(Direcció General d'Afers Religiosos) Quan vau començar la vostra carrera d'investigació, poc que es us deuríeu imaginar l'interès que suscitaria l'Islam al cap dels anys.
Sobretot el que no m'imaginava és que algun dia podria veure una cerimònia xiïta a Ciutat Vella quan abans calia viatjar 4.000 quilòmetres fins a l'Iran. Ara trobem comunitats vingudes d’arreu, des del Marroc fins a Bangla Desh. D’altra banda, el costat tràgic és veure que aquest món de vegades molt convuls que es trobava a l'altra punta de la Mediterrània també el trobes a la Rambla.
Podem distingir l'Islam de dar-al-Islam i el que es troba en un context de migració?
Ara s'està donant una situació que alguns juristes estan contemplant com una novetat després de catorze segles, que és tenir comunitats que no són ni dins ni fora de la casa de l’Islam. No estan sota jurisdicció islàmica però tampoc de cap altra religió, perquè veuen que no és jurisdicció cristiana, sinó que és un espai laic, en el qual no saben ben bé què pensar: qui té l'autoritat, qui dirigeix, cap a on anar. Els intel·lectuals més brillants de l'Islam actual estan reflexionant sobre aquesta qüestió que és extremadament important per a tots nosaltres.
Entre quins paràmetres es mou el debat?
Aquest debat aborda des de qüestions molt pràctiques i casolanes fins a les més teòriques. Des de si s'ha de substituir la tradició de menjar a terra per la de seure a taula fins aspectes com quina és la seva sobirania, si s’han de sotmetre o no a la constitució. Estan discutint bonament què cal fer perquè la seva tendència és voler ser reconeguts com a comunitat i tenir plens drets de sobirania, la qual cosa xoca completament amb la concepció de la religió com un fet individual i una adaptació a unes normes laiques superiors i comunes.
Què comporta un canvi més gran: el fet que hi hagi conversos europeus o la construcció d'una nova identitat per part dels fills catalans dels immigrants musulmans?
L'Islam està preparat des de fa molts segles per ser molt resistent als canvis i a les alteracions de la vida quotidiana, inclosa la migració. Ara bé, la societat moderna és tan i tan diferent que ara veiem canvis a la primera generació, i també als fills i també als nets, de manera que cadascú es troba confrontat amb decisions molt diferents per a les quals només disposen en general de referències generals i se'n ensurten de manera bàsicament intuïtiva. De manera que no es pot generalitzar ni tot el que sembla externament és el que pot semblar més cridaner com la manera de vestir, però el més important si es troben a gust, si la seva vida és satisfactòria, i sobretot la prosperitat, molt important perquè és el motiu fonamental de la immigració.
Què fa que l'Islam sigui tan resistent?
Va néixer en circumstàncies molt difícils, de manera que és gairebé autogestionari, no té gairebé jerarquia, té uns requeriments mínims per funcionar i adaptar-se per mantenir els seus trets fonamentals intocats pel que pugui venir de fora. De manera que es poden tancar i sobreviure al desert, tan metafòric com realment, durant el temps que convingui. Que ningú es pensi que la laïcització, que és un fenomen limitat a l'àmbit europeu, tindrà el mateix efecte i impacte que ha tingut en altres comunitats.
Estem molt acostumats a sentir contraposar l'Islam amb valors bàsics de les societats europees, però poques vegades es fa l'exercici oposat, de destacar què hi aporta l'Islam.
Alguns intel·lectuals musulmans diuen que ells representen una punta de llança de la defensa d'un tipus de valors espirituals i religiosos molt tradicionals que segons el seu punt de vista estan desapareixent, si no ho han fet ja, a Europa. L’autocrítica dels occidentals és escoltada i augmentada massa sovint. Sigui com sigui, una part de l'atractiu que té l'Islam per a alguns conversos és precisament això: el sentit de comunitat, solidaritat mútua, reconeixement i experiència quotidiana d'una vida on la presència de Déu és palesa.
Aquests valors poden atreure alguns individus, però no sembla que el retorn a la tradició pugui fer forat en el gruix de la societat (poders públics, mitjans, etc.).
Hi ha gent que se sent molt profundament commocionada per aquests valors de la sacralitat de la paraula donada, de la família, de la pregària, en una quotidianitat on no hi ha aquest tipus de ruptures, i cadascú ho veu a la seva manera i també una simplicitat en poder fer la vida religiosa un fet no ocult sinó manifestat i de reconeixement en el si d'una comunitat. Hi ha molta gent que se sent molt sola i molt aïllada i en aquestes comunitats troba coses que busca en la nostra societat molt individualitzada i on la soledat fa estralls.
Ens centrem, per tant, en l’àmbit dels sentiments.
Per a unes altres persones, ja hi ha una aproximació més intel·lectual perquè els interessa la seva alta espiritualitat, per exemple en els grups sufís, però parlem d’una minoria a la qual els interessa la seva pròpia dogmàtica i teologia, i metafísica. També hi ha alguns segments que han estat atrets precisament pel seu rebuig frontal a molts valors occidentals, que també té els seus partidaris. Però aquí no és un fenomen gaire significatiu.
Acabem de veure que a Alemanya un partir ultradretà ha arribat a la tercera posició. El rebuig a l'Islam és igual a tota Europa? Haver estat territori de l'Al-Andalus, fan diferent la islamofòbia d’aquí?
És una bona pregunta però molt difícil de contestar: seria matèria d'estudi. De manera aproximativa, tinc la sensació que les diferències existeixen i podrien sorprendre entre els espais on en el passat hi ha hagut presència musulmana i aquells que no. Però en el cas de casa nostra, hi ha també moltes diferències entre les grans ciutats i les petites i el món rural, també amb elements antropològics com la moral, etc.
Existeixen xenofòbies bastant diverses entre si. Tot i que a la pràctica donin el mateix resultat, la seva formació i argumentari són bastant diferents. De manera que a vegades utilitzem la paraula islam per designar confrontacions, punts de fricció, que a vegades tenen molt a veure amb la manera de vestir, de menjar, i d'interrelacionar-se, que això de vegades genera reaccions molt desagradables. Es recorre massa al terme islàmic quan no és una qüestió d'això sinó de grups específics i podem veure com el procés d'integració de musulmans subsaharians és molt diferent a la dels magribins, per exemple. Caldria pensar molt sobre aquesta qüestió i sovint la paraula Islam no és l'adequada. De fet, no sembla que els musulmans rics tinguin gaires problemes de confrontació allà on arriben.
El vostre projecte en la Residència Faber aborda malentesos sobre l'Islam.
És molt necessari repassar i revisar com s'han creat mites sobre l'Islam que són veritables boles de neu de desinformació. Algunes que denigren l'Islam i d'altres que són igualment nefastes com les que donen una imatge exageradament idealitzada de l'islam, com per exemple a la Península Ibèrica en l'Edat Mitjana, que a vegades rep unes exaltacions com si hagués estat un segon paradís a la Terra. Molts musulmans, entre d'altres, han acabat creient aquest mite. L'estudi de l'Islam ha de ser autocrític, perquè l'Islam, com totes les cultures, ha tingut moments bons i menys bons, i no sempre la idealització del passat de les Les mil i una nitscontribueix, sinó que enverina molt el debat. Part de l'Islam fa retrets a la resta del món occidental i a si mateix, perquè creu que hauria perdut l'Al-Andalus o el Bagdad meravellós, i això són coses que cal tenir apamades. L'Islam no ha de ser un tabú.
El vostre projecte és sobre els malentesos entre els musulmans o del qui mira l'Islam des de fora?
Sobretot del qui el mira des de fora perquè desgraciadament l'Islam, excepte algunes rares excepcions, no s'està dedicant a estudiar-se a si mateix. Té una altra agenda i una altra metodologia. Però alhora està molt afectat pel que diu d’ells la mirada externa, la que domina els mitjans de comunicació, i s’hi fan tota mena de judicis de valor, en cadena, que tenen un impacte enorme a la vida quotidiana de musulmans i no musulmans.
I quines serien les primeres mesures que cal prendre per revertir aquest desconeixement que porta a la confrontació?
La primera qüestió seria fer del món globalitzat un espai cosmopolita, és a dir de respecte mutu, però sense introduir una agenda políticament correcta, que dugui a no poder parlar i veure la necessitat del diàleg i la intermediació. És a dir, un diàleg qualificat, de gent que sap de què parla, de persones biculturals, de gent que accepta un diàleg racional, respectuós sense deixar de ser crític, amb un mateix i de cara a l'altre. Aquesta és l'eina sense la qual les coses es faran molt i molt difícils en l'espai aquest comú.
A l'estada a la Residència Faber, cada investigador té uns interessos molt diferents. Ha estat significatiu escriure en contacte amb els altres investigadors?
La Residència Faber no només és un lloc privilegiat per treballar, sinó que companys que treballen àrees aparentment llunyanes, compartim les mateixes dificultats per treballar científicament sobre aquesta matèria. Per altra banda, ara ja no hi ha gairebé espais idíl·lics de recerca, sinó que tot està interconnectat fins a nivells molt sorprenents de manera que el que passa a Bangla Desh només és a onze hores d'avió de Barcelona, i hem de fer un esforç per assabentar-nos del que han anat recollint els companys en diversos llocs del món. De manera que la trobada i l'intercanvi d'informació, i trencar les barreres de la parcel·lació del coneixement és molt bona perquè les dinàmiques d'avui en dia demanen molta més transversalitat. Es requereix un humanisme més dinàmic que no el treball aïllat i desconnectat. L'equip que ha creat Francesc Serés és estupend.
I què és el que més us ha sorprès?
Una cosa que jo ja fa temps sobre la qual volia tenir informació fresca és el debat sobre les noves religions, i les noves religions en competència amb les velles en espais de migració com Europa. També cal considerar que de l’interior l'Islam ha sorgit una de les noves religions, que són els bahà'ís, que tenen una dinàmica molt interessant, que manifesta que són ens vius i encara en disposició de generar nous corrents i noves pràctiques i comunitats religioses. Caldrà no perdre de vista el fenomen de les noves religions perquè, sense cap mena de dubte, també forma part del món del segle XXI.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.