Un llibre radiografia el Caravaggio de Montserrat

(Abadia de Montserrat) Aquest dimarts s'ha presentat el segon volum de la col·lecció de monografies en petit format de les obres més emblemàtiques del museu montserratí, que Publicacions de l’Abadia de Montserrat publica en edició catalana i castellana. Es tracta del llibre Sant Jeroni penitent de Caravaggio, de l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon, membre del consell assessor del Museu de Montserrat (MDM).

El llibre Sant Jeroni penitent de Caravaggio, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, s’ha editat en llengua catalana i castellana, i ofereix quatre grans blocs. El primer situa Caravaggio dins la història de l’art i les raons per les qual és considerat un dels pintors més importants de tots els temps, un dels pocs que amb seguretat marca un abans i un després en el desenvolupament de la pintura europea. D’una forma molt didàctica, Artur Ramon explica allò que fa de Caravaggio un artista diferent i també les raons per les quals durant gairebé tres-cents anys ha estat pràcticament oblidat, fins que és redescobert, principalment per Roberto Longhi, en la cèlebre exposició antològica feta a Milà el 1951, on ja va figurar per primera vegada el Caravaggio de Montserrat.

Una aportació genial de l’autor en aquest text ha estat vincular la descoberta de Caravaggio amb el cinema neorealista italià. El cinema de la verità de Pier Paolo Pasolini i molts detalls de Fellini i d’altres autors s’inspiren en personatges i en detalls dels quadres de Caravaggio. Aquesta constatació aporta a Caravaggio una actualitat que el fa doblement atraient.

La segona part del llibre està dedicat a la biografia de l’artista. Artur Ramon pren com a base del seu esbós biogràfic els estudis i aportacions de Roberto Longhi, i referma les seves apreciacions en les fonts documentals més antigues i solvents que ell cita en italià. La biografia de Caravaggio va lligada amb les seves obres. Per això, seguir fil per randa la vida d’aquest pintor és repassar la seva obra completa.

Artur Ramon desfà tòpics i presenta un Caravaggio gens bohemi, compromès amb la seva feina, capaç de realitzar una gran obra en molt poc temps i amb una producció força abundant si es tenen en compte els pocs anys que va estar actiu com a pintor amb nom propi i la constant mobilitat a què va estar obligat com a conseqüència del seu caràcter tempestuós. Amb tot, l’autor no calla ni endolceix els aspectes personals, l’homosexualitat o l’agressivitat que van enterbolir la vida d’aquest geni davant dels seus contemporanis, tot i que des d’una perspectiva històrica actualment això ens sembli irrellevant.

El tercer apartat del llibre se centra directament en el Sant Jeroni penitent, el Caravaggio de Montserrat. Artur Ramon explica qui era el marquès Vincenzo Giustiniani i el seu germà Benedetto, que era cardenal, que van ser els qui van encarregar aquest quadre. Ens explica, encara, les motivacions de l’encàrrec i el significat ideològic i espiritual que comporta el tema del sant savi i penitent. Ens indica els precedents i els concomitants d’aquest quadre en l’obra de Caravaggio: el Sant Jeroni de la Galleria Borghese, el Sant Jeroni de La Valletta, els diversos Sant Joan en actitud i tractament semblant al de Montserrat.

Es mereix una especial consideració la història d’aquest quadre que es va mantenir en el cercle familiar dels Giustiniani fins que el pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, el va comprar en una subhasta dels mobles i quadres del Palazzo Magni de Roma, el 1915. Vénen després els avatars de l’autentificació del quadre avalat per Roberto Longhi, però també contradit per alguns estudiosos i l’epopeia de la seva vindicació en les diverses exposicions internacionals en què ha participat. Actualment, com demostra Artur Ramon, el Caravaggio de Montserrat és majoritàriament considerat com a obra autèntica del seu autor no solament per raons estilístiques, sinó també documentals.

Finalment, el volum ofereix el rànquing de les exposicions en què ha participat aquest quadre i una bibliografia selecta que en gran part és citada en el transcurs del llibre que, tot i ser breu i de petit format, és admirablement documentat i força il·lustrat.

La col·lecció de monografies en petit format de les obres més emblemàtiques del MDM es va iniciar amb el volum El venedor de tapissos de Marià Fortuny, realitzat pel pareJosep de C. Laplana.

[Fotografia: Òscar Bardají]