En un gest carregat de simbolisme i implicacions pastorals de llarg abast, el papa Lleó XIV ha aprovat oficialment la incorporació d’una nova Missa per la custòdia de la creació al Missal Romà. L’anunci s’ha fet aquest matí a les 10 h en roda de premsa al Vaticà, i marca un punt d’inflexió en la resposta de l’Església catòlica a l’emergència climàtica global.
Es tracta d’un formulari litúrgic -és a dir un conjunt de textos i oracions preestablerts que s'utilitzen en la celebració de la litúrgia i que serveixen com a guia per a les diferents parts de la missa- pensat per ser celebrat arreu del món com a pregària i compromís per la protecció de la natura, el clima i totes les criatures. És la primera vegada que el Missal inclou explícitament una missa dedicada a l’ecologia integral. “La creació és un tresor preciós que cal estimar, custodiar i fer progressar, i alhora transmetre de generació en generació”, afirma el decret papal on s’anuncia la creació d’aquest formulari.
El text, emès pel Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i signat pel cardenal Arthur Roche -el prefecte-, destaca el fonament teològic d’aquesta iniciativa: la creació no és només l’escenari del pla de Déu, sinó el seu primer acte d’amor. “El misteri de la creació és l’inici de la història de la salvació, que culmina en Crist”, s’hi llegeix. Això vol dir que cuidar la Terra no és només un deure ètic o polític, sinó un acte espiritual profund. En aquest sentit, és importar remarcar que aquest formulari estableix el guió per a la “Missa per la custòdia de la Creació”. El mot ‘custòdia’ ha estat triat perquè, tal com indiquen els fonaments teològics i bíblics del text “de treball” que el Dicasteri ha difós, vol dir tenir cura, protegir, preservar, conservar vigilar, tot responent a una “reciprocitat responsable” entre l’ésser humà i la natura.
Una litúrgia per a temps crítics
La nova missa arriba en un context mundial on la crisi climàtica ja no és una amenaça difusa, sinó una realitat que sacseja pobles sencers: incendis, sequeres, inundacions i pèrdua de biodiversitat que afecten sobretot els més pobres. De fet, a Catalunya, recentment hem estat testimonis d’aquestes amenaces, com per exemple, amb la dura sequera que va assedegar el país durant 2 llargs anys, o els incendis que aquesta setmana han assolat les comarques de la Segarra, la Noguera i l’Urgell. El vaticà no ha volgut quedar-se al marge i ha decidit intervenir on sap que pot tenir un gran impacte espiritual: en la celebració de l’Eucaristia. “És evident que l’obra de la creació està seriosament amenaçada per l’ús irresponsable i l’abús dels béns que Déu ha confiat a la nostra cura”, recorda el decret, tot citant l’encíclica Laudato si’.
Amb aquesta nova celebració, el Papa Lleó XIV consolida la línia marcada pel Papa Francesc amb el seu crit a una “conversió ecològica”, i hi afegeix un nou nivell de compromís: la litúrgia com a motor de transformació.
L’Eucaristia com a resposta ecològica
El decret, i per tant el formulari d’aquesta nova missa, no es limita a una reflexió simbòlica. Va al cor del cristianisme: la celebració eucarística. “En el Pa eucarístic, la creació s’estén cap a la divinització”, deia Benet XVI, citat al document. És a dir, la Terra no només és el lloc on vivim, sinó que participa del mateix misteri de redempció. I l’Eucaristia, que celebra el do de la vida de Crist, esdevé també una pregària pel món natural. “L’Eucaristia és també font de llum i de motivació per a les nostres preocupacions per l’ambient”, conclou el decret, que ara declara text típic el formulari, redactat en llatí i disponible per a totes les esglésies.
El text que aquest matí s’ha difós, s’inclou dins del Missal Romà, entre les “Missae et Orationes pro variis necessitatibus vel ad diversa” -en català, les Misses i oracions per vàries necessitats i diverses circumstàncies- i, en concret, en la secció dedicada a les misses “Pro circumstantiis publicis” -per les necessitats públiques-. Cal recordar, però, que el formulari presentat pot ser adaptat i traduït lliurement per les Conferències Episcopals segons el Codi de Dret Canònic. Per mor d’aquesta disposició, haurem d’esperar que la Conferència Episcopal Espanyola adapti el formulari i que, amb posterioritat, siguin confirmats pel Dicasteri.
Una nova espiritualitat verda
Més enllà de l’àmbit litúrgic, aquest gest pot llegir-se com un intent del pontificat de Lleó XIV de rellançar una espiritualitat ecològica més viva, més arrelada en la praxi quotidiana dels fidels. No es tracta només de celebrar una missa de tant en tant pel planeta: es tracta de transformar la manera com preguem, celebrem i vivim la fe en un món ferit. Amb aquesta decisió, el Vaticà fa un pas ferm cap a una Església que no només parla de medi ambient, sinó que el posa al centre de la seva vida espiritual i sacramental.
Potser, com deia Sant Agustí i recorda el decret en la seva obertura: “Les teves obres et lloen, perquè t’estimem, i t’estimem perquè et lloïn les teves obres”. Ara, aquestes obres —els rius, les muntanyes, els boscos, els oceans— tenen finalment una missa dedicada la seva protecció i custòdia.
I amb ella, l’Església catòlica es planta —davant l’altar i el món— com a defensora explícita de la ‘casa comuna’.
