(CR) Amb voluntat de retre homenatge i valorar la tasca de defensa dels drets fonamentals de les persones portada a terme pel jesuïta Lluís Espinal i Camps, l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages convoca el premi Lluís Espinal de periodisme social i de denúncia. Es tracta de la primera convocatòria d’un premi bianual.
El certamen compta amb dues categories. Una per a treballs periodístics i l’altra per a treballs d’alumnes, individuals o en grup, de tercer i quart d’ESO. Els continguts dels treballs presentats en ambdues categories han de defensar valors socials o de denúncia de situacions de vulneració de drets fonamentals. A més, han d’estar publicats o emesos en català als territoris de parla catalana per un mitjà de comunicació o per un grup a través de la xarxa. El període en què s’ha d’haver publicat o editat el treball és, en aquesta primera convocatòria, de l’1 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2021.
La categoria periodística té una dotació econòmica de 2.000 €; i la categoria d'estudiants té una dotació econòmica de 500 €. El termini de presentació de les candidatures va de l’1 de desembre al 15 de gener de 2022.
Els mitjans de comunicació, un instrument de servei al poble
Lluís Espinal i Camps (Sant Fruitós de Bages 1932- La Paz, Bolívia 1980). Consagrat sacerdot jesuïta, va estudiar Periodisme i Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia). Després de dos anys de treball a T.V.E. en el programa ‘Cuestión urgente’, el qual va ser censurat pel règim franquista, el 1968 marxa a Bolívia. Allà es consagra a la crítica de la producció cinematogràfica, a la TV, a la ràdio i al periodisme. Va col·laborar a Ràdio Fides, als diaris ‘Presencia’ i ‘Ultima hora’ de La Paz. Va produir diversos curtmetratges per a la Televisió Boliviana escrivint diversos llibres sobre cinema, els quals van ser els fonaments de la producció cinematogràfica a Bolívia i va ser professor de mitjans de comunicació social de les Universitats Major de San Andrés i Catòlica de La Paz.
El 1979 va fundar i dirigir el setmanari ‘Aquí’, caracteritzat per donar veu al poble quan els mitjans de comunicació eren dominats pels diferents règims totalitaris de Bolívia.
Espinal no es va limitar a ser un professional dels mitjans de comunicació, sinó que en va fer l’instrument del seu servei al poble, desesperançat i sense veu, de Bolívia. L’experiència de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un ferm sentit de la justícia, el van convertir en profeta de la llibertat i l'esperança.
El 21 de març de 1980 fou segrestat a mitjanit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars, per ser una figura incòmoda pel poder.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.