Lliurament del Premi Abat Marcet: el català també es defensa des de l’Església

(Jordi Llisterri –CR) Aquest divendres al vespre a l’Ateneu Barcelonès s’ha lliurat el II Premi Abat Marcet de llibre religiós en llengua catalana, convocat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Hi han assistit els dos autors dels llibres premiats ex aequo, la teòloga francesa Marion Muller-Colard per l’obra L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia (Fragmenta Editorial), i el caputxí Jordi Cervera que ha publicat Els exiliats i empresonats de la Bíblia (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

Les intervencions durant l’acte han coincidit en la permanència de la necessitat de defensar i promoure la llengua catalana, en ple debat públic sobre el seu ús i supervivència. El president de la Lliga Espiritual, el pedagog Carles Armengol, ha obert l’acte explicant que precisament aquesta entitat va néixer fa 122 anys amb l’objectiu de “difondre la pregària en català en una església molt castellanitzada”. “Amb el pas del temps això ha canviat molt, però no els intents de castellanitzar l’Església de parla catalana, com es veu clarament, per exemple, al País Valencià”, ha assegurat. Armengol ha destacat que l’objectiu del premi és “visibilitzar el llibre en català de temàtica religiosa, en un moment en què costa trobar llibres religiosos en les llibreries i més si el llibre és en català”. En canvi, el premi demostra que “es publica molt, i molt bo”.

Per tancar l’acte, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, ha parlat d’un “premi jove però estratègic”, precisament pel foment del català, la difusió del pensament i el coneixement, i de les iniciatives editorials. També ha fet esment a “la contribució de la Lliga a l’arrelament de l’Església en el nostre país”, des d’una “de les entitats més antigues de Catalunya”. Alhora, s’ha congratulat que un dels llibres premiats posin en evidència la situació injusta que dels polítics catalans que han estat a la presó o que són a l’exili.

Abans de recollir el premi, s’han glossat les obres reconegudes per dos membres del jurat. La filòloga Silvia Coll-Vinent ha explicat com Muller-Colard “ens porta l’experiència de Job a casa” a partir la pròpia experiència de sofriment i de la impotència davant del dolor. La lliçó del llibre, traduït per Adrià Pujol, “és que val la pena córrer el risc de viure”. El llibreter Pere Fàbregues, ha remarcat com Cervera posa en evidència que “la Bíblia assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos” i la distinció entre “llei i justícia”. Una lectura sobre l’empresonament i l’exili que en la situació actual “ens fa veure que la Bíblia és un llibre sense data de caducitat”.

Després de recollir el guardó, els autors han agraït el premi en una breu intervenció. El jurat també ha fet una menció especial al llibre del Hilari Raguer Hal·lelu·iah. Introducció a la Litúrgia de les Hores. (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), com a reconeixement al monjo i historiador mort l’any passat.

En l’acte, el prior de l’Abadia de Montserrat, el pare Bernat Juliol, ha glossat la figura d’Antoni Maria Marcet, abat de Montserrat del 1913 al 1946 i que dona nom al premi. L’ha reconegut com un home d’església dedicat a l’acompanyament i la formació dels monjos i com un home de cultura, que va fer créixer la biblioteca, l’arxiu o l’editorial montserratina. Des d’aquest preocupació “va apostar decididament per la llengua i la cultura catalana”, fet que li va arribar a portar problemes amb la dictadura de Primo de Rivera. Després, va quedar molt marcat per la tragèdia de la Guerra Civil, durant la qual es va haver d’exiliar i va haver de patir l’assassinat de 20 dels seus monjos. “És ben merescut que el premi de la Lliga al llibre religiós en català digui el nom de l’Abat Marcet”, ha conclòs.