La llengua catalana enriquida pel moviment bíblic

(Bisbat de Girona) "El moviment bíblic a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Persones i obres" és el títol de la lliçó inaugural de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, que va pronunciar aquest dijous Joan Naspleda a la sala Doctor Estela del Seminari diocesà. Prèviament, el bisbe Francesc Pardo va presidir la celebració d'una eucaristia a l'església de Sant Martí Sacosta del Seminari amb la participació d'alumnes i professorat del centre.
La lliçó de Naspleda va estar dividida en dues parts. En la primera, l'autor va reflectir el context bíblic catòlic general, i en la segona, el moviment bíblic a Catalunya. Aquest moviment va ser impulsat a casa nostra per dues forces: una d'intraeclesial, amb l'impuls dels papes Lleó XIII i Pius X, i una altra d'àmbit cultural, amb la voluntat –fruit de la Renaixença– d'enriquir la llengua catalana amb una versió dels textos bíblics. Naspleda va assenyalar, entre d'altres qüestions, que hi ha "un gran i pesant buit de 500 anys en el coneixement del text bíblic en llengua catalana". Aquest buit va des de la traducció feta per Bonifaci Ferrer, impresa a València el 1478, fins a la versió de la Fundació Bíblica Catalana, publicada entre els anys 1928 i 1948.