Lleó XIV portarà a la UNESCO el debat sobre la intel·ligència artificial, l’educació i la pau

El papa intervindrà el 25 de setembre a París, en el marc del seu proper viatge apostòlic a França, en una visita que recuperarà la presència d’un pontífex a l’organització després de Joan Pau II

El papa Lleó XIV intervindrà el proper 25 de setembre a la seu de la UNESCO a París, en el marc del seu viatge apostòlic a França. El Pontífex participarà en una jornada dedicada a alguns dels grans reptes del present —la intel·ligència artificial, l’educació, la integritat de la informació, la creació artística i la pau— i pronunciarà un discurs davant representants polítics, acadèmics, culturals i de les noves generacions.

La visita tindrà lloc quatre mesos després que Lleó XIV intervingués davant les Corts Generals espanyoles. El 8 de juny, durant el seu viatge apostòlic a Madrid, Barcelona i Canàries, el Papa va pronunciar un discurs davant els membres del Congrés dels Diputats i del Senat, en una intervenció que va constituir la primera vegada que un pontífex parlava davant el Parlament espanyol.

A París, el registre serà diferent però mantindrà un mateix fil conductor: la defensa de la dignitat humana enmig de les grans transformacions del món contemporani. Si a Madrid Lleó XIV es va adreçar als legisladors sobre la convivència social, la vida humana, la democràcia i la responsabilitat política, a la UNESCO afrontarà especialment els interrogants que planteja el desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial.

Retorn a la UNESCO 46 anys després

L’acte tindrà també un fort component simbòlic. Serà la primera visita d’un papa a la UNESCO des que Joan Pau II va acudir a la seu parisenca el 2 de juny de 1980, en un dels grans discursos internacionals del seu pontificat.

Aquella intervenció de Joan Pau II va estar centrada en la cultura i l’educació com a dimensions essencials de la persona. El papa polonès defensava que el progrés no podia entendre’s només en termes materials i situava la cultura en el centre de qualsevol projecte de desenvolupament humà.

Ara Lleó XIV tornarà al mateix escenari en un context radicalment diferent. La qüestió ja no és només com preservar les cultures davant els grans canvis socials, sinó com garantir que una tecnologia capaç de transformar profundament l’educació, la comunicació, el treball i la creació artística continuï estant sotmesa a criteris humans i ètics.

Una tradició de grans discursos

La presència de Lleó XIV a la UNESCO s’inscriu en una tradició que els papes han anat consolidant des de la segona meitat del segle XX. Des de Pau VI, els pontífexs han utilitzat els grans fòrums internacionals com a altaveus d’una veu que vol anar més enllà de les fronteres de l’Església i adreçar-se al conjunt de la comunitat internacional.

El precedent més clar és el discurs de Pau VI davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, el 4 d’octubre de 1965. En plena Guerra Freda, el papa va convertir aquell parlament en una gran crida a la pau i a la cooperació entre els pobles, inaugurant una manera d’entendre la presència papal en aquests escenaris com una intervenció de caràcter moral davant els grans reptes de la humanitat.

Des d’aleshores, els grans discursos pontificis davant institucions internacionals han esdevingut moments especialment significatius dels pontificats. No es tracta d’intervencions legislatives ni de pronunciaments polítics en sentit estricte, sinó de discursos que intenten posar sobre la taula principis que, des de la perspectiva de cada papa, haurien de guiar les decisions dels estats i de la comunitat internacional.

De la defensa de la llibertat de Joan Pau II a la relació entre fe i raó de Benet XVI

Joan Pau II va convertir aquesta presència internacional en una de les marques del seu pontificat. A més del discurs a la UNESCO, va intervenir davant l’ONU el 1979 i el 1995 i va parlar davant el Parlament Europeu el 1988, amb la defensa de la llibertat, els drets humans, la cultura i la construcció europea com alguns dels grans eixos del seu missatge.

La seva intervenció davant la UNESCO va adquirir una rellevància especial perquè situava la cultura en relació directa amb la dignitat de la persona. En un món dividit per blocs ideològics, Joan Pau II reivindicava que cap projecte polític o econòmic podia prescindir de la dimensió espiritual i cultural de l’ésser humà.

Benet XVI va continuar aquesta tradició, però amb un accent més filosòfic. Davant l’ONU, el 2008, va reflexionar sobre els drets humans i els fonaments del dret internacional, mentre que el 2011, davant el Bundestag alemany, va pronunciar un dels seus discursos més coneguts sobre la relació entre dret, justícia, raó i democràcia. En aquest cas, el papa alemany no es limitava a reclamar determinades polítiques. Plantejava una pregunta més profunda: sobre quins fonaments es construeix una societat justa i què ha de protegir realment la política?

Francesc: dels parlaments als descartats

Amb Francesc, els grans fòrums internacionals van adquirir un accent especialment social. El papa argentí va parlar davant el Parlament Europeu i el Consell d’Europa el 2014 i, un any després, va intervenir davant el Congrés dels Estats Units i davant l’Assemblea General de les Nacions Unides. A Washington, Francesc va defensar la política com una forma de servei al bé comú. A Nova York, va posar el focus en la pobresa, les desigualtats, les migracions, la guerra, la protecció del medi ambient i la necessitat d’enfortir el multilateralisme.

La seva presència davant aquests organismes va consolidar encara més la idea del papa com una veu moral d’abast universal, capaç d’adreçar-se a institucions polítiques sense convertir-se en un actor polític més. El seu discurs buscava interpel·lar els responsables públics des d’una perspectiva centrada en la persona, especialment en aquells que queden als marges dels grans processos econòmics i polítics.

Lleó XIV, de les Corts a la UNESCO

Lleó XIV ja ha començat a seguir aquesta mateix camí. La seva intervenció davant el Parlament espanyol, el passat 8 de juny, va demostrar la voluntat del nou pontificat d’entrar en diàleg directe amb les institucions democràtiques i amb els responsables de la vida pública. El discurs, pronunciat al Congrés dels Diputats davant els representants de les dues cambres, va abordar la responsabilitat de la política en l’ordenació de la convivència social.

Ara, a París, el papa donarà un pas més i tornarà a un dels espais que millor simbolitzen aquesta tradició de diàleg entre la Santa Seu i la comunitat internacional. La UNESCO ofereix, a més, un escenari especialment adequat per a les preocupacions que han anat adquirint protagonisme en el pontificat de Lleó XIV, sobretot pel que fa a la tecnologia, l’educació i la defensa de la dignitat humana.

La jornada començarà al matí amb un Fòrum de la Joventut en l’Era Digital, que reunirà joves, artistes, intel·lectuals i investigadors per reflexionar sobre els desafiaments plantejats per la intel·ligència artificial. A la tarda, està prevista l’arribada del papa, una reunió bilateral amb el director general de la UNESCO, Khaled El-Enany, i una cerimònia d’alt nivell en què intervindran tant el Pontífex com el director general.

La gran pregunta davant la intel·ligència artificial

El rerefons de la visita serà la primera encíclica de Lleó XIV, Magnifica Humanitas, que ha situat la defensa de la persona davant els nous desenvolupaments tecnològics entre les preocupacions del pontificat. La UNESCO considera que aquesta preocupació coincideix amb els seus propis esforços per establir marcs ètics per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i reforçar l’educació i el pensament crític en l’era digital.

En aquest context, està prevista la signatura d’un acord marc entre la UNESCO i la Santa Seu per reforçar la cooperació en l’àmbit de la intel·ligència artificial. La iniciativa vol aprofundir en una idea que probablement ocuparà bona part del discurs papal: que la innovació tecnològica no pot avançar al marge de la dignitat, la llibertat i la capacitat de discerniment de les persones.

Així, el discurs de París permetrà veure com Lleó XIV va perfilant la seva pròpia veu en els grans escenaris internacionals. Des de la crida de Pau VI a la pau davant l’ONU fins a la defensa dels drets humans de Joan Pau II, la reflexió de Benet XVI sobre els fonaments de la democràcia i la denúncia de les desigualtats de Francesc, els papes han convertit aquests fòrums en espais privilegiats per plantejar les grans preguntes del seu temps.