D’aquí aproximadament dues setmanes farà un any de la publicació de l’exhortació apostòlica Dilexit nos, signada pel papa Francesc i dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Quasi un any més tard, Lleó XIV pren el testimoni del seu predecessor amb Dilexi te - en català. “T’he estimat”-, la seva primera exhortació apostòlica, presentada aquest 9 d’octubre a la Sala de Premsa de la Santa Seu.
En la roda de premsa hi han intervingut el cardenal Michael Czerny, prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral; el cardenal Konrad Krajewski, almoiner de Sa Santedat i prefecte del Dicasteri per al Servei de la Caritat; Frédéric-Marie Le Méhauté, provincial dels Germans Menors de França/Bèlgica i doctor en teologia, la religiosa Clémence, petita germana de Jesús de la Fraternitat de les Tres Fonts de Roma.
El document, de 121 punts, és fruit d’un treball iniciat pel mateix Francesc i completat pel seu successor, el papa Lleó. Dilexi te reprèn el fil del magisteri social de l’Església i aprofundeix en el vincle inseparable entre la fe i l’amor als pobres, a qui el Papa descriu com “la figura mateixa del Crist” i “el nucli incandescent de l’Evangeli”.
Signada el 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís, l’exhortació s’inspira en les paraules de l’Apocalipsi (“Dilexi te”) i s’inscriu en la tradició dels grans textos socials dels últims cent cinquanta anys: de Mater et Magistra de Joan XXIII a Populorum progressio de Pau VI, passant per la Caritas in veritate de Benet XVI i per l’opció preferencial pels pobres de Francesc.
“La manca d’equitat és l’arrel de tots els mals socials”
Els rostres de la pobresa
Lleó XIV descriu la pobresa com una realitat amb múltiples rostres: la manca de mitjans materials, l’exclusió social, la pobresa moral i espiritual, la negació de drets i llibertats. “La manca d’equitat és l’arrel de tots els mals socials”, adverteix el papa, que denuncia “la dictadura d’una economia que mata” i una “cultura del descartament” que tolera la fam i la misèria com a fets normals.
El pontífex, no només fa un diagnòstic dels mals que afecten aquesta realitat, sinó que aborda de manera frontal la violència contra les dones, la malnutrició i les desigualtats educatives. En aquest sentit, un exemple el trobem en l’apartat que el papa dedica a la pobresa infantil: “Els petits tenen dret al coneixement, com a requisit fonamental per al reconeixement de la dignitat humana”.
“servir els pobres no és un gest de superioritat, sinó un encontre entre iguals”
Els migrants i el rostre de Crist
Un apartat extens està dedicat a les migracions, amb la imatge del petit Alan Kurdi com a símbol de la indiferència global. “En cada migrant rebutjat hi ha Crist que truca a les portes de la comunitat”, recorda Lleó XIV, fent seus els quatre verbs de Francesc —acollir, protegir, promoure i integrar— i insistint que servir els pobres “no és un gest de superioritat, sinó un encontre entre iguals”.
“Les estructures d’injustícia s’han de destruir amb la força del bé”
L’exhortació és també una crida a l’acció i a la conversió personal, sempre a partir de combatre aquelles realitats que sovint es mostren paral·lelament reals i injustes: “Les estructures d’injustícia s’han de destruir amb la força del bé. El papa demana una “transformació de mentalitat” davant la il·lusió d’una felicitat basada en la riquesa i el poder, i exhorta el poble de Déu a “fer sentir una veu que desperti, que denunciï, que s’exposi fins i tot al risc de semblar insensata”.
“l’amor pels pobres és la garantia evangèlica d’una Església fidel al cor de Déu”
“Una Església que torna la dignitat als pobres”
En la presentació, el cardenal Czerny ha definit Dilexi te com “una reflexió de l’Església pels pobres i amb els pobres”, subratllant que “la pobresa, més enllà d’un problema sociològic, és un element espiritual pel qual Déu parla a l’Església”.
El cardenal Krajewski, per la seva banda, ha recordat que “l’elemosineria és el servei d’urgència del Papa Lleó, per ajudar en nom del Papa els més necessitats. L’església re-dona la dignitat als pobres a través de com els tracta”, i ha afirmat que “l’amor pels pobres és la garantia evangèlica d’una Església fidel al cor de Déu”.
Dilexi te es presenta, així, com una autèntica “magna carta” sobre la manera com l’Església ha de mirar, escoltar i servir els pobres. Si Francesc havia posat l’accent en la compassió i la proximitat, Lleó XIV en subratlla l’arrel teològica i espiritual: la fe no pot separar-se mai de l’amor actiu pels qui viuen en la pobresa.