Llegir per no evadir-se de la realitat dolorosa

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat d’Andreu Trilla

(Ramon Bassas - CR) Aquest escolapi nascut a Balaguer el 1940, i que va ser provincial dels escolapis a Catalunya, es fa un tip de ressenyar llibres, de traduir-los o corregir-los, a banda de la seva activitat docent i social, especialment en l’àmbit de l’anomenat quart món. Demanar-li a Andreu Trilla que en triï un per aquest estiu és, doncs, una mica compromès. Però no triga gens en donar-nos un títol. Tria El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger, que va assolir el Premi Prudenci Bertrana el 2010. Una tria feta abans dels atemptats d'aquest estiu.

“¿Què sabem, de debò, del que passa a l’Afganistan, del que hi pateixen especialment les dones?” comença preguntant-se, i preguntant-nos, el pare Andreu Trilla. “Aquesta pot ser una pregunta teòrica; però pot ser també un al·licient per llegir” aquest llibre. Es tracta de la història d’una de les dues autores, Nadia Ghulam, on hi explica com era el país on va néixer i créixer, en plena guerra, en plena lluita, encara present, per fer vida normal, si és que això és possible. Ella mateixa va patir a Kabul greus ferides a causa d’una bomba, amb només vuit anys, que li va deixar importants seqüeles físiques, a banda de pèrdues familiars.

“Després d’haver llegit aquest llibre vaig tenir l’ocasió de conèixer l’autora, i de sentir-li comentar de viva veu les seves peripècies (en un català perfecte)”, continua Trilla. “Crec que llegir aquest llibre és fer un pas cap a una comprensió més solidària del nostre món, que s’obté, em sembla, gràcies a conèixer millor els patiments inimaginables de les persones”.

De fet, mentre Nadia Ghulam era hospitalitzada a conseqüència de la bomba, es va instaurar el règim talibà. En sortir de l’hospital, i veient que a les dones no les deixaven treballar, la nadia va vestir-se de noi per poder-ho fer, als deu anys, suplantant el seu germà, que havia estat assassinat a la guerra. Durant deu anys va poder sobreviure així i va poder mantenir els seus pares malalts i les seves germanes més petites.

“Durant l’estiu, a la platja o a la muntanya, estarà bé d’alternar el nostre benestar amb la realitat dolorosa de tanta gent, ni que sigui a través de la lectura”, ens diu l’escolapi quan s’adona que, potser, les vacances s’associen a l’evasió. Andreu Trilla recorda que la pròpia Nadia Ghulam li dedicar el llibre “amb unes paraules en una llengua que no entenc; però que, cada vegada que les veig, em posen la pell de gallina per tot el que hi ha al darrere”. I, fnalment, ens recomana “llegiu-lo i ho veureu. Sembla impossible, però és la pura realitat... que ens cal conèixer”.

Fitxa del llibre