a zones rurals”, detalla. La realitat social de la zona està marcada per la pressió dels grans cultius i els canvis demogràfics: “A les planes, la gent marxa pels cultius intensius i la concentració de terres; en canvi, a les zones muntanyoses, la població s’ha mantingut més estable”.
El treball pastoral es desenvolupa en equip amb Francesc Trilla, Josep M. Sala, un diaca permanent i tres monges. Entre tots, atenen una cinquantena de comunitats. “Ens les repartim i procurem visitar-les totes cada mes. Als vespres celebrem l’eucaristia i als matins fem formació, gestió i atenció pastoral”, assenyala Garcia.
“Anàvem amb barca pels rius Mamoré i Guaporé per visitar els pobles”
Recorda que els primers anys van ser especialment durs. “Anàvem amb barca pels rius Mamoré i Guaporé per visitar els pobles. Només els primers anys vam fundar mitja dotzena d’esglésies: va ser una etapa de molta feina i molta esperança”, explica.
Segons el missioner, el carisma claretià es concreta en la creació i l’acompanyament de comunitats vives. “La nostra missió és anunciar l’evangeli, formar catequistes i agents de pastoral i ajudar la gent a viure la fe amb joia”, afirma.
Des de Catalunya, observa amb perspectiva la realitat eclesial. “Allà, com aquí, hi ha comunitats més vives que altres, però al Brasil la gent és molt responsable de la seva comunitat”, diu. Finalment, adreça un missatge als joves: “L’Església és universal. La fe no ens la podem quedar per a nosaltres. A qualsevol lloc fa falta esperit missioner”.
