Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) El llarg i encara pendent procés de canonització del beat Ramon Llull no és obstacle per continuar aprofundint en la seva figura i pensament. Al contrari, és un repte i una motivació que va copant actes, congressos i publicacions. El darrer exemple ha tingut lloc aquest dijous al vespre a l'Aula Magna de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ha acollit la sessió 'El beat Ramon Llull, font d’inspiració i de recerca'. Aquest matí a la Sagrada Família també s'ha celebrat una jornada acadèmica sobre Ramon Llull i Antoni Gaudí.

L'acte de dijous ha estat exemple del diàleg entre fe i cultura, present en la figura de Llull. Un motiu de satisfacció, ha explicitat el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i ocasió "per aprofundir en un literat amb cor creient". Un somni fet realitat, ha explicat Taltavull, "per poder acostar-se al beat amb nous coneixements".

Taltavull ha reconegut que la figura de Llull ha adquirit molta importància en els darrers temps. Un home de fe, ha explicat, "fins i tot en matèries més seculars, i amb un fort pensament missioner". L'acte també ha servit per presentar algunes obres de Llull acabades d'editar i publicar. Taltavull s'ha interrogat sobre el sentit que pren avui, en ple món digital, acostar-se a una pregària com les de Llull del segle XIII. "Llull és per a tothom que estigui assedegat", ha explicat, "però cal fer silenci i escoltar perquè llegir a Llull pot ser una veritable artesania meditativa".

Per al bisbe de Mallorca les obres de Llull presentades aquest dijous són una resposta "per acostar Llull al poble senzill", i alhora un revulsiu per continuar coneixent la seva figura. "Cal saber-ne més i escriure més sobre ell, sobre el Llull creient, ja que el llegat de Llull és eina d'evangelització avui".

Llull, "prolífic i immens"

La directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Torras, que assitia a l'acte en nom de la nova Consellera de Cultura, s'ha mostrat il·lusionada i agraïda per la figura de Ramon Llull, "una de les nostres meravelles", ha afirmat. Prolífic, immens, Llull és, per a Torras, un home "que pensa en un món d'espases", un home que "promou el diàleg i el diàleg interreligiós", que creu en la força de la paraula "i qüestiona inclús la seva veritat".

El director de l'Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears, Francesc Rotger, ha volgut remarcar la feina "silenciosa" de l'edició de les obres presentades en l'acte. Una feina discreta però "una de les millors feines actuals en llengua catalana". Rotger, que té l'insòlit avantatge d'haver viscut a la casa de Ramon Llull, ha reconegut que Llull ha inspirat de tot, des de sèries de televisió, documentals, còmics, o fins i tot musicals. "Llull és tot el contrari a una figura momificada de fa set segles".

El rector de la 'Maioricensis Schola Lullistica', Jordi Gayà, ha estat l'encarregat de presentar les dues primeres obres sobre Ramon Llull, concretament les obres Enchiridion Theologicum Lullianum i Raimondo Lullo e il nuovo dialogo tra cristinanesimo, ebraismo e islam (AUSP, 2019).

En la primera obra es recullen els textos majors teològics de Llull sobre el diàleg, i s'entreveuen algunes línies principals del mètode apologètic de Llull sobre el diàleg a partir de certes preguntes com "què entenia Llull per missió, si hi havia algun model que pogués inspirar-lo?, o quines eren les motivacions conceptuals de Llull". El segon llibre compta amb 146 textos de Llull, reproduïts originalment.

Gayà rceoneix que Llull té moltes facetes, i que sovint la quantitat magna de la seva obra, extensíssima, "pot arribar a descoratjar". Afirma, però, que una obra com les presentades aquest dijous "pot ajudar a que Llull sigui encara més conegut avui arreu del món".

Després d'una pausa musical a piano a càrrec de Joan-Francesc Cortès, ha estat el torn del director executiu de l’Aula Lul·liana de Barcelona i professor de la Universitat de Barcelona, Albert Soler, que ha presentat quatre obres més sobre Llull. Concretament les Actes del Congrés d’Obertura de l’Any Llull. «En el setè centenari de Ramon Llull: el projecte missional i la pervivència de la devoció», les Actes del Congrés de Clausura de l’Any Llull. «Ramon Llull, pensador i escriptor» (Universitat de les Illes Balears i Universitat de Barcelona, 2017 i 2018), el volum Mil proverbis. Proverbis d’ensenyament de Ramon Llull (Patronat Ramon Llull, 2018), i el llibre Hores de Ramon Llull (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019).

Exemple d'entesa

Soler ha expressat que Llull ha estat sempre "un personatge de polèmica", però que això mostra "que és un home de frontera, però també és persona de consens, de trobada". Els llibres presentats aquest dijous són un exemple d'aquesta entesa i col·laboració, ja que s'han produït gràcies a la col·laboració entre entitats i organitzacions diverses. "Tant debò Llull serveixi d'exemple com a entesa per a les persones", ha demanat Soler.

El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, ha sintetitzat el paral·lelisme evident entre Sant Francesc d'Assís i Ramon Llull, aquest darrer "dels pocs cristians conscients a l'època del que representava l'Islam". Per a Puig, tant Sant Francesc com Llul "van plantar en el cor de la història la llavor del diàleg". Cal avui, ha demanat, "tenir en compte aquests referents", i ha advocat perquè Llull es converteixi "en mestre de la Pau".

L'acte l'ha clos el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella. "Llull va traspassar les fronteres dels primers pensadors cristians", ha afirmat Omella, i ha recordat que "el Credo és l'espina dorsal del pensament de Llull". 700 anys després, ha explicat el cardenal, "ha arribat l'hora de reconèixer la seva santedat i reconèixer una figura sovint injustament oblidada".

L'acte d'aquest dijous al vespre ha comptat amb una nombrosa representació de càrrecs eclesiàstics, religiosos i culturals, com l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Planellas; el Vicerrector de Política Acadèmica i adjunt al rector de la Universitat Ramon Llull, Jordi Riera; l'ex president del Parlament, Joan Rigol; el director general de Blanquerna - URL, Andreu Ibarz; el director general de la Institució Cultural del CIC, Carles Duarte; el postulador de la causa de Ramon Llull, Gabriel Ramis; el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Eduard Rey, o els bisbes auxiliars de Barcelona, Sergi Gordo i Antoni Vadell, entre d'altres personalitats destacades.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.