La “Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo” ha entrat aquest dimecres 26 de febrer a tràmit al Parlament de Catalunya amb el suport de la majoria dels grups parlamentaris. La iniciativa ha estat registrada per Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra, i esdevé una proposta sense precedents a Europa.
La llei, impulsada per cinc entitats socials (Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida) i dirigida pel catedràtic honorari de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Antoni Milian, compta amb el suport de 35 entitats del sector social i cinc col·legis professionals.
Durant cinc anys, s’ha treballat en un text de consens que garanteixi els drets de les persones sense llar. Entre les principals mesures, la proposició inclou la creació de l’“espai residencial digne”, una prestació garantida en la cartera de serveis socials per eradicar la vida al carrer. A més, estableix l’empadronament obligatori en tots els municipis, encara que la persona visqui al carrer, per garantir l’accés als serveis socials i sanitaris i a prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital.
La llei promou la creació d’un marc normatiu específic que permeti una resposta coordinada entre els diferents nivells d’administració i institucions socials
També s’exigeix als municipis de més de 50.000 habitants que facin recomptes i enquestes sobre el sensellarisme per dimensionar-ne la problemàtica i elaborar un mapa de la seva extensió a Catalunya. El text preveu equips de carrer interdisciplinaris, centres de baixa exigència, serveis d’higiene i consigna, i prohibeix que les ordenances municipals sancionin la mendicitat, excepte en casos de violència, intimidació o xarxes delictives.
A més, la llei promou la creació d’un marc normatiu específic que permeti una resposta coordinada entre els diferents nivells d’administració i institucions socials. Això inclou la implicació dels ajuntaments, consells comarcals i el Govern de la Generalitat per garantir una aplicació efectiva de les mesures establertes.
Segons dades de les entitats socials, el nombre de persones en situació de sensellarisme a Catalunya ha augmentat exponencialment en els darrers anys, superant les 24.000. L'impacte de la crisi econòmica, l'increment del preu de l'habitatge i la precarització laboral han estat factors determinants en l'agreujament de la situació. La llei es focalitza en donar una resposta immediata i efectiva a les persones que viuen al ras, en albergs temporals, refugis per a dones, centres per a immigrants i altres situacions de vulnerabilitat extrema.
La necessitat d'un canvi de mentalitat en la societat i les institucions
Antoni Milian ha destacat que la proposició suposarà “un canvi de paradigma”, ja que, per primera vegada, un text legal aborda el problema del sensellarisme de manera integral. Les entitats socials han subratllat que la llei no suposa una gran despesa econòmica i que generarà un alt retorn social. La implementació de mesures preventives i d’atenció directa permetrà, segons els experts, una reducció significativa del nombre de persones en situació de carrer en els propers anys.
Aquesta proposta de llei ja es va presentar en la legislatura anterior, però la seva tramitació es va veure interrompuda per la dissolució del Parlament. Ara, les entitats promotores demanen una aprovació ràpida per evitar situacions com la viscuda aquesta nit a l’aeroport del Prat, on diverses persones sense llar han estat desallotjades sense cap alternativa habitacional.
Els promotors de la llei també han destacat la necessitat d'un canvi de mentalitat en la societat i les institucions, deixant enrere la criminalització de les persones sense llar i avançant cap a un model basat en la protecció i la reinserció social. La proposta també posa el focus en la perspectiva de gènere, atès que les dones sense llar pateixen situacions de violència i vulnerabilitat específiques que requereixen una atenció diferenciada.
Les entitats promotores
La Comunitat de Sant’Egidio és un “subjecte internacional”, una comunitat cristiana que va néixer a Roma al 1968 l’endemà del Concili Vaticà II, conegut pel seu treball amb els més pobres i en situacions de gran pobresa en tot el món. Amb el pas dels anys s’ha convertit en una fraternitat de comunitats arrelades en més de 75 països del món. La solidaritat a favor de les persones desafavorides i el servei a les persones més fràgils i amb escassos recursos és viscuda com un servei voluntari i gratuït: "L’amistat amb tothom, però sobretot amb els més pobres, caracteritza el seu servei".
A Sant Joan de Déu Serveis Socials, des del 1979 creen oportunitats perquè persones i famílies que no tenen llar puguin viure amb dignitat, amb un compromís d'acompanyar-les de forma integral i contribuir així a una societat més justa. Per fer-ho, compten amb una xarxa de pisos d'inclusió, tres centres residencials per atendre situacions diverses i un centre diürn; i treballen amb aliança amb altres entitats i administracions.
Arrels Fundació és una entitat que, des de 1987, atenen i orienten les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona. Ofereixen atenció social a les persones afectades pel sensellarisme, sensibilitzem la ciutadania i incidim en les administracions i la societat civil.
Càritas Catalunya es va crear l’any 1992 i està formada per les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L'objectiu principal és l’ajuda al desenvolupament integral de totes les persones que es troben en situació de fragilitat social.
Assís Centre d’Acollida és una entitat social que, des del 2001, treballa per garantir els drets de totes les persones sense llar, i en especial a les dones que viuen en aquesta circumstància. Per a això, desenvolupa programes dirigits a atendre les necessitats de les persones en situació d'exclusió: habitatge digne, formació i inserció sociolaboral, salut, i cobertura de les necessitats bàsiques, entre d'altres.
