Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Miriam Díez Bosch - Observatori Blanquerna Comunicació, Religió i Cultura) La prestigiosa Càtedra Ferrater Mora tria cada any un pensador que durant una setmana encanta els estudiants i gironins que s’acosten a la Universitat de Girona. Hi han passat Zugmunt Bauman, Jean Goodall, Paul Ricoeur, Richard Rorty o el pare Batllori. Enguany l’antropòleg i monjo de Montserrat, Lluís Duch, ha acceptat estar una setmana repassant tota la seva trajectòria vital i acadèmica. Un autèntic plaer pels sentits.

Duch, que ha estat acompanyat per dues persones que en coneixen molt la seva obra, els professors Albert Chillón (UAB) i Anna Pagès (Blanquerna-Universitat Ramon Llull), ha parlat de tot: de la condició humana, “ambigua”, de la categoria antropològica de la “provisionalitat”, del temps, de la salut, del feminisme, de Déu.

“La nostra existència està embolcallada per històries, sovint són historietes, però històries, al capdavall”, reconeix aquest pensador, professor de la UAB i un dels cervells més privilegiats amb què compta la intel·ligència catòlica.

“La categoria de provisionalitat és molt important en el que he fet, és en la història on de debò es juga la presència de l’ésser humà en el món”. “Els éssers sempre som hereus”, afegia.

Formació teològica

Duch va parlar de la seva “excel·lent relació, gairebé familiar”, amb Raimon Pannikar, amb qui es trobava cada primer dissabte de mes a Tavertet.

Repassant els anys que el van determinar més en el seu camí intel·lectual, l’època alemanya on va fer la tesi, va lamentar que aquí “els filòsofs no tenen formació teològica, a Alemanya, sí, siguin o no creients”.

Per Duch, “un aspecte de la crisi intel·lectual dels nostres dies és la mancança persones en què un pugui reconèixer lliurement un mestre, un propiciador d’esperança”.

A les sessions, en què moderava el professor Joan Vergés, director de la Càtedra, Duch va recordar que l’ésser humà “és un emparaulador nat” i va explicar que “viure és un procés d’emparaulament en expressivitats”.

Testimonis

Aquest monjo de Montserrat, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, va dir que les persones aprenem “a través de processos d’imitació i testimoniatge”, i que “en un moment de crisi dels sistemes clàssics, el testimoniatge és la realitat que pot conduir a una certa salvació de la societat”.

Duch, que també ensenya a Mèxic i a diversos centres universitaris fora de Catalunya,  veu en un “testimoni” una "persona que amb la veracitat de la seva vida dóna raó de la veritat d’allò que diu”.

 “La crisi pedagògica i social i religiosa de la nostra societat en part està fonamentada en la presència d’innumerables receptes, camins ja fets que es consideren camins a fer. Proposo en pedagogia i de la vida quotidiana, important no són receptes sinó criteris, capacitat de discerniment i ponderació”, va recomanar.

El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Amb motiu del 75è aniversari li van dedicar el volum Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch, editat per Joan-Carles Mèlich, Ignasi Moreta –que li ha editat algunes de les seves darreres obres sobre comunicació i religió a Fragmenta- i el filòsof Amador Vega.

A les sessions també hi va assistir el pedagog Octavi Fullat. Duch va oferir també una sessió oberta a tothom al Centre Cultural de la Mercè, on va evocar la “migradesa de lèxic” que caracteritza la nostra societat, on cada cop es fa servir menys la memòria.